Les múltiples batalles que les municipals obren a l'àrea metropolitana de Barcelona

L'àrea metropolitana de Barcelona és, amb diferència, la zona més poblada de Catalunya i, òbviament, és un territori especialment desitjat pels partits polítics que aspiren a articular una hegemonia electoral. Ara bé, si deixem fora de l'equació la capital, la realitat és que és una zona amb un predomini molt contundent del PSC, que hi acumula dècades de primacia, i sembla molt improbable que a les eleccions municipals del proper 28 de maig s'hi produeixi un gir significatiu. Això no significa, però, que no concentri diversos focus d'interès molt significatius, que pesaran a l'hora de fer balanç dels comicis.

Mantindran els socialistes el seu domini inqüestionable -amb diverses majories absolutes- a bona part de les principals ciutats metropolitanes? Es consolidarà ERC com a segona força i reduirà diferències amb el PSC? En Comú Podem preservarà el seu feu del Prat del Llobregat? Junts serà capaç de remuntar i millorar els pèssims resultats del 2019, quan va quedar fora d'alguns dels grans ajuntaments de la zona? El PP confirmarà una certa recuperació i, entre d'altres factors, s'aprofitarà de la més que probable desaparició de Cs de gran part dels municipis? Aquests són només algunes de les qüestions que es resoldran amb el pas a les urnes del proper mes.

Més de la meitat de les alcaldies, en mans dels socialistes

D'entrada, situem les dades, sempre amb l'exclusió de la ciutat de Barcelona. En les eleccions locals del 2019, el PSC va aconseguir un total de 250 regidors en aquests 35 municipis -al voltant del 33% dels sufragis-, per davant d'ERC, que en va sumar 146 -18% dels sufragis- i els Comuns -77 electes locals i 10% del suport-. Ciutadans (67), Junts (51), PP (23) i la CUP (16) són els altres partits amb més representants locals a l'àrea metropolitana.

El predomini socialista, però, es visualitza més clarament a través del nombre d'alcaldies, ja que en té 18 de 35 i encapçala el govern a tots els grans municipis excepte a Sant Cugat del Vallès -on en forma part, però l'encapçala ERC- i al Prat -on ho fan els Comuns-. El PSC té l'alcaldia de la segona ciutat més poblada de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat -a més, amb majoria absoluta-, a banda de Badalona, Badia del Vallès, Barberà, Castelldefels, Cerdanyola, Cervelló, Cornellà, Esplugues, Gavà, Molins de Rei, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans. En bona part hi té majories absolutes i està al capdavant del consistori des de fa dècades.

El PSC suma 18 de les 35 alcaldies metropolitanes, mentre que ERC i En Comú Podem empaten a 5

ERC té ara mateix cinc alcaldies metropolitanes, que són Corbera de Llobregat, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i, sobretot, Sant Cugat del Vallès. Amb 95.000 habitants és la principal ciutat de la zona que governen els republicans i van assolir l'alcaldia a través d'un pacte amb la CUP i el PSC, que els va permetre desallotjar Junts, que havia convertit Sant Cugat en un fortí convergent -o postconvergent- des de feia dècades. Junts va ser el partit més votat a Sant Cugat, però només té les alcaldies de quatre petits nuclis metropolitans, com Begues, Montgat, Sant Climent de Llobregat i Torrelles i en aquest darrer únicament l'ha ostentat el darrer any de mandat, gràcies al pacte amb una formació local.

L'espai polític d'En Comú Podem governa el Prat del Llobregat (65.000 habitants) des de 1979, primer sota les sigles del PSUC i després amb la marca ICV, abans de l'actual denominació. També té les alcaldies de Castellbisbal, Montcada i Reixac, Pallejà i la Palma de Cervelló, ja sigui directament o a través de formacions locals que hi estan vinculades.

El PP no té ara mateix cap alcaldia metropolitana, si bé va ser la força més votada el 2019 a Badalona -on Xavier García Albiol va encapçalar el govern local en part del mandat, entre maig de 2020 i novembre del 2021- i a Castelldefels. Finalment, hi ha els casos de Ripollet i Tiana. En el primer municipi governa Decidim Ripollet, una llista de l'esquerra transformadora que fa vuit anys que té l'alcaldia i que se situava a l'entorn de la CUP si bé és totalment autònoma, mentre que al segon nucli ho fa Junts per Tiana, un grup local que no té res a veure amb Junts per Catalunya.

La creixent pugna entre PSC i ERC

El PSC aspira a mantenir sense problemes els seus grans feus metropolitans, com l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi o Cornellà, entre d'altres, on governa amb majoria absoluta. Els darrers anys ERC s'ha consolidat al territori com a segona força i principal alternativa al domini socialista, encara que sigui a molta distància, i en aquesta ocasió el dubte és veure quin impacte tindrà l'aposta dels republicans per candidats més o menys mediàtics.

