Illa afronta el seu segon debat de política general amb una pressió a l'alça d'ERC i els Comuns

Salvador Illa afronta el seu segon debat de política general (DPG) com a president de la Generalitat amb la necessitat de poder oferir concrecions als seus socis d'investidura -ERC i Comuns- si en les properes setmanes vol tenir opcions d'obrir les negociacions dels pressupostos. 

L'any passat, el DPG va celebrar-se tot just dos mesos després de la seva arribada a la presidència, de manera que gairebé va convertir-se en una revàlida del que ja s'havia dit en el debat d'investidura. En aquesta ocasió, Illa és conscient que ERC i Comuns han apujat la pressió al voltant de qüestions clau de la legislatura, com el nou finançament i l'habitatge i que sense avenços tangibles a curt termini es pot veure obligat a tornar a prorrogar els comptes. Una opció que si bé no implica un final anticipat del seu mandat, sí que en pot qüestionar la salut i, de passada, pot refredar les relacions amb republicans i comuns.

El debat que serveix per orientar el curs polític s'enceta aquest dimarts a la tarda, a les 16:30h, amb un discurs inicial d'Illa sense límit de temps, mentre que dimecres es dedicarà la jornada a les intervencions de la resta de grups parlamentaris i a les rèpliques del president i dijous es votaran les propostes de resolució.

Més enllà de l'habitatge i el finançament, altres qüestions que estaran molt presents al debat seran els serveis públics -en especial, educació i sanitat-, la seguretat -Illa vol posar èmfasi en aquesta àrea, per contraposar els discursos de l'extrema dreta- o la llengua catalana. Sense oblidar el genocidi a Gaza, un tema molt present en la societat catalana, que dissabte es va manifestar massivament en solidaritat amb Palestina, i en què el conjunt de l'esquerra actua com a bloc per denunciar l'actuació del govern de Netanyahu.

Tot i que Illa ha reiterat en múltiples ocasions la voluntat de complir l'acordat en els pactes d'investidura amb ERC i Comuns, les sessions d'aquesta setmana al Parlament tornaran a posar de manifest fins a quin punt la política catalana depèn ara mateix del que succeeixi a l'Estat. Dit amb altres paraules, no n'hi ha prou que el Govern defensi el nou finançament i hagi fet seva la proposta d'ERC, sinó que sobretot cal que sigui l'executiu estatal qui s'hi posi bé i, posteriorment, aconseguir els suports necessaris per poder aprovar els canvis normatius necessaris al Congrés. El que, a la pràctica, limita el marge d'actuació d'Illa per aconseguir els avenços que li reclamen i que li permetin negociar els pressupostos del 2026.

El nou finançament depèn, en primer terme, de la voluntat política del Govern espanyol

També Junts pretén connectar de manera estreta la realitat del Parlament de Catalunya amb la de les Corts estatals, a diferència del que havia succeït els darrers anys. A través de les propostes de resolució que volen presentar, els juntaires pretenen que el PSC es comprometi amb el que estipula l'anomenat Acord de Brussel·les, a partir del qual el 2023 van decidir votar "sí" a la investidura de Pedro Sánchez. En plena fuita de vots cap a l'extrema dreta d'Aliança Catalana, el partit de Carles Puigdemont també marcarà perfil de dretes en matèria econòmica, amb peticions de noves rebaixes d'impostos i la pràctica supressió de l'impost de successions, de marcat caràcter redistributiu.

 Les demandes dels Comuns  

L'any passat, l'habitatge, el compromís amb el nou finançament i l'aposta per la millora dels serveis públics van marcar la intervenció inicial d'Illa, que va aprofitar el debat per anunciar la voluntat de construir 50.000 pisos públics fins al 2030. 12 mesos després, aquestes carpetes segueixen sent fonamentals per a l'executiu i tornaran a tenir un pes significatiu en el discurs del president i, en alguns casos, en les propostes de l'oposició.

En aquest sentit, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha avançat en una entrevista a Catalunya Ràdio que Illa anunciarà mesures en habitatge "d'aplicació immediata" i apel·lant a la col·laboració publico-privada. "L'administració pública ha de fer una part important amb més habitatge de protecció, però també hem de generar més oferta d'habitatge lliure de compra i lloguer", ha comentat aquest dilluns. Dalmau ha admès que la previsió és parlar "molt" d'habitatge en un debat de política general que servirà per "determinar el moment en què es troba el país i fixar les prioritats".

