La Comissió Promotora de la Renda Garantida denuncia que la Generalitat només ha acceptat un 3,36% de les sol·licituds

Fa exactament un any de la implantació de la Renda Garantida Ciutadana (RGC), que havia de proveir d'un ingrés per cobrir les necessitats bàsiques aquelles persones que no cobressin més del 91% de la renda de suficiència de Catalunya. El 2018, segons indica la web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, aquest llindar se situava en 604 euros mensuals en dotze pagues anuals. De la RGC, també se'n podien beneficiar aquelles persones que, amb pensions no contributives, no arribessin a aquest mínim. L'aprovació de la mesura va ser un dels grans èxits de l'administració a les ordres de l'ara empresonada Dolors Bassa, llavors consellera d'Afers Socials, però sobretot va suposar una victòria sense precedents per a la plataforma de la Iniciativa Ciutadana que va impulsar-la a partir de la recollida de firmes i les mobilitzacions al carrer.

Són els activistes precursors de la llei els que critiquen les mancances en la seva aplicació, que segons expliquen, s'ha estat incomplint de manera constant d'ençà que el 15 de setembre van començar a arribar noves sol·licituds per acollir-se a la RGC. Segons fonts de la Comissió Promotora Renda Garantida Ciutadana, en aquests moments hi ha exactament 113.693 sol·licituds de ciutadans que han demanat acollir-se a la Renda, de les quals s'han aprovat 2.076 pensions i s'han ofert 1.752 complements, el que suposa l'aprovació de només un 3,36% de les sol·licituds presentades. Les darreres dades disponibles del departament, del juliol –el conseller Chakir El Homrani en presenta l'actualització aquest divendres–, donaven la xifra de 37.500 sol·licituds tramitades de setembre a l'abril, amb un 7% de prestacions aprovades i un 14% de complements atorgats.

Un dels principals portaveus de la Comissió, Diosdado Toledano, explica que, d'aquestes sol·licituds, moltes s'han denegat de manera fraudulenta: "La gran majoria no estableixen la causa concreta i fan difícil interposar un recurs d'alçada. A més, ens trobem amb moltes comunicacions que s'han fet després del termini que tenia l'administració per resoldre". La llei de la RGC estipula que si una sol·licitud queda sense resposta en el termini establert –cinc mesos en el cas de les tramitades abans del 15 de novembre de 2017 i quatre les posteriors– aquesta queda aprovada de manera automàtica, el que s'anomena silenci administratiu positiu. Segons explica Toledano, això no s'està respectant: "Rebem resolucions posteriors a aquestes dates, resolucions denegatòries". El portaveu, fins i tot, arriba a denunciar negligències que freguen la falsedat documental: "També rebem resolucions denegatòries dient que els demandants han desistit, quan això no ha estat així. Estan generant molt de dolor amb gent que es troba en una situació de gran vulnerabilitat social".

Per posar-li veu a aquest patiment, Toledano ensenya un missatge de Whatsapp que rep d'una de les demandants de la renda: "Perdona, no tinc saldo per trucar-lo. Si us plau, ajudi'm, tinc el desnonament el 21 de novembre. Em mata l'ansietat, dec diners a l'escola i un altre any que comença. Ja no tinc salut per treballar i el meu marit està a l'atur", diu. "Missatges com aquests en rebem cada dia", explica l'activista. La gran vulnerabilitat de les persones que demanen acollir-se a la llei dificulta la seva defensa davant l'administració: "La situació de la gent fa difícil la reacció. Poden no tenir ni els diners per anar a la població on es troba el Servei d'Ocupació de Catalunya a fer els tràmits". Segons informa la Comissió, el Departament d'Afers Socials compta amb 3.200 recursos d'alçada interposats per denegació de la sol·licitud, una xifra que, contextualitzada en aquest marc social, valoren com a molt alta.

La plataforma nega els efectes del 155

El que havia de ser el buc insígnia de l'anterior govern ha quedat molt per sota de les expectatives del moviment ciutadà. La repressió patida per part de l'Estat ha afectat nombroses accions de l'executiu de Carles Puigdemont, però Toledano assegura que aquest no és el cas: "Quan es va aplicar l'article 155 vam preguntar de quina manera podia afectar la RGC. Vam parlar directament amb l'equip de l'exconsellera Dolors Bassa. El mateix Director general d'Economia social de llavors, el senyor Josep Vidal, ens va assegurar que no tenia cap repercussió". Toledano no se'n sap avenir de la mala aplicació de la llei: "La política del Departament és negar les sol·licituds sistemàticament. La llei de la renda s'ha d'aplicar independentment de l'aprovació dels pressupostos, però sembla que això no està sent així. O això, o hi ha una mala intenció, o simplement existeix un problema d'empatia social".

Aquest divendres el nou conseller d'Empresa i Treball, Afers socials i Famílies, Chakir El Homrani, actualitzarà les dades del Departament sobre l'estat de l'aplicació de la llei. L'inici del nou curs polític obre un termini d'observació respecte quin serà el tarannà del nou executiu, però Toledano es manté reservat: "No ens han convidat a la roda de premsa. El Departament té una actitud poc transparent en aquesta qüestió. Donem un compàs d'espera al nou conseller", explica.