Les administracions catalanes han comprat més de 7.000 pisos la darrera dècada per ampliar el parc d'habitatge públic

La decisió de l'Ajuntament de Barcelona de comprar la Casa Orsola, la finca modernista de l'Eixample que ha esdevingut el darrer referent de la lluita contra l'especulació immobiliària, és una nova mostra de fins a quin punt l'accés a l'habitatge s'ha convertit en una problemàtica social i ha adquirit centralitat política. 

L'operació s'ha tancat conjuntament amb la Fundació Hàbitat3 per 9,2 milions, i segons l'alcalde, Jaume Collboni, implicarà que "cap llogater haurà de marxar-ne". Sota la premissa que "Barcelona defensarà el dret a l'habitatge", en aquesta ocasió s'ha optat per una compra directa al fons Lioness Inversiones -controlat per Albert Ollé-, que va adquirir la finca el 2021 pagant 6,5 milions.

Al costat de la lenta construcció de noves promocions, l'adquisició de pisos individuals o edificis sencers ha estat una de les principals fórmules que la darrera dècada han explorat les administracions catalanes per mirar d'incrementar els seus migrats parcs d'habitatge públic. Ara bé, el mètode més habitual ha estat fer-ho mitjançant el dret de tanteig i retracte, a través del qual des del 2015 s'han adquirit més de 7.000 pisos, la majoria per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya -organisme de la Generalitat-. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona, la xifra supera els 1.600.

L'increment desbocat que han experimentat els preus dels pisos els últims anys -només a Barcelona, el dels lloguers s'ha disparat un 70% l'última dècada- ha situat l'accés a l'habitatge com el principal problema dels catalans. En aquest sentit, una de les receptes de les administracions per intentar pal·liar-lo és augmentar un parc de pisos públics que tot just voreja el 2% del total, ja sigui amb la construcció de noves promocions -un procés que, segons el president Salvador Illa s'allarga 100 mesos des de l'inici de la planificació fins a l'entrega-, o amb la compra de pisos ja existents.

Jaime Palomera (Idra): "Sovint és més assequible per a l'administració comprar que construir"

Per a Jaime Palomera, investigador i director de l'àrea d'Habitatge i Ciutat de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra), "els darrers anys els governs i ajuntaments han vist que és gairebé impossible crear pisos nous a curt termini i l'única manera que tenen d'ampliar el parc d'habitatge públic és entrar al mercat i comprar-ne".

En declaracions d'aquest divendres a El Matí de Catalunya Ràdio ha afegit que "és bo que l'administració adquireixi habitatge perquè com que ho fa a un preu més baix [en el cas de la Casa Orsola s'ha situat un 30% per sota del valor de mercat, segons Collboni] també ajuda a refredar el mercat". I ha conclòs assegurant que "sovint és més assequible per a l'administració comprar que construir", si bé ha subratllat que aquest tipus d'operacions "no han de substituir" les promocions públiques, sinó que s'han combinar els dos mecanismes.

Què és el tanteig i retracte?

Però que és el dret de tanteig i retracte? Regulat pel decret llei autonòmic 1/2015, aprovat el 24 de març de fa deu anys, és un dret d'adquisició preferent, que permet a qui l'exerceix -fonamentalment l'administració pública, però també entitats del tercer sector- "comprar un habitatge amb preferència a qualsevol altra persona" que hi estigui interessada.

Relacionat amb aquest tema

Acord entre Govern i Comuns pel règim sancionador d'habitatge, que es podria aplicar aquesta setmana

Públic

Aplicat a les zones d'accés tensionat a l'habitatge -a la pràctica avui en dia parlem dels municipis on viu el gruix de la població catalana- inicialment estava pensat per donar a l'administració un accés preferent per comprar pisos provinents d'execucions hipotecàries fins al 2021 -posteriorment es va ampliar el termini fins al 2027-, però també contempla la compra d'edificis d'habitatges a grans tenidors.

