Entrevista a Gabriela Serra"Fan servir la por per justificar el trident defensa, seguretat i militarisme"

La trajectòria de Gabriela Serra (Mataró, 1951) parla per si sola. Mestra, activista, membre de les Brigades Internacionals de Pau a Guatemala entre 1987 i 1989 ―i de tantes altres entitats pacifistes i de defensa dels drets humans―, exdiputada de la CUP al Parlament de Catalunya (2015-2017) i, des del 2020, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau. Cita a Públic en una cafeteria del centre de Santa Coloma de Gramenet, a última hora del matí, ja que a la tarda participarà en una manifestació al port de Barcelona per exigir el final del comerç d'armes amb Israel. La mateixa reivindicació que la va impulsar a fer una vaga de fam el febrer de 2024. Per a ella, la lluita i la resistència són un estil de vida. 

L'entrevistem en ple debat sobre el rearmament europeu, per entendre com s'ha arribat a aquest escenari i per reflexionar sobre el paper del moviment pacifista català, imprescindible en un context dominat per la por i les tesis militaristes. Serra és contundent: reivindica la pau i assenyala la normalització del militarisme com una eina del poder per controlar la societat.

Els governs europeus han acceptat entrar en una espècie d'espiral armamentística i incrementar de manera significativa la despesa militar. Creu que, en part, ho poden fer perquè no hi ha grans mobilitzacions en contra al carrer?

Tant de bo fos per això, però no. En aquest país, hem vist grans manifestacions que no han servit per a res. Els centenars de milers de persones que van protestar contra la guerra de l'Iraq no van aturar-la. El mateix va passar amb el referèndum per entrar a l'OTAN. El militarisme ha crescut perquè ens trobem en una de les crisis del capitalisme, aquesta vegada una mica més aguda. Fins ara, teníem crisis que tenien a veure amb la contradicció est-oest, amb la política de blocs. Teníem bàndols molt definits, però a partir de la caiguda del mur de Berlín, ens quedem sense un contrari clar. No hi ha un bo contra un dolent, perquè Putin és tan neoliberal com Trump.

El militarisme ha crescut perquè ens trobem en una crisi aguda del capitalisme

​El motiu principal de les guerres és repartir-se el poder en aquest món. El que abans era una batalla entre bons contra dolents, ara és una confrontació entre dues maneres de desenvolupar el capitalisme. No està en joc un model d'ideologia, sinó qui té l'hegemonia global.

Però per què ha crescut tant el discurs militarista?

Les primeres matèries són finites i l'economia i la informatització necessiten materials que van més enllà del petroli i del carbó. Per tenir l'hegemonia cal aconseguir les anomenades terres rares, com el manganès o el liti. Aquest és el problema substancial entre els Estats Units i la Xina. El sistema ha tingut el poder, la força i la intel·ligència de preparar el terreny. Tot això no passa d'un dia per l'altre i el moviment pacifista no desapareix perquè de sobte decideix que no vol fer res més. Va molt unit a unes polítiques que es fan des dels mitjans de comunicació, dels governs i de les empreses. Fa anys que coincideix l'apaivagament de la reivindicació amb l'extracció de nous minerals. 

Considera que s'ha debilitat el moviment pacifista català?

Sí, està en fase de reorientació. Com deia, abans era més fàcil identificar el bo i el dolent. No podem entendre la fortalesa del moviment contra l'OTAN a casa nostra sense l'antiimperialisme i la influència dels moviments populars i revolucionaris de l'Amèrica Llatina i Central. A l'Estat espanyol sortíem d'una dictadura i rebutjàvem els Estats Units perquè representaven un imperi. El mateix amb la guerra de l'Iraq. Sense aquest element no hauria estat un moviment tan gran.

El moviment pacifista no ha desaparegut, però es troba en fase de reorientació

Les manifestacions actuals en defensa del poble palestí no són ni de bon tros tan multitudinàries. Ha perdut força la protesta social?

En comparació, les protestes contra la guerra a Ucraïna i contra la invasió israeliana a Gaza són petites. En el primer cas, tornem al mateix: no hi ha un enemic tan identificable. Rússia s'ha sentit amenaçada per totes les bases de l'OTAN i perquè Europa i els Estats Units no han complert els acords que es van signar després de la caiguda del mur. Ucraïna, per la seva banda, té unes raons claríssimes de resposta. 

Relacionat amb aquest tema

Moviments pacifistes de Catalunya impulsen una campanya contra l'augment de la despesa militar

Públic

​Pel que fa al conflicte a Gaza, a casa nostra hi ha molta gent proisraeliana. Durant molts anys, gent de Convergència ―com Pilar Rahola― enviava els fills de vacances als quibuts, les comunitats que creava Israel en terres palestines. Hi havia aquella metàfora del poble que recuperava el seu terreny. Molta gent reconeixia els drets del poble israelià que havia patit un genocidi durant la Segona Guerra Mundial. A Barcelona sabem que la comunitat jueva ha exercit pressió, a banda que també hi ha un punt de racisme. Uns són els moros; els altres, el poble escollit.

​Tot això s'ha de barrejar amb la contínua insistència de la necessitat de defensa. Fa anys que les forces polítiques espanyoles han intentat apaivagar el concepte de pau i antimilitarisme i han promocionat les virtuts de l'exèrcit. La pandèmia va ser una mostra de la defensa en contra de les llibertats. És on se centra el debat: la seguretat està per sobre de la llibertat. I no parlem de seguretat alimentària, sinó de tenir armament. El trident "defensa, seguretat i militarisme" és terrible. Es va fer servir la por per introduir-lo.

