L'oficialitat del català a Europa, ajornada un cop més
El Govern espanyol continua resolent dubtes d’alguns estats, però espera portar-ho a votació "tan aviat sigui possible". La següent ocasió per abordar la qüestió arribarà en el Consell d'Afers Generals de la UE del 18 de juliol, ja sota presidència de torn de Dinamarca

Brussel·les-
L'oficialitat del català a la Unió Europea torna a ajornar-se. Després que els 27 posposessin la votació sobre l'estatus de les tres llengües cooficials de l'Estat a finals de maig, la qüestió ha quedat fora de l'agenda de la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE -on s'ha d'avalar la mesura- que s'ha celebrat aquest dimarts a Luxemburg.
Des del Govern espanyol indiquen que continuen parlant amb els països que van demanar temps i subratllen que portaran la qüestió a la taula dels 27 "tan aviat" com s'hagin resolt els dubtes d'alguns estats. Ara, la qüestió s'haurà d'abordar durant la presidència del Consell de la UE de Dinamarca, que l'assumirà des del juliol fins al desembre.
Els 27 van acordar posposar la votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la reunió de finals de maig pels dubtes d'una desena d'estats. Espanya tenia la possibilitat de tornar a demanar que s'introduís la qüestió en l'ordre del dia de la trobada de ministres d'Afers Europeus de la UE que s'ha celebrat aquest dimarts a Luxemburg. Tanmateix, les reticències que encara mantenen diversos estats membres han fet que Espanya hagi descartat sol·licitar la votació o demanar que s'inclogués la qüestió com a punt de debat en la trobada.
"El Govern d'Espanya continua treballant amb tots els països per resoldre qualsevol dubte, de manera que quedin dissipats al text final, que es portarà a adopció tan aviat com sigui possible", apunten des del ministeri de José Manuel Albares. Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Croàcia i la República Txeca són els països que van demanar obertament durant la discussió del 27 de maig que es retirés la votació perquè encara persistien els dubtes, concretament sobre els aspectes jurídics i econòmics del text que el govern espanyol va posar sobre la taula.
Alguns com Alemanya o Suècia van demanar durant el debat més claredat sobre la qüestió després que els serveis jurídics del Consell de la UE expressessin dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE. El govern de Friedrich Merz va arribar a amenaçar de votar en contra de l'oficialitat de les tres llengües si Espanya no retirava la votació.
Itàlia també està entre els estats que van intervenir per demanar reconsiderar la votació i, de fet, el govern Giorgia Meloni va sol·licitar una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE. D'altres països com Finlàndia van expressar reticències per la qüestió econòmica. Malgrat que el Govern espanyol s'ha compromès a pagar els costos de la mesura -que la Comissió Europea estima en 132 milions-, alguns estats temen que si l'executiu canvia de color en un futur es deixi de fer càrrec de les despeses.
"Mai retirarem la sol·licitud que el català, el gallec i el basc siguin llengües oficials de la UE i així ho hem traslladat a tots els estats membres", subratllen fonts del ministeri d'Exteriors. Per ara, Espanya compta amb el suport de Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca i Eslovènia.
La qüestió passa a les mans de Dinamarca
Passada la reunió d'aquest dimarts, la pròxima ocasió que tindrà l'executiu de Pedro Sánchez per intentar tirar endavant la votació sobre l'oficialitat de les tres llengües serà el 18 de juliol, quan se celebrarà el primer Consell d'Afers Generals de la UE sota la presidència de torn de Dinamarca -que assumirà el pròxim 1 de juliol-, un país liderat per la també socialdemòcrata Mette Frederiksen.
Així, serà el govern danès qui decideixi durant els pròxims mesos si introdueix a l'agenda de les següents reunions del Consell d'Afers Generals de la UE l'oficialitat del català, sigui com a punt de debat o com a punt de votació. Per ara, fonts diplomàtiques afirmen que no hi ha constància que Espanya hagi sol·licitat incloure la qüestió en la reunió del 18 de juliol.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.