Barcelona serà l'epicentre europeu de les llengües minoritzades per debatre el repte de les xarxes socials i la tecnologia

Les organitzacions de la promoció i defensa de les llengües minoritzades europees que formen la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN, per les sigles en anglès de The European Language Equality Network) es reuniran a Barcelona aquest novembre. El CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) organitzarà els divendres 14 i dissabte 15 l'Assemblea General de l'ELEN, amb voluntat de "continuar treballant pel futur de les nostres llengües minoritzades i sovint reprimides i per poder viure-hi plenament i amb tots els drets".

Amb el suport de la Generalitat i l'Ajuntament, la cita se celebrarà a Barcelona a petició expressa de l'ELEN, al considerar que la capital catalana està a l'epicentre de la mobilització global pel reconeixement dels drets lingüístics. Segons la xarxa, es deu a "la posició central que té avui la reivindicació de l'ús social del català, el reconeixement de l'emergència lingüística que pateix una de les llengües minoritzades més parlades d'Europa i la petició per part de l'Estat espanyol del reconeixement de la llengua catalana a Europa, igual que la basca i la gallega".

Segons expliquen des del CIEMEN, sostenen que la capitalitat barcelonina és reconeguda especialment "en la defensa de les llengües que pateixen processos de minorització, davant de l'auge dels discursos supremacistes i homogeneïtzadors que neguen la diversitat lingüística i imposen a través de les lleis, els mitjans de comunicació i les xarxes socials la llei del més fort pel que fa a l'ús social de les llengües majoritàries". Consideren que la situació fins i tot afecta a idiomes que, com el català, són oficials en els seus propis estats, però que estan perdent la batalla de l'ús social entre les generacions més joves.

El president del  CIEMEN, David Minoves, ha demanat que "un canvi de govern no aturi" la protecció de "l'ús social del català". "La defensa dels drets lingüístics no està subjecta a una legislatura ni està o ha d'estar subjecta a un context polític partidista concret", ha defensat, a preguntes dels mitjans aquest divendres. També espera que segueixin els esforços per aconseguir que el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europea. 

I és que l'oficialitat d'aquestes tres llengües a la UE és una de les reivindicacions que s'espera en la declaració final de l'assemblea de l'ELEN la setmana vinent. A més, el  CIEMEN vol iniciar les converses per "actualitzar" la declaració universal dels drets lingüístics coincidint amb el seu trentè aniversari el 2026. "La situació ha canviat molt, amb un procés de pèrdua de moltes llengües i d'empobriment lingüístic", ha lamentat. D'altra banda, la xarxa presentarà la nova estratègia internacional.

L'assemblea de l'ELEN aquest any dedica una sessió especial a les noves tecnologies lingüístiques i les xarxes socials. Roger Serra, director general de Política Lingüística de la Generalitat en l'àmbit tecnològic, presentarà el treball del Govern en aquest camp, i parlarà sobre la transició d'un multilingüisme digital limitat a un multilingüisme ampli i per defecte, un canvi que seria revolucionari. "Estem veient amb preocupació com entre les generacions més joves fins i tot, aquelles llengües que estan protegides per lleis dels mateixos estats, són substituïdes en l'ús social de les generacions més joves", afirma el representant del  CIEMEN.

El CIEMEN i l'ELEN

ELEN es va formar després del tancament el 2010 de l'Oficina Europea de Llengües Menys Difoses, una organització no governamental amb objectius similars, fundada el 1982 per iniciativa del Parlament Europeu amb la finalitat de promocionar la diversitat lingüística tant en l'àmbit europeu com a internacional. El CIEMEN va entrar a formar part, primer assumint-ne la presidència i després en tant que membre de la Junta. Avui treballa per a connectar les comunitats lingüístiques minoritàries de tota Europa.