Així pretén l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús fer un salt d'escala i convertir-se en part essencial del parc de pisos

Reservar un 5% del pressupost per a projectes cooperatius d'habitatge, limitar les ajudes a entitats sense ànim de lucre per excloure-hi els models privats especulatius que es presenten com a coliving o cohousing i incloure el model de la cessió d'ús en totes les línies i programes d'habitatge assequible, tant en sòl públic com privat. Aquestes són algunes de les propostes que ha presentat recentment la cooperativa Sostre Cívic, la referència en el sector de la cessió d'ús a Catalunya, al nou Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030 i a la Consulta Pública Europea per al futur Pla d'Habitatge Assequible. 

Darrere d'aquestes reivindicacions hi  ha la demanda que aquest sistema d'utilització d'un habitatge, a mig camí entre la propietat i el lloguer, adquireixi un reconeixement que li permeti obtenir el finançament necessari per esdevenir una part essencial del parc de pisos. És a dir, fer el salt des de Catalunya a l'Estat espanyol o fins i tot en l'esfera europea. En un pastís de més de 7.000 milions d'euros, els que repartirà el Pla Estatal, les cooperatives volen assolir la categoria de proveïdors socials.      

El codirector de Sostre Cívic, David Guàrdia, assegura que "el nou pla estatal ha de ser capaç de prioritzar que l'habitatge social i assequible estigui promogut i gestionat per entitats sense ànim de lucre, reconeixent el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús". El propòsit és que el que ja s'intenta blindar a Catalunya faci un salt d'escala, consolidant el model en l'àmbit global. De forma similar, la petició s'estén a la Consulta Pública de la Comissió Europea per al Pla Europeu d'Habitatge Assequible, eina que pretén coordinar polítiques i mobilitzar inversions per a garantir l'accés a l'habitatge a escala continental.

Per la seva banda, el responsable de comunicació de Sostre Cívic, Jose Téllez, insta a reforçar el model de cessió d'ús en la nova llei de cooperatives: "Necessitem que obtingui una entitat pròpia, ja que ara, al pla estatal d'habitatge, està recollida a mig camí entre els colivings i els cohousing, fórmules orientades cap a l'ànim de lucre i esperit especulatiu". Aquesta reclamació l'oposa a la tasca de les cooperatives, que, segons el seu parer, s'haurien de tractar com a eines de les administracions públiques i incloure-les als plans d'habitatge. Amb aquesta perspectiva, l'exigència de Téllez apunta a la necessitat d'articular "una preferència del model cooperatiu en cessió d'ús a l'hora d'assignar recursos i escalar el model".

Incidir en les polítiques públiques      

Actualment, segons les dades de la mateixa Sostre Cívic, a Catalunya es comptabilitzen 1.200 habitatges en cessió d'ús, sumant-hi els que es troben en convivència o en promoció. "Som un sector emergent, que ha crescut de forma exponencial en els darrers cinc o sis anys. Aquest fet demostra la importància que rebem de forma àgil els fruits de les polítiques públiques de suport estatals i europees", assenyala Téllez.

A finals de l'any 2024, Sostre Cívic va obtenir un crèdit de 31 milions del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB). Aquest finançament va permetre construir més de 350 nous habitatges cooperatius en cessió d'ús. Amb aquest projecte, Sostre Cívic va sumar més de mig miler de pisos a la seva cartera de gestió. Téllez recorda que la iniciativa avala que "amb recursos propis hem sigut capaços de buscar el finançament". Tot i això, situa les dificultats en l'accés al sòl i el finançament com els principals hàndicaps pendents per al sector cooperatiu en habitatge davant la manca d'ajuts que reben de les entitats financeres tradicionals.  

Amb la voluntat de defensar la validesa del model, la Federació de Cooperatives d'Habitatges de Catalunya (Habicoop) ha realitzat un estudi per a mesurar l'impacte de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús a diferents nivells. Ho ha fet analitzant els que considera els tres aspectes fonamentals del dret a l'habitatge (qualitat, assequibilitat i estabilitat), dels quals es conclou que estan més garantits amb aquesta modalitat.  

Sostenibilitat i estalvi      

En l'aspecte ambiental, l'estudi recull una millora en factors com  la mobilitat sostenible, l'estalvi d'aigua, l'eficiència energètica, el confort climàtic i el benestar acústic. Des del punt de vista econòmic, Habicoop posa el focus en què els pisos de lloguer tenen un cost mitjà de 3,66 €/m² superior als habitatges en cessió d'ús. A més, hi ha una probabilitat "quatre vegades superior de destinar menys del 30% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge per a les persones que viuen en cessió d'ús". Entre les persones que ja hi viuen en un habitatge cooperatiu, el 51,2% considera que la capacitat d'estalvi ha millorat des del moment anterior a entrar al pis.

El mateix informe planteja que els ciutadans que viuen en un model cooperatiu en cessió d'ús mostren una probabilitat superior en relació amb les persones en règim de lloguer de percebre una millora en la seva vida. Paral·lelament, la sensació de seguretat, amb una "rebaixa de la por a ser desnonat, conrear els vincles de la vida comunitària, formar part d'un projecte més resilient respecte a l'economia domèstica i arribar a una rebaixa del 55% en el camp del consum energètic en comparació amb la mitjana de les llars catalanes", són altres dels factors positius que esgrimeixen els impulsors de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, un model que ha emergit com a alternativa en la darrera dècada.