Entrevista a Rossend Saltiveri“La diferència amb els episodis de pesta porcina africana de fa 30 anys és que llavors no exportàvem el volum d'ara"

La detecció recent de pesta porcina africana als voltants de Collserola, a Barcelona, ha encès totes les alarmes dins del sector porcí català. Tot i que, de moment, la malaltia s'ha detectat en fauna salvatge, el risc de propagació i les conseqüències econòmiques han sacsejat un sector que és clau per a l'economia del país i que depèn fortament de l'exportació internacional. 

Cal recordar que el porcí és el principal subsector exportador agroalimentari de Catalunya, ja que representa un 19,3% del total del negoci d'aliments i begudes a l'estranger. Segons dades de l'any passat de Prodeca, la promotora d'aliments catalans de la Generalitat, les vendes internacionals de carn de porc van sumar un valor de 3.036 milions d'euros el 2024. A més, Catalunya té gairebé vuit milions de caps de bestiar, segons l'Idescat.

Conversem amb Rossend Saltiveri, el responsable del sector porcí d'Unió de Pagesos, que alerta de la necessitat de mesures contundents, reclama responsabilitats a l'administració i demana recursos urgents per contenir el virus i evitar que arribi a les granges.  

Quina és la principal preocupació del sector ara mateix? 

Que la malaltia s'expandeixi. Hem de posar a zero el comptador per ser declarat de nou país lliure de pesta porcina africana [per fer-ho, ha de passar un any sense que se'n declari cap nou cas]. La pesta no ha de sortir de Collserola. Per tant, s’han de posar el màxim d'esforços possibles perquè no surti d’allí. Que no escatimin cap recurs i que eliminin tots els porcs senglars de la zona. 

Preocupa que la pesta arribi a les granges? 

Si tenim temps i seguretat, a les granges no hauria d’entrar. Si hi entra és perquè hi haurà algun error de seguretat. Però, en principi, crec que el sector està prou conscienciat perquè això no passi. També cal destacar que no ha estat el sector que ha portat la pesta, no ha arribat pel moviment de bestiar. Ha arribat per altres vies, i aquí ja entenem que hi ha una responsabilitat de l'administració per tindre tanta fauna salvatge i que aquesta fauna no només té conseqüències per al sector porcí, sinó en molts altres. 

La pesta no ha de sortir de Collserola. Que no escatimin cap recurs i que eliminin tots els porcs senglars de la zona

Fins a quin punt la sobrepoblació de senglars incrementa el risc de la pesta porcina? 

Durant molts anys hem deixat que la fauna campi als seus aires i no s’ha posat fre. Ara trobem les conseqüències de no haver fet un pla de contenció real perquè no hi hagi tants porcs senglars. 

Per tant, era un escenari previsible? 

Sí, era previsible tenint en compte que ja ha arribat a altres punts d’Europa. 

Creus que s'hauria de posar llavors el focus en l'origen de la malaltia? 

Ara ja la tenim aquí. El que hem de fer és erradicar-la. Els esforços ara no han de ser en l’origen, sinó en erradicar-la. 

Però pot servir com de punt de partida perquè l'administració es prengui seriosament el problema de sobrepoblació de porcs senglars. 

Evidentment. Però ara el que toca és intentar que d’allí no surti. I tot l’esforç s’ha de centrar en això. 

Relacionat amb aquest tema

Què suposa la pesta porcina africana a Catalunya?

Públic

Hem de poder emmagatzemar tot aquest volum de carn que no podem exportar. Per tant, hi ha d’haver ajudes en aquest sentit

Com entra una malaltia d'aquesta mena a Catalunya? 

És un virus que és molt persistent a la carn infectada de porc. Una de les hipòtesis és que surti de restes de carn o d’embotit que pot haver vingut d'altres països. La manera d'elaborar la carn de porc d'Espanya i d'altres països no és la mateixa. Aquesta és una possibilitat. N’hi pot haver d'altres. Però aquesta no és la nostra preocupació en aquests moments, perquè ja és aquí. El que hem de fer ara és atacar el problema. 

Preocupa la repercussió econòmica que pot tenir pel sector? 

Evidentment. El Ministeri d'Agricultura ha de treballar les 24 hores per tal que els països on exportem fora de la Unió Europea reconeguin la regionalització de la mateixa manera que ho fa Europa perquè l'afectació de l'exportació sigui el mínim possible. Parlem de països com la Xina -que només ha limitat les de Barcelona-, Mèxic, el Japó, Corea del Sud o el Regne Unit. Paral·lelament, hem de poder emmagatzemar tot aquest volum de carn que no podem exportar. Per tant, hi ha d’haver ajudes en aquest sentit. Si no pensem en mesures de suport, la repercussió pot ser bestial.  

Ja es parla d'ajudes al sector? 

Clar, s'ha de fer alguna cosa amb tot aquest volum de carn. Si hi ha una sobreoferta sobre el mercat europeu, s’ensorraran els preus, i això vol dir entrar en pèrdues. Per tant, s’han de buscar mecanismes perquè això no passi. I això implica ajudar a emmagatzemar tota aquesta carn d’una forma que no sigui a costa del sector. També s’ha de pensar un pla per tot aquest temps que no siguem un país lliure de pesta porcina africana. 

Cal tenir en compte que la primera patacada serà per a la indústria, però afectarà la resta de la cadena, com escorxadors i ramaders.

Si hi ha una sobreoferta de carn, s’ensorraran els preus, i això vol dir entrar en pèrdues

Anteriorment, ja hi ha hagut casos d’aquesta pesta a Espanya. Quina és la diferència dels anteriors episodis amb el d’ara? 

No tenen res a veure. La diferència de quan havíem tingut altres episodis de pesta porcina africana, des del 1997 al 2001, és que aleshores no exportàvem el volum que estem exportant ara. Des del moment que aconseguim erradicar la malaltia el 1994, augmenta la capacitat d'exportar i genera una economia molt important per al país. 

Per tant, dependre tant de l'exportació fa que una situació com aquesta sigui un problema molt important dins del sector. 

Sí. Això és un fet. Per tant, la situació és complexa i cal posar tots els esforços per tornar a ser un país lliure de pesta porcina africana. 

Relacionat amb aquest tema

La superpoblació de senglars, un problema a l'alça que preocupa a pagesos i a cada cop més municipis

Emma Pons Valls

I això quant de temps comportarà? 

Mínim 12 mesos, que és el temps que ha de passar sense que se'n declari cap nou cas.