De les ILP als barris: com la mobilització ciutadana ha transformat lleis i defensat drets a Catalunya

El juliol del 2025 es van complir deu anys de l'aprovació per unanimitat al Parlament de Catalunya de la Llei 24/2015. Es tractava d'un paquet de mesures urgents per afrontar l'emergència en els àmbits de l'habitatge i la pobresa energètica. Aquella va ser una gran victòria social, impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESCA mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), i que va comptar amb un ampli suport de la ciutadania catalana. Anys més tard, el Tribunal Constitucional (TC) en va anul·lar parcialment el contingut, però la iniciativa ja s'havia consolidat com una fita per als moviments socials del país. Aquest cas exemplifica com, a Catalunya, des de la Transició, l'acció col·lectiva ha estat clau per impulsar avenços socials rellevants.

Durant el franquisme, els moviments socials i veïnals van ser imprescindibles per assolir millores laborals per als treballadors i per defensar la llengua i la cultura catalanes en un context de repressió. Tanmateix, en aquest article ens centrarem en una selecció de les grans victòries socials assolides a Catalunya en els darrers cinquanta anys, fruit de la mobilització col·lectiva en democràcia, com ara la Llei 24/2015; la Llei 28/2010, per prohibir les corrides de toros; la Renda Garantida de Ciutadania (RGC); l'expansió dels serveis públics als barris populars; la creació d'espais verds i la recuperació d'equipaments comunitaris que abans estaven en mans militars, policials o abandonats.

D'ILPs a lleis aprovades al Parlament

Si analitzem cronològicament les Iniciatives Legislatives Populars més destacades i que s'han aprovat al Parlament de Catalunya, tenim la Llei 28/2010, que va prohibir les corrides de toros. La plataforma "Prou!" va sumar més de 180.000 firmes i la petició es va fer efectiva després d'un debat intens. La prohibició va entrar en vigor l'1 de gener de 2012, però, a la pràctica, l'última corrida es va celebrar a la Monumental de Barcelona durant les festes de la Mercè de 2011. Aquell va suposar un pas de gegant per al moviment animalista català, malgrat que, en l'actualitat, encara s'organitzen correbous a la zona de les Terres de l'Ebre.

Cinc anys més tard, es va aprovar la ja mencionada Llei 24/2015, l'objectiu de la qual era fer front a l'emergència habitacional i de pobresa energètica. "Va ser una gran victòria perquè fa 10-15 anys només es parlava de pobresa energètica d'una manera molt residual i demanant caritat. L'energia i l'aigua són drets. Aquella ILP va posar sobre la taula que aquests dos elements són essencials per a la vida i que no es poden tallar a ningú per no poder pagar les factures", explica Mònica Guiteras, membre de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

Aquella iniciativa ciutadana va triplicar el número de signatures requerides —en va aconseguir 150.000— i va aglutinar un consens en l'opinió pública. Aquest fet es va traduir en una unanimitat de vot favorable en el Parlament de Catalunya. "La llei va tenir un impacte molt gran. Es van evitar més de 200.000 talls de subministrament entre 2015 i 2020, tot i que és difícil tenir dades i segur que van ser-ne molts més. També es van instal·lar més de mil comptadors socials d'aigua per a famílies que ocupaven en precari", afegeix Guiteras. 

Malgrat considerar-se una gran victòria social, la membre de l'APE assenyala que aquella va ser una llei "pionera, però d'emergència", que va servir per parar el cop. "Calen mesures estructurals en el sistema immobiliari i energètic, on hi ha uns poders fàctics que dicten moltes línies legislatives d'aquest país", conclou.

De tota manera, la lluita del moviment per l'habitatge va continuar "incansable", ja que el TC va tumbar determinats articles de la llei 24/2015 i, des del punt de vista de Guiteras, últimament "estem vivint un retrocés" en matèria de drets socials.

Una tercera iniciativa destacada va ser la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que va començar a caminar el 2012, però que es va convertir en llei el 2017 després d'aglutinar més de 121.000 firmes. Va ser impulsada per una Comissió Promotora, formada per persones vinculades al món social, que va comptar amb el suport d'un ampli ventall de sindicats i entitats socials, polítiques i culturals. Algunes figures destacades d'aquella victòria foren Diosdado Toledano, Sixte Garganté o Núria Carrera, coneguts a Catalunya per la seva implicació en la lluita contra la pobresa, l'exclusió social i les desigualtats.

Lluites veïnals a cada barri

Més enllà de les ILP impulsades pels moviments socials, a cada poble i ciutat de Catalunya hi ha lluites veïnals per millorar la qualitat de vida de les persones. Des del punt de vista del president de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Miquel Borràs, la fortalesa del teixit associatiu depèn molt de la zona, tot i que, a grans trets, les victòries es poden compartimentar en quatre calaixos: l'assoliment d'equipaments públics, com els centres cívics o els Centres d'Atenció Primària (CAP); les zones verdes, la planificació urbanística i la lluita contra la gentrificació; la defensa de les llibertats polítiques i la defensa de la llengua.

"Les Cotxeres de Sants, el Pati Llimona, l'Ateneu Popular de Nou Barris, Can Batlló. El parc de les Glòries o les organitzacions antifranquistes clandestines, la lluita pels drets reproductius i sexuals de les dones. Després de la Transició, les fàbriques van deixar espai lliure per a l'especulació. Si no hagués estat pels veïns, no hi hauria sòl públic. Tot plegat és gràcies a la lluita col·lectiva dels barris", explica.

Com bé diu Borràs, els exemples a Barcelona —però també arreu del territori català— són incomptables: des de Casa Orsola i la defensa de Vallcarca, passant pel CAP del Raval o el Centre Cívic Casa Golferichs, fins a l'espai cooperatiu de Can Masdeu. La pregunta rellevant avui és: quin és l'estat de salut dels moviments veïnals i del teixit associatiu?

Té múscul, el moviment veïnal en l'actualitat?

Segons el president de la FAVB, actualment encara hi ha moltes entitats veïnals, tot i que la seva força varia en funció de la història de resistència de cada zona i del context present. "N'hi ha que tenen molta incidència sobre els governs locals. En canvi, en altres només hi queda gent gran", reconeix.

Amb tot, Borràs admet que avui dia hi ha una sèrie de "canvis sociològics" i una "manca d'arrelament" als barris que afecten la composició de les associacions, principalment per dos motius: d'una banda, per la "velocitat amb què creix la migració i la gent nova que arriba amb diferents idees polítiques i culturals" i, d'altra banda, per la "precarietat de l'habitatge", que genera molta mobilitat i "obliga la gent a canviar per força" de barri o de municipi.

Fent una anàlisi més àmplia de les lluites socials a Catalunya, Borràs apunta que, a diferència del passat, els joves s'agrupen "segons el problema", és a dir, per fer front al racisme, la crisi de l'habitatge o la crisi climàtica, o per defensar el feminisme o la llengua, en comptes d'ajuntar-se en entitats de caràcter més transversal.

Això dibuixa un mapa de mobilització més fragmentat i especialitzat que en dècades anteriors, però també més adaptat i flexible als reptes concrets del present. L'important, conclou el líder veïnal, és mantenir les xarxes de solidaritat i la capacitat d'organització col·lectiva per defensar els drets i les llibertats de la ciutadania.