La pressió de la pagesia del Maresme obliga a retirar el projecte de l'ACA que ampliava la llera de la Tordera

La pressió de la pagesia de la Baixa Tordera ha obligat a retirar el projecte de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), la coneguda com  "l'alternativa 3". La decisió representa un gir en un conflicte que havia tensat les relacions entre l’administració i els pagesos del Pla de Grau, una de les zones agrícoles més fèrtils de la comarca. El projecte impulsat per l'ACA després del temporal Glòria plantejava ampliar la llera del riu i permetre inundacions controlades en terrenys agrícoles per reduir el risc sobre el nucli urbà de Malgrat de Mar. 

La proposta era vista pels agricultors com una amenaça directa a la continuïtat de l’activitat agrària. Xavier Castells, gerent de la cooperativa Progrés-Garbí i una de les veus més visibles de la protesta, ha assegurat en declaracions a Públic que el canvi de posicionament "es deu a la pressió de la pagesia i al sentit comú".

Segons explica Castells, els agricultors van aconseguir que responsables polítics i tècnics coneguessin de primera mà el funcionament quotidià del sector. "La pagesia no és una cosa que vegis un dia a l'any. És una feina diària, amb moviment constant de vehicles, comercialització i compromisos amb clients".

Relacionat amb aquest tema

La pagesia del Maresme s'alça contra la decisió d'ampliar la llera de la Tordera: "És abandonar el pagès a la seva sort"

Judit Castaño

Castells retreu que el projecte s'impulsés sense diàleg real amb el territori. "No es va parlar mai amb la pagesia d'aquesta alternativa. Ara fins i tot s’han reconegut errors i que no s’ha aplicat el diàleg amb el sector afectat", afirma. Per als pagesos, la proposta significava "destrossar" prop d'un 40% del Pla de Grau i convertir els camps en zones periòdicament inundables.

Un conflicte que s'arrossega des del temporal Glòria

El conflicte s'arrossega des del temporal Glòria del 2020, quan les inundacions van evidenciar la fragilitat de la desembocadura de la Tordera. L'ACA va posar sobre la taula diverses opcions de protecció hidràulica, però finalment es va decantar per la més agressiva sobre els terrenys agrícoles, una decisió que va provocar tractorades, reunions institucionals i una forta oposició de les cooperatives i de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Ara, els agricultors reclamen començar "des de zero". Castells defensa que cal una alternativa "de protecció", no pas un model basat en assumir inundacions recurrents sobre els camps. "L'aigua sempre passarà, això ho sabem. Però s'ha de buscar una solució perquè arribi la menys possible a la plana agrícola", assegura.

Entre les mesures que proposen hi ha la millora dels sistemes de protecció actuals i la neteja del tram final del riu, especialment de la vegetació invasora. "Un riu brut pren pas a l'aigua i fa que es desbordi per tot arreu", argumenta, recordant que aquesta necessitat ja havia estat reconeguda des de la mateixa administració ambiental.

"Un riu brut pren pas a l'aigua i fa que es desbordi per tot arreu, cal netejar el tram final del riu"

La pagesia també insisteix que no vol perdre els recursos econòmics ja previstos per al projecte. "El que s’ha de fer és aprofitar els diners que hi ha ara i reconduir-los cap a una proposta consensuada", defensa Castells. Tot i això, demanen garanties per escrit i mantenen certa prudència davant l’anunci de l'ACA.

L'Ajuntament de Malgrat també ha començat a moure fitxa. Segons explica Castells, el consistori ja treballa per suspendre l'acord municipal favorable a l'alternativa 3 i obrir una nova etapa de negociació amb el sector agrari. La voluntat és que qualsevol nova proposta neixi amb el consens de totes les parts implicades.

Més enllà del cas concret de la Tordera, els pagesos consideren que aquest canvi és una mostra de la força dels pagesos quan s’uneixen. "Si la pagesia és capaç d'unir-se i treballar conjuntament amb l’administració local, es poden canviar coses que semblaven decidides", afirma Castells.

En aquest sentit, reivindica el paper de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera, constituït el 2021 pels municipis de Palafolls, Tordera, Santa Susanna, Malgrat i Blanes conjuntament amb cooperatives i representants del sector agrícola. L'ens va néixer amb l’objectiu de protegir el sòl agrari i reforçar la producció alimentària de proximitat en una de les hortes més productives del país. "Ens ha anat bé tenir una eina comuna i anar units", conclou Castells. "La pagesia vol parlar, dialogar i ser respectada. I aquesta vegada hem aconseguit que se’ns escolti."