Els Comuns aspiren a millorar el resultat del 2019 per impulsar Sumar i reeditar el govern de coalició

Un bon resultat de Sumar En Comú Podem a Catalunya és fonamental perquè el govern de coalició a l'Estat amb el PSOE tingui alguna possibilitat de reeditar-se. La confluència de partits d'esquerres es juga el tercer lloc amb Vox en aquestes generals del 23-J i el que succeeixi en aquesta pugna pot determinar, de retruc, quin dels dos blocs arribarà a la Moncloa. Si ens cenyim a Catalunya, les enquestes pronostiquen ventalls de suport molt diferents als Comuns, que van des de millorar els 7 diputats obtinguts al 2019 i ser la segona força -només per darrere del PSC- a estavellar-se a les urnes i quedar-se només en entre 2 i 4 escons.

L'espai arriba a les urnes després d'uns mals resultats globals a les municipals del 28 de maig, en què va perdre l'alcaldia de Barcelona en ser només tercera força -amb 9 regidors- per darrere de Junts (11) i d'un PSC de Jaume Collboni que ha rellevat Ada Colau al càrrec.

Històricament l'espai a l'esquerra del Partit Socialista ha tingut més suport a Catalunya que al conjunt de l'Estat

La història indica que l'espai a l'esquerra del Partit Socialista ha tingut tradicionalment més força a Catalunya que al conjunt de l'Estat, de manera que sense un bon resultat d'En Comú Podem difícilment la candidatura de Yolanda Díaz podrà superar els 35 diputats obtinguts per Unidas Podemos i les confluències als anteriors comicis.

En aquest sentit, mantenir els escons de Tarragona i Girona és un dels objectius fonamentals per a la formació, mentre que aconseguir representació a Lleida és gairebé una quimera, tenint en compte que l'espai només ho va assolir a les eleccions de 2015 i 2016, quan va ser l'opció més votada al conjunt de Catalunya.

Com a cap de cartell s'estrena Aina Vidal, diputada al Congrés des de gener del 2016 i formada a l'antiga ICV. Agafa el relleu de Jaume Asens, líder de la candidatura en els dos comicis de 2019 i que ha decidit apartar-se de la política institucional. En una entrevista a Públic, Vidal -de 38 anys- ha defensat que aquestes eleccions "són una qüestió de coalicions, o bé el PP amb Vox o bé Sumar amb el PSOE" i, en aquest sentit, més que posar xifres al suport de la seva pròpia formació subratlla que "esperem tenir uns resultats que ens permetin revalidar el govern de coalició, que per a mi és l'únic resultat positiu possible en aquestes eleccions".

Victòries el 2015 i el 2016

Des que van articular-se el 2015, els Comuns han superat amb escreix el suport obtingut per les antigues ICV i EUiA a les eleccions al Congrés i, fins i tot, han millorat els resultats que el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va rebre als comicis generals del 1977 i 1979. En tots els casos amb un volum de vot significativament superior al rebut pels seus homòlegs estatals -el Partit Comunista d'Espanya (PCE) durant la Transició i Podemos en els anys recents-.

En concret, van imposar-se a Catalunya a les eleccions de desembre del 2015 i el juny del 2016, amb 12 diputats en els dos casos i més del 24,5% dels sufragis, mentre que a les generals d'abril i novembre del 2019 van baixar als 7 escons i el 14,9% i el 14,2% de les paperetes, respectivament. L'espai polític acumulava tres dècades amb uns resultats residuals a les generals, ja que des del 1982 primer el PSUC i després ICV -normalment en coalició amb EUiA- va moure's entre 1 i 3 diputats al Congrés i un suport a les urnes que oscil·lava entre el 4% i el 8%. El 1977 i el 1979, però, el PSUC havia acumulat 8 diputats i un volum de vot del 18,3% i el 17,4%, respectivament.

Què diuen les enquestes?

