Les condicions laborals precàries entelen les bones perspectives del turisme català aquest estiu

L’objectiu era acostar-se a les xifres de l’any 2019. Però atesa l’evolució i les perspectives per aquesta temporada, aquest estiu està previst que se superin els registres d’abans de la pandèmia al sector turístic català. Així ho constata l’Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades. El seu president, Jordi Martí, confirma aquesta percepció i augura que "el termòmetre del transport aeri, on les reserves ja són un 30% superiors a les del 2021, indica que el balanç serà positiu".

Darrere d’aquesta aparent bona salut de l’àmbit turístic, després de tres anys de dificultats amb tancaments i restriccions a l’activitat, emergeix una cara b: la manca de personal per cobrir les vacants necessàries per a la campanya d’estiu. Els sous baixos, les dificultats per conciliar la vida professional i la familiar pels horaris i l’absència d’un pla de formació que faciliti la promoció interna en són alguna de les causes d’aquest dèficit.

En l’escenari postpandèmic, les condicions laborals de cambrers i la resta de personal de l’hoteleria encara han esdevingut pitjors. Les empreses, davant l’increment de costos després de la Covid, han optat per reduir plantilles. La conseqüència ha estat que els processos de selecció o bé s’han quedat deserts o han acudit persones sense experiència prèvia. L’aturada durant el període de confinament va provocar que moltes persones decidissin marxar a altres sectors, com la logística, amb sous més alts i horaris més adients.

"Si s’apliquessin les taules salarials establertes, els sous no serien tan baixos com es creu"

En plena negociació pel conveni, les associacions d’empresaris turístiques recorden que és l’incompliment de la normativa d’alguns el que fa fugir els treballadors. "Estem davant d’un sector atomitzat amb poca tradició sindical, però si s’apliquessin les taules salarials establertes, els sous no serien tan baixos com es creu". Pels empresaris, aquest fet implica una reflexió profunda sobre el model laboral amb el qual s’ha mogut fins ara aquest àmbit productiu.

La batalla dels salaris

El conveni del sector de l’hoteleria està caducat des del 2019, després que els dos darrers anys es prorrogués per la pandèmia. "La patronal diu que no està en condicions d’impulsar una clàusula de revisió salarial. Nosaltres estem disposats a pactar un increment dels sous del 3,5% per enguany i un 2,5% pel 2023 sempre que s’inclogui la revisió". Així explica el moment en què es troben les negociacions per desbloquejar el conveni el membre de CCOO Catalunya i negociador del sindicat a la mesa, Esteban Sanabria.

Sanabria reafirma els obstacles amb què es troben les empreses per cobrir les vacants per la campanya d’estiu. "Alguns treballadors van deixar el sector a l’inici de la pandèmia, però d’altres van marxar més endavant per culpa dels sous baixos i les condicions precàries".

El manteniment d’uns salaris que ja es cobraven l’any 2019, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu, els incompliments reiterats del conveni i les irregularitats en les hores cotitzades són alguns dels factors que perjudiquen l’ocupació del sector hoteler.

"S’abusa de no respectar els descansos entre jornades ni els setmanals. Tampoc s’abonen els plusos de nocturnitat"

"S’abusa de no respectar els descansos entre jornades ni els setmanals. Tampoc s’abonen els plusos de nocturnitat. Mentrestant, la Inspecció de Treball no arriba a poder controlar totes les actuacions". Aquests són els frens que descriu Sanabria, que recorda que l’hoteleria és l’única activitat econòmica on les plantilles no han recuperat el poder adquisitiu que van perdre fa 14 anys amb la crisi de 2008.

El conveni de l’hoteleria a Catalunya té la singularitat que està format per acords diferents: per un costat un interprovincial, que engloba les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona i un altre només per Lleida, pactat entre la patronal lleidatana i el sindicat UGT. Per evitar l’excés de mobilitat laboral, Esteban Sanabria creu que una bona solució seria millorar la formació dels professionals, de forma que s’assoliria una fidelització dels treballadors.

Menys inscrits a les escoles d’hoteleria

Aquest desinterès per la professió ja es nota també a la base de la piràmide. El vicepresident de Pimec Turisme, Daniel Brasé, comenta que en una trobada recent amb el CETT, l’escola de Turisme adscrita a la Universitat de Barcelona (UB), es va constatar que hi havia 30 empreses amb ofertes de feina, a les quals només es van presentar 11 estudiants. "En el cas de destins estacionals, com Balears o Andorra, són les companyies les que fan aquí directament la captació de personal".

Aquestes dificultats per cobrir vacants en llocs de feina, tant a la Costa Brava, la Daurada o, fins i tot, a la mateixa ciutat de Barcelona, s’agreuja amb el turisme rural, al qual se li ha de sumar la manca d’allotjament. Brasé alerta que es tracta d’una situació general de dèficit de personal a l’hoteleria. "Hem de ser capaços de crear al·licients i donar valor a la feina dels nostres establiments. No ens hem de quedar amb el discurs de determinades males pràctiques laborals d’algunes companyies, que de l’ús en fan abús".

"Si amb la formació, la persona se te’n va, possiblement no estàs pagant el salari que es mereix per la seva experiència i preparació"

Brasé confia que amb la pandèmia les empreses del sector turístic reorientin la seva activitat i "facin un replantejament del negoci". Fins ara, aquest es caracteritza per un personal poc qualificat. "Les administracions i els empresaris ens hauríem de posar d’acord amb potenciar la formació, cercant una fórmula més flexible i adaptada als horaris del sector. Hem de trobar el punt d’equilibri entre la rendibilitat de l’activitat i la necessitat de formar els treballadors".

Els empresaris, segons revela Daniel Brasé, mostren certes reticències a apostar per la formació pel temor que els hi marxin els treballadors. En aquest cas, considera que "si amb la formació, la persona se te’n va, possiblement no estàs pagant el salari que es mereix per la seva experiència i preparació". De moment, l’herència de la pandèmia ha incrementat la preocupació i la sensibilitat per la sostenibilitat climàtica, però aquesta inquietud sembla que encara no ha arribat al model de negoci de l’hoteleria, que continua ancorada en els mateixos paradigmes que l’any 2019.