El boom hoteler de l'entorn de Barcelona: l'altra cara del Peuat

La passada primavera va obrir les portes al Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) l'SLS Barcelona, un enorme hotel amb 471 habitacions que controla el gegantí grup francès Accor. Mesos abans, l'octubre del 2024, va inaugurar-se a Viladecans (Baix Llobregat) -just a l'altra banda de la capital- el Four Points By Sheraton, un establiment de quatre estrelles pertanyent al grup nord-americà Marriot. Paral·lelament, fa poques setmanes va transcendir que l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat ha concedit llicències per construir tres petits hotels d'apartaments als barris de Collblanc i la Torrassa, al nord de la ciutat. També aquesta tardor Aena ha tret a concurs la construcció i explotació del primer hotel de l'aeroport del Prat, que sumarà almenys 300 habitacions.   

Tot aquest reguitzell de notícies constitueix una part del exemples -n'hi ha més- del particular boom hoteler que es viu a l'entorn de Barcelona, fonamentalment a les ciutats més properes a la capital catalana. Una eclosió que va estretament lligada a l'aprovació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (Peuat) de Barcelona. La normativa tant a la primera versió -de 2017-, com de manera més intensa en l'actual -validada el desembre del 2021- limita l'obertura de nous hotels a la ciutat, amb el centre com a zona de decreixement -si tanca un establiment no pot obrir-ne un altre per substituir-lo-, el seu entorn com a espai de congelació i la resta de la capital com a àrea de creixement sostingut, en què poden inaugurar-se hotels si bé amb condicions. Dit d'una altra manera, les mesures que s'han adoptat a Barcelona impacten directament en el que succeeix més enllà de la ciutat.

Públic ha analitzat l'evolució de la capacitat hotelera durant la darrera dècada en un total de 22 municipis situats a l'entorn del cap i casal. Concretament són els quatre del Barcelonès (l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), vuit del Baix Llobregat (el Prat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Boi, Cornellà, Esplugues i Sant Just), sis del Vallès Occidental (Sant Cugat, Rubí, Cerdanyola, Montcada, Terrassa i Sabadell) i quatre del Maresme (Tiana, Montgat, el Masnou i Alella).

El nombre d'habitacions ha crescut un 27% des del 2016, però la xifra segueix a l'alça amb noves obertures

Segons les dades, del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat han passat de les 16.902 habitacions del 2016 a les 21.432 del 2024, el que equival a un creixement del 27%, amb 4.500 habitacions més. La xifra, però, ha seguit augmentant enguany amb noves obertures i continuarà fent-ho a curt termini, amb projectes constructius ja en marxa. En termes relatius, l'augment és menys desbocat del que en el mateix període han experimentat els pisos turístics en aquestes localitats -que s'hi han quadruplicat-, si bé pel que fa als hotels ja partien d'un volum inicial més significatius.

A partir d'aquí hi ha realitats molt diverses en funció del municipi. Així, per exemple, Badalona ha passat de 528 habitacions el 2016 a 944 el 2024; l'Hospitalet ha saltat de pocs més de 3.600 a prop de 4.800 i ja se situaria en una trentena d'establiments, segons les dades municipals; Viladecans ha doblat les 627 amb què comptava el 2016 i actualment ja està a tocar de les 1.300; i Sant Cugat ha crescut des de les 1.028 a les 1.632. L'exemple més espectacular el constitueix Sant Adrià, que ha multiplicat les 65 habitacions de fa nou anys a les més de 800 actuals, gràcies a l'obertura de dos macrohotels.

El tinent d'alcaldia de Territori de la ciutat, José Antonio Gras, admet en conversa amb Públic que els dos grans hotels que hi han obert -l'SLS i el Tembo, amb 280 habitacions i inaugurat la primavera de l'any passat- "estan aquí en bona part com a conseqüència del Peuat". I afegeix que "ja ens va bé tenir-los". De fet, mesos enrere l'alcaldessa, Filo Cañete (PSC), havia celebrat l'aterratge d'aquests establiments amb l'argument que "augmenten el potencial que té la ciutat amb l'atractiu del seu front litoral i poden comportar-hi activitat econòmica".   

En canvi, Sant Adrià aplica mesures restrictives amb els habitatges d'ús turístic (HUT) i Gras ha confirmat a Públic la intenció de prohibir-los a partir del 2028, moment en què el decret de la Generalitat obre la porta a fer-ho. L'objectiu és que els gairebé 300 pisos turístics de la ciutat passin al mercat residencial.

"Desplaçament d'inversions"  

El doctor en Geografia i director del grau de Turisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Francesc González Reverté, comenta a aquest diari que "les limitacions de l'oferta a Barcelona i la saturació de places fan que es produeixi un desplaçament d'inversions hoteleres cap a llocs ben connectats amb la capital".

Amb tot, subratlla que l'atractiu turístic de la capital catalana va "més enllà de la regió metropolitana" i, per exemple, "molts visitants de la Costa Daurada o la Costa Brava inclouen la visita a Barcelona com a part de la seva estada, o per determinats mercats com el japonès o el nord-americà, Barcelona és un dels punts de referència per estades de llarga durada multidestinació a Europa". Per tot plegat considera que "l'efecte frontera" de Barcelona "supera l'escala de l'àrea metropolitana" i arriba també "a les ciutats i regions que hi estan ben comunicades".

Relacionat amb aquest tema

Estades més curtes i menor despesa dels turistes durant l'estiu

Públic

Si Barcelona tanca els pisos turístics el 2028 i manté les restriccions per obrir hotels, els nous establiments s'instal·laran en ciutats properes

Si a finals del 2028 es confirma el tancament dels 10.000 pisos turístics que ara hi ha a Barcelona -una possibilitat que no considera segura- i es mantenen les limitacions per a l'obertura d'hotels, l'expert dona per fet que el sector "buscarà alternatives en ciutats properes per instal·lar" nous establiments. És a dir, la tendència actual podria accentuar-se en un futur proper si es porta a terme la mesura anunciada per l'alcalde, Jaume Collboni.

Tot i matisar que això dependrà de "la conjuntura turística de cada moment i de l'orientació de les polítiques urbanes i fiscals locals", Francesc González Reverté afegeix que "la intuïció ens diu" que l'obertura de grans hotels fora de Barcelona "ha de continuar expandint-se". I ha de fer-ho "principalment a les ciutats de l'entorn immediat de Barcelona, a l'àrea metropolitana, ja que són les que disposen de més accessibilitat (per exemple Badalona i l'Hospitalet tenen connexió directa en metro) però també més know-how i, fins ara, han demostrat ser molt receptives a rebre l'oferta hotelera".

Planificació metropolitana  

Com que aquestes obertures tenen molt a veure amb les mesures que s'han implantat a Barcelona -bàsicament el Peuat- i amb l'atractiu turístic de la ciutat -que "excedeix les seves fronteres-, el també professor de la UOC considera que seria positiu portar a terme una planificació metropolitana dels establiments turístics i no fer-ho municipi a municipi.

"Un ens de turisme metropolità seria molt convenient per fixar quotes, límits i complementarietats entre l'oferta turística i regular-la en funció de la tensió de l'habitatge, funció reguladora que té molt més de sentit si es fa a escala metropolitana", subratlla. Un abordatge supramunicipal que també defensa el tinent d'alcaldia de Territori de Sant Adrià de Besòs, José Antonio Gras, i que hauria de permetre, per exemple, portar a terme polítiques comunes en temes com els pisos turístics.