El cas més evident és el de Santa Coloma de Gramenet, on Esquerra intentarà debilitar la majoria del PSC a través del seu principal dirigent al Congrés, Gabriel Rufián. Tot i l'efecte que pugui tenir l'aposta, sembla difícil que pugui evitar que Núria Parlon -alcaldessa des del 2009- revalidi l'alcaldia, en mans dels socialistes del 1991.

A l'Hospitalet l'alcaldable d'ERC és Jaume Graells, exregidor justament del PSC que va destapar el cas del Consell Esportiu, de presumpta corrupció. En mans dels socialistes des del 1979 i amb Núria Marín amb 15 anys a l'alcaldia -des del 2008- l'esperança dels republicans és justament debilitar l'actual predomini del partit de Salvador Illa, sense tenir opcions reals d'assaltar-hi el poder. En qualsevol cas, les municipals suposaran un nou capítol en la pugna cada cop més aferrissada que mantenen ERC i PSC per convertir-se en el principal partit de Catalunya, cosa que no els impedeix entendre's ocasionalment, ja sigui en els actuals pressupostos de la Generalitat o a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès.

A banda de conservar els seus fortins, el PSC té com a gran objectiu consolidar la inestable alcaldia de Badalona -amb canvis constants la darrera dècada-, tot i que difícilment serà capaç de superar en vots el PP de García Albiol. Ara bé, al carrer Pallars -seu nacional dels socialistes catalans- aspiren a reduir-hi la distància i que Rubén Guijarro pugui mantenir-se al poder gràcies a pactes postelectorals amb Comuns i, per exemple, Junts, com actualment. Un cas similar seria el de Castelldefels, on el PP és la primera força, però el PSC hi governa a través d'un pacte amb ERC. També aquí els socialistes aspiren a reduir distàncies amb el PP, que fonamentalment centra els seus esforços en aprofitar l'enfonsament de Cs per intentar millorar els seus resultats en aquestes dues ciutats i garantir-se, ara sí, unes alcaldies que ja ha tingut en el passat.

Recuperar l'alcaldia de Sant Cugat és el gran objectiu de Junts a nivell metropolità

Pel que fa a Esquerra, a banda de debilitar l'hegemonia del PSC a les grans ciutats metropolitanes, el partit aspira a revalidar l'alcaldia de Sant Cugat, en mans de Mireia Ingla, en el que es preveu una batalla molt aferrissada amb Junts, que té com a candidat Josep Maria Vallès. La ciutat, que experimenta anys amb un fort creixement demogràfic, és el gran objectiu de Junts a nivell metropolità, deixant de banda l'intent d'assaltar Barcelona amb Xavier Trias. ERC també pretén mantenir alcaldies significatives, com la de Sant Feliu de Llobregat -on governa en aliança amb En Comú Podem- i aspira a obtenir el poder a Montgat -on està a l'oposició, però és primera força- i Sant Vicenç dels Horts, el municipi del seu president, Oriol Junqueras, que justament va ser-ne alcalde.

Junts vol evitar l'escombrada de 2019

En Comú Podem confia que el seu rebuig a l'ampliació de l'aeroport i el balanç de més de quatre dècades de gestió li permetin mantenir l'eterna alcaldia del Prat, mentre que aspira a avançar posicions amb propostes d'esquerres clarament allunyades del desarrollisme del PSC en nuclis com Cornellà, l'Hospitalet, Castelldefels o Badalona, entre d'altres.

L'esquerra alternativa governa Ripollet des de fa dos mandats i aspira a mantenir-s'hi amb una nova candidata

Junts, al seu torn, a banda de la batalla per Sant Cugat aspira a recuperar-se de la debacle del 2019, on va ser literalment escombrada en molts municipis i va quedar fora dels plens d'ajuntaments tan importants com el de l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi, Cornellà, Esplugues, Montcada, el Prat o Viladecans, entre d'altres. Sobre Cs l'únic dubte és saber quants regidors serà capaç de conservar, mentre que Vox aspira a recollir part del buit que la formació taronja deixarà per la dreta espanyolista més extrema.

Finalment, hi ha el cas de Ripollet, ciutat vallesana de gairebé 40.000 habitants, que els darrers vuit anys ha tingut com a alcalde Josep Maria Osuna, de Decidim Ripollet. Articulada a l'entorn de l'esquerra transformadora i de la CUP i Podem en el passat, la formació és totalment autònoma i aspira a mantenir el poder ara amb una dona, Txell Caler, al capdavant.