Les enquestes públiques donen resultats molt divergents a Sumar – En Comú Podem. El Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) pronostica entre 2 i 4 diputats a la formació, el que suposaria una patacada important i retrocedir a les xifres suport que tenia ICV més d'una dècada enrere -en coalició amb EUiA va aconseguir 3 escons a les generals del 2011-. El darrer CIS que oferia estimació de diputats -publicat el 5 de juliol, com el CEO-, en canvi, eleva la previsió a entre 7 i 9 representants, el que convertiria la candidatura d'Aina Vidal en la segona força més votada a Catalunya, només per darrere del PSC, que arrasaria amb entre 18 i 22 representants.

El CIS dona entre 6 i 7 diputats per Barcelona a Sumar – En Comú Podem, el que significaria millorar els 5 obtinguts el novembre del 2019, mentre que li pronostica mantenir l'escó de Girona i opcions de fer el mateix a Tarragona. En canvi, no li atorga representació a Lleida, on únicament va aconseguir-ne als comicis de 2015 i 2016.

Des del desembre de 2015, l'espai sempre ha sumat un representant a la demarcació més meridional de Catalunya, mentre que a Girona va obtenir-ne el desembre del 2015, el juny del 2016 i el novembre del 2019, però no als comicis de l'abril d'aquell mateix any. Les dues demarcacions reparteixen un total de 6 diputats i el PSUC va obtenir un escó al Congrés per Tarragona el 1977 i el 1979, mentre que no va sumar-ne mai a Girona.

A Tarragona el cap de llista és Fèlix Alonso, ja diputat entre 2016 i 2019 i alcalde d'Altafulla (Tarragonès) de 2011 a 2019, mentre que a Girona la número u és Júlia Boada, filla d'un històric d'ICV com Joan Boada. Mantenir la representació en aquestes dues províncies és clau perquè l'espai mantingui o millori el suport del 2019 i, de retruc, impulsi les opcions de Sumar i això explica que hi hagi centrat una part important dels esforços en la campanya.

Pes de les qüestions materials

Amb un conflicte polític que ha perdut pes amb relació a l'anterior cicle electoral, a nivell estatal Sumar ha decidit no incloure al programa el referèndum d'autodeterminació com a via de resolució, cosa que pot interpretar-se com una rebaixa amb relació al que defensava Podemos. En tot cas, els Comuns asseguren que mantenen l'aposta per aquesta votació en un horitzó més a llarg termini, mentre que en el curt la voluntat és celebrar una votació l'any vinent sobre un hipotètic acord sorgit de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol.

Els Comuns volen que a la taula de diàleg s'abordin qüestions com el finançament, Rodalies o l'aeroport del Prat

En Comú Podem vol aprofitar aquest espai per abordar qüestions com el traspàs de Rodalies a la Generalitat, el model de gestió de l'aeroport del Prat, la reforma del finançament autonòmic o el blindatge del català i no limitar-se al conflicte, una proposta que ha indignat els partits independentistes, que defensen que ja existeixen altres fòrums per tractar aquests temes.

Més enllà d'això, Sumar i els Comuns han decidit posar el focus sobretot en qüestions materials i laborals per intentar mobilitzar al màxim un votant d'esquerres que, de manera substancial, va quedar-se a casa a les eleccions municipals del maig. Incrementar els salaris, garantir una cistella bàsica de la compra a un preu assequible, aprofundir en una reforma fiscal de caràcter redistributiu que mantingui l'impost a les grans fortunes, la creació d'una energètica pública, la reducció progressiva de la jornada laborals fins a les 32 hores setmanals –"necessitem temps per viure millor"- o augmentar l'ambició de la llei de l'habitatge regulant qüestions com els pisos turístics són algunes de les propostes de l'espai.

Diumenge sabrem si han estat prou atractives per mobilitzar una part significativa de la ciutadania, impulsar Sumar i, de retruc, permetre la continuïtat del govern de coalició a l'Estat amb el PSOE.