Les polèmiques a l'entorn de Borràs mantenen vives les tensions internes a Junts un mes després de sortir del Govern

La sortida de Junts del Govern no ha aconseguit calmar les aigües dins el partit. L'existència de sectors amb posicions diferents sobre l'acció de Govern i l'estratègia a seguir van fer que l'any i mig de legislatura que van compartir amb ERC fos convuls, però la decisió de sortir-ne feia pensar que hi hauria una treva en les tensions internes.

El partit està patint un desgast electoral

Lluny d'això, el sector encapçalat per la presidenta del partit, Laura Borràs, encadena escàndols i això genera incomoditat dins d'un partit que en comença a patir les conseqüències electoralment, amb un desgast recollit en l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

L'últim episodi va ser la revelació que Borràs havia contractat per la seva defensa al pèrit Emilio Hellín, exmembre de la formació d'ultradreta Fuerza Nueva i condemnat el 1982 per l'assassinat de de la militant d'esquerres Yolanda González, tal com va avançar eldiario.es.

Borràs el va contractar en el marc de la causa que afronta per fraccionar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El seu advocat, Gonzalo Boye, va argumentar que va fer aquest encàrrec a Hellín perquè considera que és el millor, i va destacar que Borràs no tenia constància dels fets. La Fiscalia demana que s'aparti el pèrit perquè "qui ha transgredit la llei i el dret d'aquesta forma no pot ser considerat com a cooperador vàlid en cap acte o efecte de la justícia", però l'advocat creu que tot plegat és una "cortina de fum" perquè ningú es fixi en el contingut de l'informe pericial.

Tot plegat es va fer públic pocs dies abans que la Mesa decidís sancionar el diputat Francesc de Dalmases, estret col·laborador de Borràs, amb una multa de 600 euros i una amonestació pública per vulnerar el codi de conducta del Parlament quan va esbroncar a la subdirectora del FAQS després d'una entrevista a la presidenta del partit. Després que les acusacions, que ell havia negat, fossin constatades en informes de TV3 i del propi partit, Dalmases es va veure obligat a dimitir com a vicepresident de Junts.

Borràs va ser l'única que va fer-li suport en una executiva molt dura que va acabar amb la dimissió forçada. La pressió pel cas ja havia obligat el diputat a deixar de ser portaveu a la comissió de la CCMA i també va ser expulsat del Grup de Periodistes Ramon Barnils, pocs dies després dels fets. 

Dalmases, que des del dia en què va dimitir es troba de baixa per ansietat i amb "risc d'infart", segons el diputat Jaume Alonso-Cuevillas, no va renunciar a l'acta de diputat, tot i que alguns membres del partit estan recollint firmes perquè també ho faci.

També amb relació a aquest cas, un membre del Consell Nacional del partit proper a Borràs i Dalmases hauria creat un compte fals a Twitter -el de la periodista Joana Masdeu- per defensar el diputat i atacar membres del partit com el portaveu al Parlament, Albert Batet, o l'exsecretari general Jordi Sànchez. 

Desgast electoral

Aquests escàndols incomoden a un partit que veu com la decisió de sortir del Govern no ha beneficiat les seves aspiracions electorals. És una de les conclusions de la nova edició del Baròmetre d'Opinió Política, que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va presentar fa pocs dies.

Segons l'enquesta, Junts només obtindria entre el 12 i el 15% dels sufragis en unes eleccions al Parlament, que es traduirien en entre 19 i 24 diputats, clarament per sota de la forquilla de 22 a 27 escons (14-17% dels vots), que obtenia a l'anterior baròmetre, publicat al juliol, i dels 32 representants amb què compta actualment. Com en aquella edició, el PSC i ERC apareixen clarament destacats en primera i segona posició, tot i que amb un sòlid avantatge dels socialistes.

Junts passaria de 32 escons a entre 19 i 24, segons el CEO

El treball de camp del sondeig va fer-se entre el 27 de setembre i el 21 d'octubre, és a dir, parcialment després de la ruptura de l'executiu autonòmic, que va confirmar-se el 7 d'octubre.

Tot i que en les últimes setmanes les polèmiques s'han accelerat, Borràs ja havia estat en el focus anteriorment. La principal qüestió és la causa que té oberta per fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i per la qual la Fiscalia l'acusa d'haver adjudicat directament i de forma irregular a un amic seu informàtic 18 contractes menors per valor de més de 300.000 euros.

Borràs sempre ha defensat la seva innocència i es va negar a dimitir com a presidenta del Parlament quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va obrir judici oral, tal com preveu el reglament. Això va desencadenar una crisi a la Mesa i va acabar amb la seva suspensió amb els vots d'ERC, PSC i la CUP, a qui va acusar de vestir-se de "jutges hipòcrites" i actuar "en sincronització" amb el poder judicial per apartar-la del càrrec en una intervenció molt dura. Actualment, la presidència del Parlament segueix en un llimb, i n'exerceix les seves funcions la vicepresidenta, Alba Vergés.

L'actuació a l'acte d'homenatge a les víctimes del 17-A va generar malestar

Menys d'un mes després de la seva suspensió, Borràs es va convertir en la protagonista de l'acte d'homenatge a les víctimes del 17-A a Barcelona en una nova polèmica. Un grup d'independentistes va rebentar el minut de silenci amb proclames a favor de la "veritat" i titllant d'"assassí" l'Estat espanyol. Al final de l'homenatge, Borràs es va acostar a saludar el grup de manifestants, que la va aclamar al crit de "presidenta" i amb càntics a favor de trencar el Govern amb ERC, un gest que va generar malestar entre els principals partits catalans i també dins de Junts.

El partit va fer un comunicat de condemna que va ser retuitejat per bona part dels dirigents. Ja en aquell moment l'actitud de Borràs va aixecar contestació interna i va mostrar-se com els seus suports van minvar.

Negociació dels pressupostos

Sectors com l'encapçalat per l'exconseller d'Economia Jaume Giró veuen amb mals ulls les polèmiques generades les últimes setmanes i a poc a poc l'entorn de Borràs es va aïllant. Declaracions com les que feia Jaume Alonso-Cuevillas, que amb relació a l'afer Dalmases va afirmar que Borràs era "una peça de caça major" dins el partit per part dels que es van mostrar contraris a sortir del Govern no han ajudat a llimar les diferències internes.

En la recent visita del partit a Waterloo, on viu l'expresident Carles Puigdemont, es va constatar la progressiva pèrdua d'influència de Borràs. El seu sector, partidari de la confrontació amb l'Estat i també amb els seus exsocis independentistes, era procliu a defensar d'entrada el 'no' als pressupostos d'ERC per la Generalitat.

Tanmateix, de moment sembla que s'ha imposat la porta oberta a negociar-los, en la línia del que defensava el propi Giró, qui va elaborar-ne el gruix quan encara era conseller. Està per veure quina serà la posició definitiva del partit en un debat al Parlament que podria produir-se en les properes setmanes.