Catalunya podria crear prop de 40.000 feines a jornada completa amb les hores extra que fan els treballadors, segons la UGT

Les hores extres fetes pels catalans el 2024 haurien permès crear 38.470 llocs de treball a jornada completa. Es tracta d'una de les conclusions principals de l'informe Catalunya: una jornada laboral sense límits elaborat pel sindicat UGT, que aquest dimecres ha presentat en roda de premsa el secretari de Política Sindical de l'organització, Óscar Riu. El document concreta que en total a Catalunya es van dur a terme 67,9 milions d'hores més enllà de l'horari estipulat.

D'aquesta manera, el responsable sindical ha detallat que cada treballador va fer de mitjana 20,5 hores extres i que, a més a més, el 42% d'aquestes no es van pagar. Aquesta no retribució va suposar una pèrdua de poder adquisitiu de 168,35 anuals per empleat i suposa 140 milions que es van deixar d'ingressar en cotitzacions a la Seguretat Social. En el cas d'haver-se computat aquesta ocupació, la taxa d'atur hauria estat del 7,2%, mentre actualment s'ubica 8,1% (segons l'EPA del segon trimestre). Riu considera que "es fan hores extres de forma indiscriminada".

L'anàlisi del sindicat també recull "la impossibilitat de la desconnexió digital", concretant que "només tres de cada deu convenis col·lectius" regulen aquest dret. Tot i això, Riu ha puntualitzat que ho fan "per no aplicar-lo", incorporant, per exemple, les situacions productives i organitzatives que la justifiquen. D'altra banda, ha dit que pràcticament la meitat de convenis que el contemplen "fan un copy-paste cutre" de la normativa publicada.

En aquest sentit, el sindicalista ha explicat que en un qüestionari intern amb els delegats sindicals "només" un 20% han respost que creuen que es respecta la desconnexió digital. En canvi, un 41% diuen que a la seva empresa no existeix cap política. Riu també ha subratllat "una altra dada preocupant": nou de cada deu persones no han rebut cap mena de formació de la companyia per desconnectar-se digitalment.

Tot plegat contribueix a la precarització laboral, i per això Riu ha reclamat la prohibició de les comunicacions fora de l'horari. Així mateix, demana la reforma del registre horari i l'aprovació al Congrés de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. El membre d'UGT creu que la normativa actual "és molt tova", ja que contempla sancions que van dels 626 euros als 6.250, uns imports que no són "efectius".

Al mateix temps, Riu veu "impossible" que Inspecció de Treball pugui "controlar aquests 68 milions d'hores extres". El secretari de Política Sindical de la UGT ha detallat que els va comunicar que el 2023 va fer unes 4.724 actuacions en l'àmbit del registre horari. D'aquestes, es van formular 1.051 requeriments i es van identificar 2.454 infraccions per un import de 3,5 milions d'euros.

Crítica a Sánchez Llibre

Riu ha carregat contra el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, per atacar la reducció de la jornada laboral. "Vol un model de relacions laborals caduc, vol el de les reformes laborals del PP", recordant que ho va votar quan era diputat d'Unió Democràtica. El representant sindical ha dit que aquell model "va portar a les retallades més salvatges en l'àmbit social" i a unes "dades rècord" d'atur.