144 morts a les carreteres catalanes el 2025, un 6% més que el 2024: les dades de la sinistralitat

144 persones han perdut la vida en 136 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya al llarg del 2025, un 6% més de víctimes mortals que el 2024, quan van ser 136 persones en 123 sinistres mortals. Es tracta de la principal dada del balanç de la sinistralitat des de l'1 de gener fins al 31 de desembre que ha fet públic aquest divendres el Servei Català de Trànsit (SCT). La xifra es confirma després que el mes de desembre s'hagi tancat amb 11 víctimes mortals. 

Si ho comparem amb el 2019, que és l'any de referència per al compliment d'objectius, l'any passat van morir 175 persones en 161 sinistres, per la qual cosa la reducció de la sinistralitat és del 18%. Des de la Generalitat de Catalunya es considera "una davallada important", tot i que lleugerament per sota del 20% de reducció fixat en el Pla de Seguretat Viària 2024-2026. Aquesta mesura està en sintonia amb el propòsit europeu de reduir un 50% les víctimes mortals l'any 2030 respecte a l'any 2019 i amb la Visió Zero l'any 2050.

D'altra banda, aquest 2025 s'han registrat 861 ferits greus, una xifra superior als 807 del mateix període de l'any passat. Pel que fa al sexe de les víctimes mortals, de les 144 d'aquest 2025, 114 eren homes i 30 eren dones, mentre la proporció és similar entre els ferits greus, en la qual el 75% són homes i el 25% són dones.

4 de cada 10 víctimes eren vulnerables  

Les víctimes mortals de col·lectius vulnerables representen el 43% del total de finats per accidents de trànsit: es tracta de 45 motoristes, 12 vianants i cinc ciclistes. Els motoristes són el col·lectiu amb més morts i suposen el 31,25% del total de víctimes, tot i que n'ha mort un menys que l'any passat. Pel que fa a vianants, n'han mort dos més en comparació amb el 2024.

Davant aquesta sinistralitat dels col·lectius més fràgils, l'SCT fa una crida a motoristes, vianants i ciclistes a tenir més percepció del risc i consciència de la seva fragilitat, i a la resta d'usuaris, respecte i prudència per reduir les víctimes d'aquests col·lectius. De fet, darrerament s'ha impulsat una campanya de sensibilització centrada en els motoristes. La resta de finats viatjaven en turisme (63), vehicle pesant (10) i furgoneta (8).

Augmenten les víctimes mortals entre els joves  

La franja d'edat que registra més defuncions és la de 55 a 64 anys, amb 27 persones mortes, la mateixa xifra que l'any passat. Això no obstant, cal destacar l'augment de víctimes mortals entre els grups poblacionals més joves. 51 persones menors de 35 anys han perdut la vida a les carreteres catalanes, fet que representa el 35% del total de morts, és a dir, 12 més que l'any passat (39). 

En concret, s'han registrat 24 víctimes mortals en la franja d'edat de 15 a 24 anys, 25 en la de 25 a 34 anys, 18 en la de 35 a 44 anys, 21 en la de 45 a 54 anys, 27 en la de 55 a 64 anys, 20 en la de 65 a 74 anys i dos en la de 0 a 14 anys.

Més sinistralitat a Barcelona i Lleida  

A Barcelona han perdut la vida a les carreteres 65 persones, 10 més que el 2024, un increment del 17% dels accidents mortals en aquesta demarcació, tot i que hi ha un descens del 20% respecte al 2019. D'aquest total, 30 de les víctimes mortals eren motoristes. Les comarques amb més defuncions són el Vallès Occidental (12), el Vallès Oriental (9), el Baix Llobregat (8) i el Maresme (8).

La demarcació de Tarragona registra 30 morts, tres menys que l'any passat, i acumula una reducció del 25% en comparació amb el 2019. Les comarques amb més víctimes fins ara són el Baix Camp (7) i el Tarragonès (6), mentre que l'AP-7 acumula 11 morts en aquesta demarcació. A Tarragona, també s'han registrat set de les 10 víctimes mortals de vehicles pesants.

Relacionat amb aquest tema

200 hores i 5.000 euros a l'any, el cost d'anar a la feina que paguen els treballadors catalans

Públic

D'altra banda, s'han comptabilitzat 27 víctimes mortals a les carreteres de la demarcació de Lleida, una més que el 2024. El Segrià és la comarca lleidatana i de tot Catalunya amb més morts, amb un total de 15 víctimes mortals per accidents de trànsit.

Finalment, la demarcació de Girona ha registrat la mateixa xifra que l'any anterior, un total de 22 víctimes mortals en via interurbana, i respecte al 2019 experimenta una reducció del 18,5%. La comarca gironina amb més finats és la Selva, amb vuit, seguida de l'Alt Empordà, amb set.

Tipus d'accident, dies i vies amb més sinistres    

Quant al tipus d'accidents, d'entre els 134 sinistres mortals hi ha 44 accidents simples, 37 xocs frontals, 20 col·lisions laterals, 13 encalços i 12 atropellaments. Si s'analitzen les morts segons el tipus de dia de la setmana, 64 s'han produït en dies feiners, mentre que les altres 80 han tingut lloc en cap de setmana o en el marc d'operacions especials de trànsit. 

Les carreteres que han acumulat més morts són l'AP-7 (17), l'N-II (11), la C-58 (9) i l'A-2 (8), malgrat que es manté la dispersió general en la sinistralitat de la xarxa viària. La C-12, l'N-340 i la C-31 han registrat quatre morts i la C-25, la C-32, la C-17, la GI-555 i la C-16 n'han sumat tres.

Relacionat amb aquest tema

La velocitat màxima en un tram de la C-31 entre Gavà i Castelldefels durant la nit serà de 70 km/h a partir d'aquest dilluns

Públic

El pla de xoc de l'AP-7  

Precisament per combatre la sinistralitat, el Govern acaba d'impulsar el pla de xoc per l'AP-7, una via on s'ha reduït la velocitat a 80 km/h per a vehicles pesants i 100 km/h per a turismes en el tram entre Calafat i Amposta. Aquesta estratègia té una vigència inicial de sis mesos, fins a mitjans de 2026, i inclou vintena de mesures centrades, sobretot, en vehicles pesants.

Així, també contempla nous carros radar a la zona de l'Ebre, més controls i inspeccions, formació específica per a transportistes que bescanvien el permís de conduir, o l'ús de noves tecnologies per detectar la fatiga entre camioners. Cal recordar que l'AP-7 ha tornat a ser la via amb més morts de la xarxa catalana aquest 2025.