Entrevista a Raquel Serrat"La terra està sotmesa a molta especulació, a altres interessos econòmics que no són els agraris"

La setmana passada es va celebrar el segon aniversari de les tractorades històriques que van omplir el centre de Barcelona. A finals d'aquest mes, el 27 de febrer, tindran lloc les eleccions de la Taula Agrària, l'eina d'interlocució entre les organitzacions i sindicats agraris i la Generalitat. Seran les primeres després de les mobilitzacions del 6-F i després de dos anys convulsos per a la pagesia i la ramaderia de Catalunya.

Les darreres eleccions, celebrades el 2021, van confirmar l'hegemonia d'Unió de Pagesos, que va obtenir el 55,39% dels vots i set representants, seguida de JARC amb el 29,16% i tres membres. Asaja i UPA no van assolir el llindar mínim del 15% necessari per tenir representació.  

Unió de Pagesos, amb 6.000 afiliats, és l'organització agrària més emblemàtica i la més arrelada al conjunt de la pagesia catalana. Fa un any, el sindicat va renovar la permanent nacional després de 25 anys de lideratge de l'històric Joan Caball. D'aquella renovació, en va sortir Raquel Serrat, l'actual -i primera dona- coordinadora nacional de l'organització. Parlem amb ella dels priniciplas reptes que afronta la pagesia i la ramaderia de Catalunya i de l'entrada de nous actors en la representació dels pagesos. 

Va arribar a la coordinació d'Unió de Pagesos en un any molt convuls pel sector de la pagesia. Quin balanç fa del primer any com a coordinadora de la Unió de Pagesos? 

El mes febrer de l'any passat, que vam celebrar el congrés de la Unió de Pagesos, es van renovar els càrrecs dels membres de la Permanent Nacional. Hi va haver una renovació important de persones, entre elles la figura d'en Joan Cavall, que com a coordinador nacional ja havia mostrat la voluntat de no continuar al càrrec. ​Han entrat persones noves amb noves maneres de fer i de ser, que donen un aire nou a l'organització. Som un sector que estem sotmesos a problemes estructurals, però també a problemes sobrevinguts i hem de tenir la capacitat d'anar-los encarant, i aquest crec que és i ha estat un any especialment problemàtic. Hem de continuar i tenim molts reptes per davant encara. 

Quins són aquests reptes? 

N'hi ha molts, però hi ha dues coses prioritàries: una és garantir l'accés de l'aigua i la terra a la pagesia, perquè són els dos únics béns que són imprescindibles perquè puguem produir aliments per a tota la ciutadania, i el que hem vist aquests anys de sequera és que, tal com estava marcat el decret de sequera per emergència, l'agricultura sortia perjudicada en favor d'altres sectors econòmics. Demanem que se'ns tracti igual i que es tingui present que nosaltres no gastem aigua, sinó que l'utilitzem per produir aliments. 
​
​L'accés a la terra també és un dels grans reptes. Veiem com la terra està sotmesa a molta especulació, a altres interessos econòmics que no són els agraris i no podem obviar que Catalunya només té un 25% de la seva superfície que es pot conrear. Som un país molt forestal, però molt poc agrari. Per tant, l'hem de protegir davant de qualsevol especulació que es pugui sotmetre.
​
​I l'altra gran prioritat que tenim és el relleu generacional. N'hi ha, però molt poquet. No som un sector atractiu pel jovent per diferents problemàtiques i hem d'instar a l'administració i nosaltres també hem de treballar perquè posi a l'abast totes les eines que té disponibles perquè aquest relleu sigui més efectiu i que realment els nois i les noies que es vulguin dedicar a la pagesia ho puguin fer.

Durant la sequera, l'agricultura ha sortit perjudicada en favor d'altres sectors econòmics

Abans comentava que venim d'uns anys de sequera. Creu que s'ha sacrificat la pagesia per afavorir sectors com el turístic? 

