Escepticisme sobre els plans industrials de la Generalitat per la minsa aposta per les renovables

Entre 2017 i 2021, el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) de la Generalitat de Catalunya va executar un pressupost de 1.668 milions d’euros, el que suposa un 90% de l’import previst inicialment. La competitivitat, l’ocupació industrial i la formació van ser els àmbits als quals més diners es van destinar. Ara, en un escenari totalment diferent, marcat pel context de la recuperació econòmica de la pandèmia de la Covid-19 i la necessitat de dissenyar polítiques sostenibles, el passat mes de setembre va tenir lloc la primera reunió de la Taula pel Pacte Nacional per la Indústria 2022-2025, presidida pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent. El nou PNI pivota sobre cinc eixos: Sostenibilitat, energia i economia circular; digitalització, Indústria 4.0, innovació i internacionalització; capital humà, ocupació industrial, condicions de treball i formació; infraestructures; finançament i dimensió empresarial. Com a mesures immediates, a posar en marxa abans d’acabar l’any, Torrent ha anunciat la creació de l’Oficina per a la Transformació de la Indústria de la Mobilitat i l’Automoció; un codi de bones pràctiques per a ordenar i millorar els processos de reindustrialització i la capitalització d’un fons per a inversions industrials estratègiques.

Paral·lelament, el Govern ha aprovat la modificació del decret d’energies renovables per accelerar la transició energètica. A la norma, s’incorporen directrius per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum. En aquest sentit, els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica hauran d’acreditar l’acord del 50% dels terrenys sobre els quals es projectin i també que s’ha presentat una oferta de participació local. Tot i aquestes accions, la normativa no ha acontentat els agents afectats. Per una part, els enginyers industrials consideren que aquesta eternitza els processos administratius, dificultant-ne l’acompliment dels terminis. Per l’altra, les entitats en defensa del territori, com la Xarxa d’Entitat Catalanes per a una Transició Energètica Justa, creuen que l’aplicació del decret deixarà un panorama molt similar a l’anterior.

En una trobada amb empresaris a la Seu d’Urgell, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va apostar per "reindustrialitzar el país d’una forma verda, digital i equilibrada". En el marc dels fons Next Generation, va mencionar una possible participació catalana en iniciatives comunitàries que són "llavors de futur", com la creació d’una proteïna vegetal o la constitució d’un consorci per crear xips europeus que puguin reduir la dependència amb la producció asiàtica. Més enllà d’aquestes promeses, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona ha elaborat el document ‘Propostes i recomanacions per revitalitzar la indústria catalana’, en el qual reclamen "fer factibles i convertir en polítiques industrials aspectes que, fins ara, no eren tan urgents, com el reciclatge i l'economia circular".

Lentitud administrativa

Montagut: "Som escèptics perquè els processos són llargs i complicats i costarà complir terminis"

Per la seva banda, el president de la comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Montagut, mostra el seu recel en relació amb el decret de les energies renovables. "Som escèptics perquè els processos són llargs i complicats i costarà complir terminis". Així, sol·licita agilitat a les administracions perquè si les tramitacions dels projectes s’allarguen s’endarrerirà l’objectiu d’arribar al 50% de producció d’energia elèctrica procedent de fonts renovables. En aquest supòsit, Montagut alerta què es poden desincentivar les inversions al sector.

Amb motius diferents, però efectuant un diagnòstic similar. La portaveu de la Xarxa d'Entitats Catalanes per a una Transició Energètica Justa, Montserrat Coberó, veu que el nou decret de les renovables del Govern "perpetua un model que ja existeix, basat en les grans instal·lacions amb produccions d’equips energètics que es fabriquen fora, que no generen llocs de treball i amb promotores i propietaris que són multinacionals amb seus a països d’una fiscalitat dubtosa com Qatar i Irlanda".

“Espoliació de territoris i paisatges”

Coberó demana "un decret més valent", ja que segons la seva anàlisi, inicialment aposta per fomentar l’autoconsum, però acaba donant via lliure al model anterior que no afavoreix l’obtenció de la riquesa per part de les entitats locals. "És una normativa que propicia l’espoliació de territoris i paisatges que no aporta res al conjunt del país ni al teixit productiu. Per nosaltres, seria més convenient que incentivés la creació de comunitats energètiques que puguin comercialitzar els excedents".

La Xarxa assegura que el decret no frenarà els projectes endegats per les multinacionals del sector energètic, que provocaran "danys irreversibles al territori". La seva proposta és que la transició energètica impliqui els particulars i les pimes per "assolir una sobirania energètica real".

Des del món empresarial també s’insta a què el Govern acceleri el canvi de model energètic. En un manifest anomenat ‘Impulsem les renovables’, les patronals Pimec i Foment del Treball volen que el decret llei del Govern sobre les renovables es pugui tramitar com a Projecte de Llei. El president de Pimec, Antoni Cañete, troba a faltar mesures per aconseguir la sobirania energètica, com potenciar fonts d’energia netes, una regulació racional de les renovables, agilitzar els projectes d’autoconsum i tenir en compte els territoris afectats. Per la seva part, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, denuncia que la nova normativa és "una moratòria de facto, que genera inseguretat jurídica i posa en perill la viabilitat financera dels projectes en tramitació i que pot allunyar a futurs inversors".

Quan encara no s’ha complert un mes de la presentació del decret llei de la Generalitat sobre les renovables, el full de ruta inicial sembla que, de moment, a falta de la concertació de les mesures concretes en el marc de la Taula pel Pacte Nacional per la Indústria, no acontenta ni els enginyers, ni les entitats en defensa del territori ni a les principals patronals catalanes.