El baix preu del cereal obliga un pagès de l'Empordà a reconvertir un camp de blat de moro en un laberint per a turistes
La meitat dels beneficis que treu del terreny provenen d'aquesta activitat turística, que atrau desenes de persones durant l'estiu. L'agricultor lamenta que la pagesia s'hagi de buscar alternatives per poder viure del camp

Serra de Daró--Actualitzat a
Un pagès del Baix Empordà ha aconseguit que una atracció d'oci li generi la meitat dels ingressos d'un camp de més de tres hectàrees de blat de moro. En concret, el 50% dels beneficis que Marc Pujol treu del terreny que té just a tocar de la seva finca a Serra de Daró provenen d'un laberint que ha dissenyat dins del camp de conreu i que atrau desenes de persones durant els dos mesos i mig que cultiva el camp de blat de moro.
Des de fa quatre anys, just abans de sembrar, en Marc dibuixa en un paper una espècie de laberint i després trasllada la idea a la realitat. Ell i el seu pare planten normal i tallen just quan la planta tot just arrenca, deixant lliure el pas pels passadissos que es reparteixen a dins de les més de tres hectàrees de terreny cultivat. Quan el blat de moro creix, el laberint passa a ser una realitat i durant dos mesos i mig d'estiu, desenes de persones s'acosten a fer aquesta activitat i passar una estona de lleure.
El preu del cereal, estancat des de fa anys
Pujol reconeix que els ingressos del laberint li donen "una mica de coll", però lamenta que no es pugui dedicar en exclusiva a la tasca de pagès degut als baixos preus del cereal. "Cobrem el cereal al mateix preu de fa deu anys", comenta. "A la gent les activitats lúdiques no els importa pagar una mica més, però en relació amb el menjar, costa una mica més. Això empipa al sector, però no podem demanar més", diu Pujol.
Una realitat que Pujol creu que "hauria de fer pensar a tothom" per què un pagès pot aconseguir la meitat dels beneficis fent una activitat que no té res a veure amb la seva feina. "Ens hem hagut de reinventar, perquè amb el tema del cereal que és al que ens dediquem sembla que la gent no està disposada a pagar-ne més perquè puguem viure'n", assenyala.
A tot això, cal sumar-hi els problemes derivats de les inclemències meteorològiques com les ventades o les pedregades que poden afectar la collita prevista. A tall d'exemple, els darrers dies de juliol, Pujol explica que hi va haver una forta tramuntanada que va fer que moltes plantes de blat de moro quedessin afectades.
Cada any ho canvia
L'atractiu del laberint, però, comporta haver d'adequar l'espai i fer-lo diferent cada any. Això implica dissenyar un recorregut i posar-hi atractius. Aquest any, els participants han de seguir un joc de pistes distribuïdes arreu del laberint i acaba amb un joc. "Cada any pensem coses noves, fins que se'ns acabin les idees", assenyala Pujol.
A més, també s'ha habilitat un espai on els usuaris -majoritàriament turisme familiar- poden relaxar-se mentre prenen alguna cosa. Tot plegat s'acaba a mitjans del mes de setembre quan es cull el blat de moro. "Després, la feina que tenim és la de vendre'l i que se'ns pagui a un preu digne", conclou el pagès.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.