Més que sacrificat, el que s'ha posat de manifest és que és un dels sectors més perjudicats perquè l'aigua per a nosaltres és essencial per produir. I tal com marcava el decret de sequera en aquell moment, ara sí que s'ha revisat, suposava una reducció del 80% de l'ús de l'aigua en agricultura i un 50% en ramaderia. Això és deixar de produir, i si deixem de produir nosaltres, deixem de produir aliments. També es va posar en joc la continuïtat de diferents sectors. El Camp de Tarragona va patir la mort d'arbres, i això no es recupera en un any ni en dos. Hi ha gent que ha sortit molt perjudicada. 

Es potencia prou la pagesia com a instrument bàsic en la configuració d'un paisatge mosaic en la lluita contra incendis? 

No. Quan hi ha una inundació o un incendi, tothom es posa la paraula pagesia i mosaic agrari a la boca, però no hi ha unes polítiques reals que ens valorin com ens mereixem. I que ens donin aquest paper essencial que tenim en la construcció del territori, de la gestió territorial. És un dels objectius que tenim com a organització, aconseguir aquest reconeixement i que realment s'aposti perquè hi hagi pagesos i pageses que puguin viure d'això. 

La pagesia no podem anar junta perquè Catalunya és un país molt divers, i la pagesia també ho és  

S'ha de començar a distingir entre pagesia/ramaderia i sector agroalimentari o agroindústria? 

Totalment. Són coses diferents. Aquests últims anys hem sentit molt que la pagesia ha d'anar junta. La pagesia no podem anar junta perquè Catalunya és un país molt divers, i la pagesia també ho és. Hi ha molts tipus de pagesia, per això hi ha diferents organitzacions que defensen un model de pagesia concret. A Unió de Pagesos defensem la petita i mitjana pagesia arrelada al territori perquè creiem que és l'única que aporta de veritat la seguretat alimentària i productes de proximitat i dona aquest equilibri territorial a tot el país.

A partir d'aquí, hi ha diferents models, i nosaltres no defensarem ni l'agroindústria ni les explotacions grans que acaparen terres perquè el que entenem és que en un poble haurien de viure molts pagesos, i no pas un que concentrés la riquesa. I aquí és quan creuem el límit de què és pagesia i l'agroindústria. S'ha vist molt clarament amb la pesta de porcina. S'han mobilitzat tots els recursos dels quals disposa l’administració, fins i tot l'exèrcit, per defensar l'agroindústria, no els pagesos i ramaders. L'única cosa que han dit als pagesos que es dediquen al sector porcí és que han de reforçar la bioseguretat i que tindran més inspeccions. És a dir, sí que s'ha de distingir i ho hem de fer entendre. Tenim el deure com a sector de fer entendre a la societat el model de pagesia que defensem.

L'administració també ha de començar a distingir entre uns i altres? 

L'administració ha de deixar de fer servir la petita i mitjana pagesia per fer polítiques d'aparador. Producte de proximitat, sobirania alimentària, mosaic agrari, relleu generacional.. Són paraules massa valuoses perquè les facin servir tant en va com sovint les fan servir perquè, a l'hora de la veritat, no legislen per afavorir tot aquests circuits curts o perquè realment hi hagi pagesos als pobles. 

Pesta porcina africana, dermatosi nodular, grip aviària, llengua blava… Totes han coincidit en el darrer any. Com valoren la resposta del Govern? 

Si una cosa s'ha fet evident en totes les crisis sanitàries que hem viscut, és que no hi ha ningú que pugui dir que el servei en prevenció de sanitat animal del Departament funciona. No es fa una prevenció. La prevenció no es pot basar a esperar que arribi una malaltia, i quan la tenim aquí parar-ho tot i matar-ho tot. Això no és fer prevenció. No poden fer servir d'escut tampoc que els protocols són europeus o que són del Ministeri. La seva responsabilitat és protegir tant com pugui la ramaderia catalana. 
​
​​Quan els vam advertir al juny que la dermatosi, per exemple, acabaria entrant perquè ja hi havia casos a Itàlia i França, la resposta va ser: “Hem d'esperar a veure què passa”. És literal que ens deien això. És molt greu. 

L'administració ha de deixar de fer servir la petita i mitjana pagesia per fer polítiques d'aparador

Esperar a què? 

