L'independentisme enviarà aquest divendres la Llei d'Habitatge estatal al TC en plena negociació amb el PSOE i Sumar

La Llei d'Habitatge va ser la darrera mesura legislativa de gran abast que es va aprovar a les Corts espanyoles la legislatura passada, abans de les eleccions del 23J. El Govern espanyol va tirar endavant la llei sumant als partits de l'Executiu espanyol, PSOE i UP, la majoria de la investidura amb Esquerra Republicana i EH Bildu al centre. Ara, només 3 mesos després, la "Llei 12/2023, del 24 de maig, pel dret a l'habitatge" es convertirà al Parlament en el primer sotrac en la relació entre Junts i ERC i els partits que busquen reeditar el Govern de coalició progressista, PSOE i Sumar. I és que els independentistes tenen previst enviar la Llei al Tribunal Constitucional mitjançant l'aprovació al Ple, que se celebrarà aquest divendres a la cambra catalana pràcticament amb aquest únic objectiu.

El Parlament dedicarà aquest divendres, a partir de les 9.30 hores del matí, el primer Ple del nou període de sessions, el sisè de l'actual legislatura, al debat i votació de les propostes presentades pels grups de JxCat i ERC en què sol·liciten que el Parlament interposi un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos preceptes d'aquesta Llei de l'Estat 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge.

Caldrà estar atents a les intervencions, consideracions i possibles retrets que es produeixin entre Junts i ERC, impulsors del recurs d'inconstitucionalitat, i el PSC i En Comú Podem –marca catalana de Sumar-, tot i que aquests darrers encara no han publicitat la seva posició sobre el recurs al Constitucional però són fervents defensors de la Llei de l'Habitatge.

Un recurs que arriba en plena negociació

El recurs d'inconstitucionalitat és una iniciativa parlamentària que té l'origen amb anterioritat a la celebració de les eleccions del 23J. Però a ningú no se li escapa que arriba en una conjuntura molt diferent, en què Junts i ERC estan en plenes negociacions amb el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez. I que, a més, ara Junts -i no només ERC- és imprescindible en l'aritmètica parlamentària al Congrés dels Diputats. Amb tot, tant des de les files independentistes com a les dels partits que formen part del Govern espanyol consideren que "tot i la discrepància en aquest tema no ha d'afectar el fons de la negociació per a la investidura". Tot i que fonts socialistes apunten que qualsevol pedra al camí és inconvenient tenint en compte la dificultat i complexitat de la negociació que s'afronta.

El recurs d'inconstitucionalitat ja va ser anunciat per Junts immediatament després de l'aprovació de la Llei d'Habitatge ja que els de Carles Puigdemont van justificar el vot contrari –també el PNB la va rebutjar- per la invasió competencial que asseguren inclou respecte a la Generalitat, entre d'altres coses. Junts no tindria majoria al Parlament atès que els partits catalans que van aprovar la llei al Congrés, Socialistes, En Comú Podem i ERC tenen majoria a la cambra catalana. Però ERC ha decidit sumar-se a la petició del recurs d'inconstitucionalitat al·legant que pot ser millorada en els aspectes competencials però amb la intenció de "mantenir l'essència de la norma", que continuen defensant.

Aprovació pràcticament assegurada

Els vots d'ERC i Junts, juntament amb els de la CUP que també va votar en contra al Congrés per considerar la normativa espanyola insuficient i un "colador per seguir atropellant drets", comportarien una majoria absoluta que garanteix pràcticament segur que es presentarà el recurs d'inconstitucionalitat. Tot i que els anticapitalistes no han concretat encara la seva posició, a l'igual que En Comú Podem. El vot dels 33 diputats del PSC en contra del recurs és segur i se sumaran els del PP i Vox que ja van votar en contra de la llei al Congrés i no consideren que hi hagi invasió competencial. Ciutadans també es mostra dubitatiu sobre això.

