El 'no a la guerra' europeu: qui rebutja l'agressió dels EUA i Israel a més del Govern espanyol

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha estat el líder europeu que ha adoptat una posició més obertament contrària a la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran, i que ha apel·lat de manera més contundent al compliment de la legalitat internacional. Tot i que fins fa poc s'hagués tractat d'una petició de mínims, la gran majoria de països europeus han fet pinya amb Donald Trump i Benjamín Netanyahu, o han acceptat amb resignació l'ofensiva contra el règim iranià. No obstant això, l'oposició a la guerra és àmplia i contundent entre els grups europarlamentaris socialdemòcrates i de l'esquerra europea, així com en la gran part de partits progressistes de tot el continent.

Per contra, la dreta europea tanca files amb la posició de la Comissió Europea, liderada per la també conservadora Ursula von der Leyen, si bé no arriben al nivell d'alineament amb Trump del comunicat acordat aquest cap de setmana entre Alemanya, el Regne Unit i Francia en paral·lel a la Unió Europea. "En aquesta situació tan volàtil i perillosa, és molt important actuar amb moderació per evitar una major escalada. La prioritat immediata ha de ser prevenir un conflicte regional més ampli i protegir la població civil", va apuntar aquest cap de setmana el president del Partit Popular Europeo (PPE), Manfred Weber.

D'aquesta manera, encara que no defensi el compliment del dret internacional ―el que suposaria un toc d'atenció a Trump―, les declaracions del dirigent conservador contrasten amb la predisposició d'Alemanya, el Regne Unit i Francia a intervenir en el conflicte per "defensar" els seus "interessos" i els dels seus "aliats". Qui sí que es mostren lleugerament més crítiques amb la Casa Blanca i han recordat la necessitat de complir amb el dret internacional han estat Von der Leyen i l'alta representant de la diplomàcia europea, Kaja Kallas.

Els grups progressistes, molt més contundents

Per contra, el Partit Socialista Europeo (PSE), que és el segon grup europarlamentari amb més representació, s'ha mostrat molt més contundent contra l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran, i han pres un posicionament similar al del Govern espanyol. La presidenta de la formació socialdemòcrata, la també espanyola Iratxe García, va assenyalar directament que Washington i Tel-Aviv "violen el dret internacional i alimenten una perillosa escalada" bèl·lica a la regió. "Només el diàleg pot evitar conseqüències devastadores. El nostre objectiu és la pau a l'Orient Mitjà i la llibertat per al poble iranià", va afegir la representant socialista en un missatge per les xarxes socials.

El grup de d'esquerres ha anat fins i tot més enllà en les seves crítiques contra l'atac dels Estats Units i Israel i l'administració Trump. La presidenta de l'Esquerra al Parlament Europeu i eurodiputada de la França Insubmisa Manon Aubry, va assegurar directament que l'ofensiva estava "fora del marc del dret internacional" i que "precipitava la regió i el món al caire del caos". La representant francesa també va qualificar l'administració republicana d'"imperialista". "Els Estats Units no són un factor de pau, sinó una amenaça per a l'estabilitat internacional", va apuntar Aubry, que també va demanar en va que París i Brussel·les condemnin "fermament" l'atac.

Més enllà de la França Insubmisa, un altre dels partits de l'esquerra europea que es mostra contrari a la guerra és l'alemany Die Linke. En un comunicat emès aquest cap de setmana, la formació germànica critica que l'"atac" dels Estats Units i Israel "perjudica la població iraniana i genera més violència". Així, Die Linke advoca per "incrementar la pressió política internacional" i aplicar "sancions específiques contra les elits". (...) Guerra a la guerra", diu el comunicat de la formació alemanya.

En la mateixa línia que els principals partits d'esquerra europeus s'ha posicionat el grup ecologista del Parlament Europeu, tot i que es mostren més optimistes sobre el que pot significar per al futur de l'Iran. "Encara que esperem que això marqui un nou capítol per a l'Iran, ens preocupa profundament que els atacs dels Estats Units i Israel hagin desencadenat una espiral perillosa i il·legal d'escalada militar, que s'ha cobrat vides civils i ha desestabilitzat els països veïns", diu un comunicat.

Amb un to més moderat però crític amb Trump, es troba el grup europarlamentari liberal. La seva presidenta, la francesa Valérie Hayer, va celebrar la mort de Khamenei i és bastant optimista sobre com pot influir l'atac nord-americà i israelià en un canvi de règim. "Aquestes brutals eliminacions precipitaran un canvi de règim a l'Iran? Sincerament, espero que sí, pel bé del poble iranià", va dir la dirigent francesa, que es manté pròxima al president francès, el també liberal Emmanuel Macron. No obstant, Hayer va advocar per "restablir el dret internacional i involucrar-hi totes les parts interessades, fins i tot la Unió Europea" per aconseguir un canvi de règim.