La vacunació comporta restricció de moviments, i el sector importador de bestiar boví -l'agroindústria- va pressionar moltíssim perquè no es vacunés. La pagesia arrelada volíem protegir els nostres animals, i l'agroindústria no tenia tant d'interès a fer-ho. 

El Govern s'ha d’allunyar de les pressions de l'agroindústria? 

És evident que qui mou l'economia són els sectors potents. I l'agrari no és una excepció. Hi ha el sector boví, i dins d'aquest hi ha el sector exportador i importador. Però això no hauria d'impedir fer polítiques per protegir aquest comerç més local o la pagesia de proximitat. El que ha de fer és tenir clares les dues línies, no apostar només per una. 
​
​Un país no és pròsper només pels milions que factura. Ho és també si cuida les persones, si hi ha un equilibri territorial i si hi ha una qualitat de vida. Hi ha països que facturen molts milions, com la Xina, però no els canviaria la qualitat de vida que tenim aquí. Cal voluntat i valentia política per potenciar i protegir la pagesia.

La prevenció no es pot basar a esperar que arribi una malaltia, i quan la tenim aquí parar-ho tot i matar-ho tot

Són suficients les mesures proposades perquè l'acord amb el Mercosur no sigui un daltabaix per la petita i mitjana pagesia? Per minimitzar-ne els efectes? 

No. El Mercosur és el tractat de lliure comerç més important que mai ha enfrontat Europa per l'envergadura que té, però n'hi ha d'altres. Les mesures que s'han proposat per protegir la pagesia local són les clàusules mirall o les clàusules de salvaguarda. 
​
​Les clàusules mirall són aquelles que, en teoria, haurien d'exigir que es produís en les mateixes condicions qualsevol producte del país d'origen amb els europeus. Les clàusules de salvaguarda són aquelles que vigilen les pertorbacions de mercat i que si hi ha una pertorbació important de mercat per l'entrada d'aquests productes, es pogués indemnitzar la pagesia o parar les importacions. En el cas del Mercosur, les clàusules mirall brillen bastant per la seva absència i les clàusules de salvaguarda les deixa gairebé com a voluntàries. No hi ha una legislació que les faci obligatòries. Per tant, són una eina de vigilància, però que si hi ha aquestes pertorbacions de mercat, no hi ha res ni ningú que les faci complir. Per tant, estem en certa manera desprotegits.

S'espera un daltabaix molt més gran que amb altres acords de lliure comerç que ja té la Unió Europea? 

El que hem de tenir clar és que els productes que poden entrar a través de Mercosur ja estan entrant. El que passa és que estan entrant amb aranzels molt alts. Per tant, n'entren pocs. El fet d'abaixar aranzels permetrà que entrin més productes. Això no vol dir que hi hagi una allau, al final el mercat sempre es mou per l'oferta i la demanda. Però és un dels tractats que pot moure més quantitat de producte perquè està destinat a més persones i a més empreses. 

Per què creu que no es desplega la llei de la cadena alimentària que permetria prohibir vendre sota preu de cost? 

Perquè no interessa. Perquè la distribució moltes vegades fa servir l'alimentació com a reclam. Quantes vegades veiem en una gran superfície que si compres una ampolla de detergent et regalen un litre de llet! La llet no pot ser un regal. Perquè no hi ha un interès real de valorar el producte, sinó que es fa servir com un producte de reclam. I aquí també juga un paper important la consciència del consumidor. 

Està en perill la sobirania alimentària a Catalunya si continua la davallada de la pagesia? 

De menjar menjarem. El que ens hem de preguntar és què menjarem i com. Però la sobirania alimentària només serà possible si hi ha productors locals. De menjar en tindrem perquè ens en portaran. Però si realment volem optar per això sí que hi ha d'haver un canvi de mentalitat tant des de les administracions com també des del consumidor. La compra pública podria ser una eina per fer valdre els productes locals a edificis públics, escoles, hospitals, residències… Si l'objectiu fos la sobirania alimentària, es podria tendir cap a la sobirania. 