El procediment per poder recórrer la Llei de l'Estat per al dret a l'habitatge davant el Tribunal Constitucional el va iniciar JxCat, a principis de juliol, en sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) el dictamen preceptiu sobre l'adequació a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia d'una vintena de disposicions de la llei.

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries

El 4 d'agost, el CGE va dictaminar que diversos articles i disposicions de la llei pel dret a l'habitatge estatal "vulneren la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'habitatge i urbanisme que fixa l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, així com els principis d'autonomia financera i despesa de la Generalitat". El dictamen va tenir un vot particular presentat per dos membres del consell.

Segons fonts jurídiques del Parlament, arran d'aquest dictamen, JxCat i ERC ha sol·licitat la interposició del recurs d'inconstitucionalitat contra "els articles 2 (sobre finalitats de les polítiques públiques d'habitatge), 15 (sobre el dret d'accés a l'habitatge i ordenació territorial i urbanística), 16 ( sobre l'habitatge protegit), 17 (sobre l'habitatge assequible incentivat), 18 (sobre la declaració de zones de mercat residencial tensionat), 27, 28, 29 (tots tres articles són sobre els parcs públics d'habitatge), la disposició transitòria primera (sobre els habitatges qualificats amb algun règim de protecció pública abans de l'aprovació de la llei) i la disposició final setena (sobre títols competencials)".

La posició de Junts, rotundament contraria a la Llei

Nogueras: "Aquesta llei no soluciona els grans problemes de l'habitatge"

Junts té una posició totalment contrària a la nova legislació habitacional i no només per la suposada invasió competencial, encara que aquesta és la que justifica el recurs al Constitucional: "Aquesta llei no soluciona els grans problemes de l'habitatge. A més, s'ha incrementat la inseguretat jurídica sobretot als petits propietaris, que a Catalunya representen el 85%", assenyala la cap de files del partit al Congrés, Míriam Nogueras, que també critica la manca de consens amb el sector.

Nogueras recorda que a Catalunya ja es va aprovar una llei catalana per abordar la problemàtica de l'habitatge, que va ser tombada pel Tribunal Constitucional: "La llei Catalana va servir per poder, entre moltes altres coses, determinar quines mesures eren millorables, quines descartables i quines ens faltaven". Per a Nogueras, "a cada llei aprovada a Madrid, Catalunya perd competències i recursos" i critica el vot favorable d'ERC al seu dia, a qui acusa, juntament amb el Govern, d'haver "abandonat la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya" fent "seguidisme del Govern i el tripartit espanyol".

ERC surt en defensa de la Generalitat sense devaluar la llei

ERC: "Cal protegir les competències de la Generalitat i, alhora, mantenir l'essència de la Llei de l'habitatge"

Per part seva, Esquerra justifica el recurs al Constitucional malgrat haver votat a favor de la Llei d'Habitatge estatal. Els republicans asseguren que la tasca d'Esquerra Republicana al Congrés "va permetre avenços socials fonamentals en matèria d'habitartge". D'aquesta manera, asseguren fonts de la direcció, els republicans van aconseguir, entre d'altres, "posar topalls als preus del lloguer o posar fre a l'especulació i els abusos que afecten a la ciutadania". Uns avenços que, recorden els republicans, "ja existien a Catalunya amb la llei 11/2020 de mesures urgents en matèria d'habitatge i que van servir per ser pioners en la contenció de rendes" però que va ser esmenada pel Constitucional a instàncies del Govern espanyol.

ERC esgrimeix també el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que detalla que en alguns articles "la llei afecta l'autogovern de Catalunya en aspectes com ara urbanisme o autonomia financera i de despesa". I justifica el recurs al Constitucional "amb l'objectiu de protegir les competències de la Generalitat i, alhora, mantenir l'essència de la Llei de l'habitatge, que significa avenços molt rellevants en matèria habitacional, i que cal que es puguin desplegar".