Segons el govern municipal de Colau, el tanteig i retracte havia de permetre "aturar operacions clarament especulatives" 

En el cas concret de Barcelona, des del 2018 hi ha una ordenança específica que aprofundeix aquest dret i que obliga a comunicar a l'administració les operacions de compravenda d'immobles entre privats, cosa que segons el consistori "permet detectar oportunitats d'adquisicions per preus per sota la mitjana". En aquell moment, el govern municipal, que encapçalava Ada Colau, va afirmar que l'instrument serviria "per aturar operacions clarament especulatives que provoquin l'expulsió de veïnat i operacions al mercat negre, i per protegir els immobles de propietat vertical de l'adquisició per part de fons d'inversió".

Relacionat amb aquest tema

Manifestació a la Cerdanya contra una "immobiliària de luxe": demanen "poder viure" a la comarca

Públic

Tot i que la realitat és que la darrera part de l'objectiu no s'ha complert, durant el passat mandat municipal, l'àrea d'Habitatge -que liderava la regidora de BComú Lucia Martín- situava el tanteig i retracte com una "eina indispensable per ampliar el parc d'habitatge públic de lloguer". Afegint que "permet aconseguir habitatge públic especialment en aquells barris i zones on no hi ha sòl disponible per construir o que pateixen processos d’especulació i gentrificació, com és el cas de l'Eixample".

La major operació de la Generalitat

El que no es pot qüestionar és que el tanteig i retracte va convertir-se en un mecanisme habitual durant l'alcaldia d'Ada Colau per ampliar el parc d'habitatge públic de Barcelona. En total, en els seus vuit anys al capdavant del Govern municipal es van comprar 1.610 habitatges per aquesta via, per un import global de 180 milions. La mitjana va ser de 200 pisos l'any, si bé hi ha puntes com els 380 pisos provinents de 13 finques que es van adquirir durant el 2021, quan van destinar-se 60 milions a aquesta partida.

Des del canvi a l'alcaldia, la situació ha canviat i en el darrer any i mig el Consistori tot just ha comprat 35 habitatges per tanteig i retracte. L'última operació va tancar-se a finals de desembre de l'any passat, quan es va adquirir per 460.000 un immoble amb quatre habitatges al Camp de l'Arpa. Aquest mateix divendres, l'alcalde Collboni ha parlat de "compra social col·laborativa. Comprem l’edifici amb l’entitat Hàbitat3 per enviar un missatge molt clar: Hi ha altres fórmules de gestió de la propietat".

El Govern s'ha compromès a destinar 350 milions al tanteig i retracte fins el 2028, per comprar uns 5.000 pisos

En el cas de la Generalitat de Catalunya, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha adquirit uns 5.500 pisos des del 2015 a través del tanteig i retracte. Segons les seves pròpies dades, fins el tercer trimestre de l'any passat la xifra era de 4.721, però des d'aleshores ha seguit creixent. El darrer exemple s'ha produït aquesta mateixa setmana, quan la consellera del ram, la també portaveu del Govern Sílvia Paneque, va anunciar la compra de 743 pisos al fons Divarian -propietat de Cerberus- a canvi de 72 milions.

Els immobles es destinaran a lloguer social. Es tracta de la major operació d'aquest tipus portada a terme pel Govern i, segons Paneque, respon a "l'objectiu que perseguim, i és que l'habitatge vagi vinculat a un dret i no a treure un benefici econòmic". El passat octubre, l'executiu va comprometre's amb ERC i Comuns a destinar 350 milions fins el 2028 al tanteig i retracte, que han de permetre incorporar uns 5.000 habitatges públics.

Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Girona o Reus són alguns dels molts altres municipis catalans que han utilitzat el dret de tanteig i retracte per ampliar els seus parcs de pisos públics els últims anys. Una via més per intentar garantir un accés a l'habitatge que, sense una major regulació del mercat, sembla cada cop més impossible per a la gran majoria de la població.