La sobirania alimentària només serà possible si hi ha productors locals

El Govern ha accelerat la implementació de les renovables. Unió de Pagesos ha estat especialment activa, amb recursos i al·legacions contra desenes de parcs. Hi ha una convivència possible entre el model de pagesia d'UP i les renovables? 

Sí, totalment. Nosaltres estem a favor de les energies renovables, sempre que no es posi en joc l'espai agrari. Què passa ara en molts casos? Doncs que les empreses inversores van a la cosa fàcil, que són les terres agràries que estan a la vora de carreteres o llocs de línies d'evacuació, que és fàcil instal·lar plaques i fer arribar l’electricitat. Però no ens podem permetre perdre aquests espais agraris. Estem a favor de les renovables, però més a favor estem de protegir l'espai agrari. 

Tampoc podem obviar la realitat de la pagesia, que és que el 70% de les terres que portem els pagesos actualment estan en règim de lloguer. Això vol dir que el propietari d'aquestes terres sovint no té cap vinculació amb la pagesia. I si es presenta una empresa de plaques solars a casa seva i fa una bona oferta, doncs tots diríem que sí, i és normal.

El 70% de les terres que portem els pagesos actualment estan en règim de lloguer. I això és un problema 

I què proposen per evitar aquesta fuita? 

Primer de tot que tots els projectes de parcs de fotovoltaics continguin l'informe d'impacte d'afectacions agràries, tal com contempla la llei. Aquest informe el que permet és compensar econòmicament la pèrdua de sol agrari, posant aquest cultiu en un altre lloc. 

Això seria una manera. I després també reclamem que es faci un pla sectorial agrari de tota Catalunya, una reclamació que fa més de 10 anys que demanant des d'Unió de Pagesos. Un estudi de quines són les hectàrees que s'han de preservar com a sol agrari. No s'ha fet mai i la llei ho contempla.

Molts territoris estan en peu de guerra contra les plantes de biogàs, per la poca transparència dels projectes i les contrapartides que tenen pel territori. Què en pensa Unió de Pagesos? 

El posicionament de la Unió de Pagesos respecte a les plantes de biogàs és que, si en un territori hi ha una necessitat de gestionar aquests purins perquè hi ha un problema, pot ser una opció. Però que sigui en benefici principalment dels pagesos del territori, i que els purins es gestionin localment, és a dir, que no sigui una planta propietat d'uns altres que ho gestiona tot des de fora, sinó una solució real per als pagesos, basada en la demanda que ells mateixos tenen. I si la planta pot ser gestionada pels mateixos pagesos, encara millor. 

El contrari del que està passant a la Sentiu de Sió, per exemple, on un fons holandès està projectant una macroplanta i que beneficia ben poc als ramaders de la zona. 

Sí, i això el que ens fa por, que el residu que s'obté d'aquestes plantes pot contenir metalls i serà útil com a fertilitzant pel sòl. Per això nosaltres defensem aquest model més petit o que respongui a una necessitat real del territori, i no una empresa que especuli amb els fems. 

La mobilització té tot el sentit del món quan hi ha unes propostes clares. Hi ha d'haver unes negociacions i un treball previ

En aquests dos últims anys s'ha reconfigurat el que seria la representativitat dels pagesos arran de les protestes del 6-F. Aquelles protestes va agafar Unió de Pagesos a contrapeu? 

Sí, el moviment de Revolta Pagesa s'ha de posar en el context d'aquell moment. A banda de les protestes europees, veníem de dos anys de sequera i de restriccions, i els comptes dels pagesos estaven buits. Hi havia un emprenyament general. I sí que va ser un moviment que ens va sacsejar a tots. A nosaltres, com a organització, ens va fer adonar de coses que no es feien prou bé. Una d'elles, per exemple, era com comunicàvem les coses que fèiem. La gent tenia la sensació que no fèiem res o que no sabíem comunicar el que aconseguíem, o el que no s’aconseguia. Això ha suposat canvis interns que han anat bé. 
​
​Ara bé, la mobilització té tot el sentit del món quan hi ha unes propostes clares. Hi ha d'haver unes negociacions i un treball previ. Si amb tot no te'n surts, doncs aleshores passem a la protesta. Però si comencem la casa per la teulada i sortim tots al carrer sense saber ben bé què demanem, acabes amb uns acords mínims que el que creen són frustració a la gent més emprenyada, i el més trist, més desunió entre els pagesos.

