La cooperació per guanyar dimensió empresarial, el repte pendent de l’economia social i cooperativa

En línies generals, l’economia social i cooperativa viu un bon moment. Afavorida per l’onada de complicitat de la ciutadania, derivada de l’escenari postpandèmic i la constatació de l’excessiva dependència de les matèries primeres que ha posat sobre la taula la invasió russa a Ucraïna, aquest tipus de projectes han rebut l’empenta de valors com el consum ètic, la proximitat, la sostenibilitat o la cooperació.

Així ho constaten les dades oficials, les quals mostren que el Programa d'Economia Social de la Generalitat ha ajudat a la constitució de 1.027 noves empreses i entitats d'economia social i cooperativa a Catalunya en els últims cinc anys. Entre 2016 i 2021, els projectes singulars i els ateneus cooperatius han ajudat a la creació de 4.757 nous llocs de treball.

Per fer-ho possible, el Departament d’Empresa i Treball ha invertit més de 65 de milions d’euros. Les estadístiques dibuixen una certa estratègia d’impuls de les polítiques públiques en aquest àmbit, adquirint un cert punt d’inflexió. Tot i això, es requereixen accions que enforteixin aquesta aposta per l’economia social i solidària. Així ho demanen les principals entitats representatives del sector i alguns experts en cooperativisme.

"Les iniciatives són majoritàriament petites i cal una major capacitat d’intercooperar"

Des de l’Associació de l’Economia Social de Catalunya (Aescat) es demana agilitzar la tramitació de la Llei d’Economia Social, que ara es troba en la fase de definició del seu articulat. Jordi Rojas, vocal de la seva junta directiva, recorda a la Generalitat "la necessitat d’oferir recursos públics per escalar els projectes". Ara, afegeix, "les iniciatives són majoritàriament petites i cal una major capacitat d’intercooperar". Per a Rojas, és l’únic camí per transitar cap a una societat sostenible i solidària. L’Aescat representa 7.422 organitzacions, 139.000 treballadors i una facturació de més de 7.850 milions d’euros.

La clau de les polítiques públiques

Rojas insisteix que és el disseny de les polítiques públiques el que té la clau per aconseguir l’escalat dels projectes de l’economia social. El vocal de l’Aescat desmunta alguns dels tòpics que envolten aquestes iniciatives. "Existeix el mite que rebem massa ajuts públics, quan en percebem molts menys que sectors com l’energètic o el de l’automòbil, quan no som una economia lucrativa. Per tant, reivindiquem el nostre dret a optar a aquests recursos".

"Existeix el mite que rebem massa ajuts públics, quan en percebem molts menys que sectors com l’energètic o el de l’automòbil"

L’Aescat creu que són les empreses socials i cooperatives les que han d’encapçalar la sortida de la crisi derivada de la Covid-19 i de l’escalada inflacionista. "És l’única via per tirar endavant davant l’emergència social i ambiental i evitar el col·lapse del sistema". Rojas apunta que "som conscients que creixen de forma important els criteris a l’hora d’adquirir productes i serveis vinculats a l’economia social". Ara, el pas que sol·licita és traduir aquesta tendència en el consum quotidià o amb el foment de les contractacions públiques per aquesta mena d’entitats i organitzacions.

Aquesta sensibilitat cap aquest model econòmic, més centrat en les persones, és la que fa que Xavier López, expert en cooperativisme, insti a aprofitar les eines de les quals ja disposem per enfortir aquest sector. "No ens hem d’inventar res. Ja existeixen les entitats socials, les cooperatives o els Centres Especials de Treball (CET)".

López, que entre 2011 i 2016 va ser director general de Cooperatives, Economia Social i Treball Autònom de la Generalitat, recomana el sector "generar més escala i teixir aliances per obtenir més múscul". De fet, López precisa que l’economia social està més present del que ens imaginem en el nostre dia a dia.

Plus de simpatia

Aquest context social favorable és el que s’hauria d’aprofitar per donar escalabilitat als projectes. "Més que moltes iniciatives, que està bé, aquestes haurien de tenir impacte". Finances ètiques, productes de proximitat o consum responsable són els sectors que més simpatia generen entre la societat. López aconsella trencar l’atomització que viu l’economia social, situant les fusions, la integració i la cooperació en el centre del focus. Un exemple serien les cooperatives agràries, que en el moment d’unir-se constitueixen una nova entitat sota el paraigua d’una cooperativa de segon grau."“He observat que els líders d’aquestes organitzacions en són més conscients d’aquestes circumstàncies".

Per a López, l’assoliment d’aquesta consciència és la que ha d’empènyer el sector de l’economia cooperativa a adquirir el suport de l’Administració. Des de la Generalitat de Catalunya, el director general del Programa d’Economia Social, Josep Vidal, va recordar, en el moment de presentar el balanç de les dades, que a partir d'aquest any els projectes seran per un període de tres anys, fet que permetrà poder programar millor.

Vidal va destacar que el programa ha afavorit la territorialització de l'economia social. Segons va detallar, ha estat gràcies a l'impuls dels 14 ateneus cooperatius, que s’ha acreditat la construcció conjunta de les polítiques i programes de foment de l'economia social en col·laboració amb les entitats de cada territori.

Per enguany, està previst que el mateix programa incorpori noves línies com la "HabitatCoop", destinada al foment de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús.

Mentre van desenvolupant-se aquestes accions, el sector de l’economia social i cooperativa continuarà mirant de reüll als Països Baixos, on totes les cooperatives agràries, un dels subsectors que més valor afegit aporta a l’economia, es van fusionar en una de sola. Va ser la solució per ajustar un escenari amb l’oferta atomitzada i la demanda molt concentrada.