L'anunci de noves mesures en habitatge ha de servir per apropar posicions amb els Comuns, que la setmana passada van avisar el Govern que "no es donaven les condicions per negociar els pressupostos", justament perquè consideren que no s'han produït prou avenços al voltant de l'emergència habitacional. Entre d'altres mesures, els Comuns reclamen la creació de la unitat antidesnonaments i l'aplicació efectiva del règim sancionador quan els propietaris incompleixin la llei de l'habitatge.

Els Comuns volen prohibir les compres especulatives d'habitatge i que abans del desembre s'aprovi la regulació del lloguer de temporada

A més a més, durant el debat la formació d'esquerres vol aprofitar les seves propostes de resolució per demanar al Govern que faci els canvis legals necessaris per "prohibir les compres especulatives d'habitatge" i per exigir que la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estigui aprovada abans del desembre. Compromisos, en principi, assumibles per a l'executiu, que tot i l'estirada d'orelles dels Comuns veu factible atendre en gran part les seves demandes en habitatge i, per tant, poder abordar-hi tot seguit la negociació dels pressupostos.

 Les dificultats del finançament  

En canvi, serà més complicat arribar-ho a fer amb ERC, els vots del qual són decisius perquè Illa pugui aspirar a aprovar els primers pressupostos de la legislatura -els darrers que van aprovar-se van ser els del 2023-. I és que la clau per modificar la negativa actual d'ERC a parlar dels comptes la té el Govern espanyol i no pas l'autonòmic.

Oriol Junqueras necessita fer valdre l'acord d'investidura amb el PSC i no pot permetre's rebaixes en el finançament, i ja fa setmanes que avisa tant a Illa com a Pedro Sánchez que no negociarà els pressupostos ni a Barcelona ni a Madrid si no hi ha avenços significatius en aquesta carpeta. Ara mateix, però, aspectes claus del nou model, com garantir el compliment del principi d'ordinalitat o la cessió integrat de l'IRPF a Catalunya, no són assumides per l'executiu estatal.

Una posició de la qual els republicans assenyalen com a responsable la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, de qui consideren que prioritza els seus interessos com a futura cap de llista del PSOE a les eleccions d'Andalusia. De moment, el Govern d'Illa manté la seva defensa ferma del model pactat amb ERC, fent equilibris entre la pressió dels republicans i la seva relació de coordinació i complicitat amb l'executiu estatal, amb el dubte de si arribat el moment el nou finançament pot obrir una via d'aigua entre el PSC i el PSOE, després d'anys de placidesa.

Tot i que ERC no es planteja una ruptura de relacions ni amb el PSC ni amb el PSOE, si manté la seva negativa a negociar els pressupostos, Illa veurà com es redueix la fortalesa del seu Govern. Durant el 2025 ha pogut ampliar els recursos per portar a terme les seves polítiques gràcies als tres suplements de crèdit aprovat al Parlament després d'intenses negociacions amb republicans i Comuns, un escenari que podria repetir-se l'any vinent si no hi ha gir de guió. Però amb una major debilitat per part d'Illa, que de moment tampoc és capaç de disparar-se a les enquestes, que li pronostiquen com a molt mantenir els actuals 42 diputats, però amb una lleugera tendència a la baixa. I, sobretot, en cap cas garanteixen que pugui repetir-se la majoria de la investidura que va formar l'any passat amb ERC i Comuns.

En les seves propostes, els republicans també demanaran mesures per millorar la situació de la llengua catalana, un àmbit que a més tocaran Junts i la CUP, mentre que els juntaires posaran al seu torn en el finançament apostant per un model en la línia del concert econòmic basc, que no accepten els socialistes. A més a més, qüestions com la seguretat i la immigració també apareixeran al debat, en gran part per la intenció de tot el bloc de dretes i d'extrema dreta -des de Junts i PP fins a Vox i Aliança- de posar-hi el focus, mentre que Illa plantejarà la seva recepta en seguretat i, sobretot, defensarà una Catalunya integradora que s'allunya dels postulats racistes i excloents dels ultres.