A les protestes de fa dos anys, la cosa més gran que es va aconseguir és el canvi de nom del Departament -d'Acció Climàtica a Agricultura-. Quan tens 3.000 tractors a la carretera i només aconsegueixes això, i a més amb el temps veus que això és l'error més gran que es va poder fer perquè t'has quedat amb tres quartes parts del pressupost, la gent s'emprenya. Des d'Unió de Pagesos, l'única cosa que hem trobat a faltar en aquest moviment com a organització és la poca capacitat de treball conjunt. Per exemple, alguns dels acords que es van firmar a Cervera, ja s'havien aprovat a la Taula Agrària.

El Gremi de la Pagesia ja ha dit que no es presentarà a les eleccions de la Taula Agrària. Què en pensen? 

Jo estava convençuda que el gremi s'hi presentaria. Em preocuparia que hi hagués una crida a no votar, perquè hi ha comunitats autònomes que encara no tenen eleccions i estan lluitant per tenir-les. Ja no és un crit en contra de l'administració o en contra dels sindicats, sinó que és un crit en contra de la democràcia.

Aquí a Catalunya hi ha 250 entitats que tenen la possibilitat de presentar-se a les eleccions agràries pels seus estatuts. Si ens han de cridar a tots com a representants del sector i ens hem d’entendre, l'administració el que farà és fregar-se les mans perquè és el que vol. Per tant, ja no tenim el deure de fer entendre que la gent voti Unió de Pagesos, sinó que hem de fer entendre a la gent la importància d'anar a votar, i si no està d’acord amb cap que voti en blanc, però almenys que voti i que valori aquesta representativitat. Si de veritat hi ha coses que hem fet molt malament, que s’impliquin, que ens ho diguin, i que no caiguin en la crítica fàcil. El sindicat és una eina.  

Em preocuparia que hi hagués una crida a no votar a les eleccions agràries

Aquesta manera de fer, la del Gremi, trenca amb la manera de fer dels sindicats, no? 

Més que trencar, hi ha un crit dins el mateix moviment de Revolta en contra dels sindicats, però que ve molt per desconeixement. Com a organitzacions agràries hem d'aprendre a escoltar més i canalitzar tot aquest malestar de la pagesia, i sobretot de la més jove, però també els hem de fer entendre que per canviar coses hi hem de ser. En aquest món si no fas política, te la fan. I en el món agrari passa el mateix, si no hi ets, uns altres decideixen per tu. 

Què en pensen sobre el fet que el Govern els hagi rebut representants de Revolta Pagesa o Gremi de la pagesia sense tenir representació a la Taula Agrària? 

El Govern es pot reunir amb qui vulgui però quan es passa la línia de negociar coses fora dels òrgans que estan establerts com és la Taula Agrària, s'arriben a uns acords mínims que no fan avançar el sector perquè el conseller per molt que els hi prometi, ja sap que hi ha coses que han de passar per llei per la Taula Agrària. Per tant, és al revés, hauríem de fer entendre a tota la pagesia la importància de la Taula Agrària. I no només. Hi ha més de 50 espais on has de ser-hi pel fet de ser representatiu, i això són hores i feina.  

Com a organitzacions agràries hem d'aprendre a escoltar més i canalitzar tot aquest malestar de la pagesia, sobretot de la més jove

Es la primera dona que ocupa el càrrec de coordinadora en un sector tradicionalment masculinitzat. També ha incrementat la presència de dones en càrrecs de responsabilitat dins de l'organització: Carol Aixut, Ester Andreu, Laia Argill, Núria Brull… El sindicat necessitava més veus femenines? 

Totalment, i en necessita més. És la mateixa realitat del sector. Les dones sempre hi han estat, però no es veien. La dona és una figura essencial, i la nostra visió de la feina i de la vida és molt necessària per fer avançar el sector. Tenim una visió molt més transversal dels problemes. Hem d’animar les dones a ser-hi i que assumeixin càrrecs de responsabilitat.