Entre ruïnes i desesperació: els veneçolans clamen per ajuda després dels dos terratrèmols que ja han causat més de 900 morts

Equips de rescat estrangers i ajuda humanitària van arribar aquest divendres a Veneçuela, després que dos devastadors terratrèmols colpegessin zones de Caracas i els seus voltants. Els residents removien runa per intentar salvar familiars, amics i veïns. Recuperaven cossos amb els seus propis mitjans. La desesperació per trobar supervivents augmentava i l'ajuda oficial era escassa.

La devastació que han causat els sismes pot ser severíssima. Les autoritats veneçolanes, a les 19.35 d'aquest divendres ja assumien que la xifra de morts era de 920, la de ferits, de 3.360. Xifres no confirmades que donava una agència de l'ONU, segons Efe, disparaven fins a 50.000 la xifra de desapareguts. El Servei Geològic d'Estats Units va estimar una alta probabilitat que se superin les 10.000 morts, el que situaria els terratrèmols entre els més mortífers d'Amèrica Llatina en l'últim segle.

Els terratrèmols de magnitud 7,2 i 7,5 en l'escala Richter van tenir el seu epicentre a uns 160 quilòmetres a l'oest de Caracas i van sacsejar a milions de veneçolans que gaudien d'un dia de festa. La Guaira, una ciutat costanera prop de Caracas, va ser la més afectada, amb almenys 100 edificis, incloent gratacels, reduïts a enderrocs. Va quedar feta pols. El que eren edificis avui són muntanyes de sorra i runes. Familiars, veïns i voluntaris es mouen com poden entre la destrucció, però necessiten maquinària especialitzada per poder tallar varetes d'acer o remoure blocs.

"Necessitem màquines. persones!", cridava un grup de veïns davant d'un edifici col·lapsat en aquesta regió. "Estem nosaltres mateixos buscant ajuda, el poble buscant com aixecar això", va assenyalar una altra dona a l'agència Efe. Els angoixats veïns, molts dels quals rebuscaven entre les ruïnes a la recerca de supervivents o, directament, dels cadàvers de persones pròximes, amb les mans o amb qualsevol eina que poguessin trobar, van denunciar falta d'ajuda estatal i d'equip adequat. La televisió estatal va mostrar imatges de la presidenta Delcy Rodríguez prometent ajuda.

A La Guaira, on es troba l'aeroport més important del país, inhabilitat pel sisme, alguns residents tractaven ells mateixos d'alliberar els seus familiars sepultats. "És aquí", sanglota Alessandro del Giudice, un jove de 23 anys que intentava trobar el seu pare sota una muntanya de runa. La seva àvia Amparo, desesperada, intenta retirar les ruïnes amb les seves pròpies mans a la recerca del seu fill. "Són moltes roques i amb les mans no es pot", diu després, impotent després de plorar i cridar desconsolada. "Les autoritats no serveixen, no serveixen, perquè aquí haurien d'estar els militars amb tota la maquinària que tenen aquí", va agregar.

Tant EFE com AFP van constatar saquejos a la zona. Centenars de persones van saquejar aquest divendres comerços al centre de la localitat de Catia La Mar (centre de Veneçuela), una de les més colpejades pels terratrèmols ocorreguts dimecres al país. Van sortir dels negocis carregant grans bosses de menjar i begudes, en un ambient de crispació, molta tensió i angoixa. Encara que la Policía està desplegada en moltes zones, la quantitat de gent als carrers els depassa. EFE va presenciar el saqueig d'almenys tres comerços.

Reuters va documentar la recerca de Yamileth Jiménez, que no aconseguia treure el seu fill de 19 anys de la runa de bloc de departaments de set plantes a La Guaira. "Està sota les plaques i no hi ha maquinària per treure'l", va dir. Els veneçolans es van inventar tot tipus de solucions i entre ells es brindaven ajuda improvisada amb, per exemple, caravanes de motocicletes carregades d'aliments subministraments que van arribar a La Guaira dijous a la nit des de Caracas.

A la mateixa capital, divendres a la matinada, operaris il·luminats per un focus colpejaven amb malls la runa d'un edifici ensorrat. "Silenci absolut", va cridar de sobte un d'ells per poder escoltar possibles persones atrapades. "Una llanterna, una llanterna", va dir un altre.

Ajuda mundial

Els equips de rescat estrangers, inclosos els d'alguns de països que s'han oposat a Veneçuela durant dècades d'aïllament internacional, repressió política i deteriorament econòmic, van començar a arribar dijous a la nit. Un petit contingent de la República Dominicana va ser el primer a arribar a La Guaira. Segons l'ONU, són una trentena els països que han enviat ajuda, entre ells Espanya. Estats Units va anunciar la mobilització de 150 milions de dòlars en ajuda. També l'exèrcit nord-americà ha informat que ha enviat dos vaixells i utilitzarà helicòpters i avions per a les tasques de recerca i rescat.

A Espanya, Comunitats autònomes, ajuntaments, organitzacions religioses, veïnals i ONG s'han posat mans a l'obra per ajudar Veneçuela. La tragèdia no només ha commocionat els gairebé 380.000 veneçolans que aproximadament hi ha censats a Espanya, ja que es tracta d'una emergència de gran magnitud en un país unit als espanyols per històrics llaços culturals i personals.

L'ajuda està sent coordinada pel Govern, que recapta les aportacions de les altres administracions, mentre nombroses organitzacions han engegat campanyes solidàries per captar recursos i també recollida de material sanitari i aliments infantils no peribles. Les autoritats han insistit que el proveïment s'està coordinant des dels països veïns de Veneçuela per fer més ràpida i eficaç la seva distribució i que les donacions s'han de fer per canals segurs.

Un país castigat

El terratrèmol va assotar un país debilitat, en ple intent de normalització sota la tutela de Donald Trump. La catàstrofe podria tenir conseqüències polítiques per a Rodríguez, que ha intentat presentar-se com una agent del canvi polític malgrat haver estat vicepresidenta de l'enderrocat Nicolás Maduro. Rodríguez va anunciar divendres al matí que l'estat de La Guaira es "militaritzarà" per facilitar les tasques de rescat i que allà s'havien distribuït 2.600 tones d'aliments.

Gairebé set milions de persones podrien veure's afectades, segons l'organisme de migracions de l'ONU, que estava proporcionant refugi d'emergència i altres subministraments d'ajuda.

"El meu edifici està inhabilitat i ara no tinc res. Som el meu fill i jo, i no tinc família al país", va dir a Reuters Suhayl Sarquiz, de 50 anys, que va perdre la feina fa uns mesos.

"Ho vam perdre tot", va dir Pedro Pérez, de 64 anys, propietari d'un taller de tapisseria, que va dir haver perdut tant casa seva com el seu negoci i estava dormint al carrer amb la seva dona i els seus fills. "Esperem que l'ajuda arribi ràpid".

Quant al sector petrolier de Veneçuela, membre de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), les empreses energètiques estrangeres van dir que les seves operacions no havien sofert interrupcions importants i que la infraestructura semblava haver-se salvat en gran manera. Diversos talls elèctrics van alentir el complex petroquímic Morón i els esforços a Puerto Cabello perquè funcionessin a ple rendiment. La Bolsa de Caracas va romandre tancada, convertida en un centre de recollida d'ajuda.

Fins ara, el terratrèmol més mortífer de la història moderna de Veneçuela, segons Reuters, havia tingut lloc el 1967, amb un saldo de 240 morts.