Relacionat amb aquest tema

Entitats memorialistes reclamen la creació de més espais de memòria davant l’augment del negacionisme històric

Judit Castaño

La pandèmia va ser una mostra de la defensa en contra de les llibertats

Segons el darrer baròmetre del CEO, el 70% dels catalans estan preocupats davant la possibilitat de patir una guerra en els propers anys. Com ha calat aquesta percepció d'un enemic extern?

S'ha inoculat. Contínuament, hem sentit que els suecs, els lituans, els estonians, estan molt preocupats per una invasió russa. Rússia mai n'ha parlat, ni té intenció de fer-ho, bàsicament perquè no té capacitat militar. És surrealista que a Suècia s'hagi instal·lat novament el servei militar obligatori. I tot seguit ho faran la resta de països europeus. A Espanya, el servei està suspès, no anul·lat, així que el poden tornar a posar en marxa amb un decret. Té un preu, però seria possible sense un debat parlamentari.

I demanar a la població que prepari un kit d'emergència només fa que engreixar l'alarmisme.

Tot això alimenta la por. Es tracta de crear l'enemic. El que passa és que ens parlen de comprar armament com si anessin a El Corte Inglés. Aquestes armes tan sofisticades s'han de construir i primer calen les primeres matèries, que resulta que estan sota d'Ucraïna, a l'Àfrica i ara també s'està investigant en certes parts d'Espanya. Per tant, de quan estem parlant? De quina guerra?

Exacte. De quina guerra?

Amb guerra o sense guerra física, la guerra comercial i per l'hegemonia continuarà. Les crisis i el canvi climàtic augmentaran, amb unes conseqüències econòmiques fortíssimes. Necessiten una població pacificada, obedient, normalitzada i controlada. I això només es pot aconseguir si hi ha un element que justifiqui la restricció de llibertats.

​No podem entendre el militarisme separant-lo de l'exercici de poder. Les guerres no es fan per enriquir les empreses d'armament; es fan per conquerir territori i mantenir l'hegemonia, i per això calen armes. No hi ha cap guerra que s'improvisi, ni la d'Ucraïna. Putin tenia pensada la invasió des del 2014.

Per a tenir una població obedient necessiten un element que justifiqui la restricció de llibertats

Si una cosa demostra la història és que disposar de més armes, no equival a un món més segur. S'està partint d'una concepció antiquada de seguretat, que deixa fora qüestions com l'adaptació al canvi climàtic o els drets fonamentals de les persones?

Defensa no és el mateix que seguretat. La seguretat humana implica tres coses. En primer lloc, manteniment de la vida (menjar, sostre, transport, roba). En segon lloc, la dignitat; ser reconegut i respectat com a ésser humà, com a religió, ètnia o professió. Sovint van lligades. I, per últim, la llibertat en el sentit de tenir capacitat de projectar una vida. Si volem garantir aquests tres nivells arreu del món, hem tenir clar com fer-ho i redistribuir les riqueses. Per això el sistema capitalista no ho permet. Per tenir un telèfon mòbil d'última generació cal expropiació i extracció de matèries primeres, de terres rares. I no n'hi ha per tots. Per tant, com acabem? Amb la batalla per l'hegemonia d'aquells llocs que em poden permetre mantenir el meu poder i la meva capacitat d'explotació.

La seguretat humana implica manteniment de la vida, dignitat i llibertat

El militarisme creix en paral·lel a l'extrema dreta? Cal una oposició més forta per part de les esquerres?

Òbviament que creix en paral·lel. L'època actual em recorda a la fase entre guerres. A la Primera Guerra Mundial, l'esquerra té un paper important. Tenim una esquerra forta a Alemanya, a Itàlia, però tot allò s'elimina en el procés de reconstrucció d'una Europa esmicolada. Comença el llenguatge de fervor, de nacionalisme, amb un missatge clar i concís: "Nosaltres primer, el dolent és el jueu". No era tota la veritat, però era un fil conductor que els va fer molt servei. Aquest missatge directe no demana molts raonaments. En canvi, l'esquerra té un missatge menys clar. En l'actualitat, l'extrema dreta ven el discurs que la culpa és dels estrangers i del feminisme.

Per què les esquerres no tenen un missatge clar?

Per començar, avui és difícil definir què és l'esquerra. No considero que el nostre Govern ho sigui. De totes maneres, crec que les esquerres no vam saber llegir, analitzar i pair bé les conseqüències de la caiguda del mur de Berlín. No vam ser capaços d'analitzar les estratègies que el poder tenia per colonitzar-nos mentalment. Amb això soc bastant radical: el consum ha estat un dels elements bàsics de la desconstrucció de la consciència de classe.

El consum ha estat un dels elements bàsics de la desconstrucció de la consciència de classe

Què vol dir amb això?

S'ha modificat el concepte que teníem de classe explotada pels serveis del capital i de les polítiques neoliberals. És veritat que aquí va millorar la vida, però que preguntin als meus amics sud-americans o al poble africà quin preu estan pagant pel nostre benestar i per la nostra tecnologia. 

Per tancar, hem parlat de l'auge del militarisme, però no de com combatre'l des del pacifisme. Què cal fer?

Aquesta és la qüestió. Cal coherència i repensar com arribar a la gent. Hem de trobar noves formes i posar les veritats sobre la taula. La dreta separa les qüestions: feminisme, guerra, canvi climàtic. Però realment està tot junt i barrejat. Hem de ser capaços d'explicar la interrelació, perquè els altres tenen un discurs molt precís.

A més, hem d'exigir la introducció de l'educació per la pau a les escoles i, per tant, dins del grau de magisteri. No podem demanar als mestres que facin una autèntica educació basada en la mediació i la negociació si no se'ls han donat prèviament les eines per explicar-ho.