Vuit reptes en clau feminista que haurà d'afrontar el nou Govern

La nova legislatura al Parlament torna a batre rècords pel que fa a la representació de dones, amb més d’un 48% de diputades a la Cambra. El que queda per veure, però, és si això anirà acompanyat d’una major materialització de les reivindicacions del moviment feminista. El futur Executiu arrencarà en mig d’una crisi econòmica durant la qual s’ha vist nítidament que els treballs associats a les cures són tant essencials com precaris. També haurà de reconduir el descrèdit institucional produït pels escàndols d’assetjament sexual als partits, també els d’esquerres. Mentre les negociacions per formar Govern es perfilen, repassem alguns dels principals reptes en clau feminista que haurà d’encarar.

Aplicar la nova llei contra la violència masclista

La reforma de la llei contra la violència masclista aprovada al Parlament incloïa les dones trans en el seu redactat, quelcom que no avala el PSOE en la llei estatal que està pendent, però que a Catalunya compta amb un ampli suport. El nou text també exigeix als poders públics una actitud proactiva contra la violència masclista, profunditza en el concepte del consentiment o menciona diverses formes de violència, com l’obstètrica, entre d’altres.

Tot i això, la llei només recull drets, ja que ni tan sols es pot utilitzar per aplicar sancions administratives. El pròxim Govern haurà de posar sobre la taula si dota de recursos econòmics les institucions que treballen contra la violència masclista: "Sense recursos, les lleis són una declaració de principis", apunta l’advocada Marisa Fernández. La despesa de la Generalitat destinada a "polítiques de dones" va augmentar dels 8 milions el 2017 als 10,4 el 2020.

Conselleria de Feminismes?

Una de les propostes al programa d’ERC és crear una conselleria d’Igualtat i Feminismes per "apostar per una mirada global": "Es podria treballar molt, però personalment crec que seria millor que fos una institució autònoma per apartar-la de qualsevol joc polític", opina Fernández. L’advocada també considera que el Síndic de Greuges no treballa prou en l’eix de gènere.

Xarxa de cures pública

La crisi de la covid-19 també ha deixat al descobert com és d'important qui, com i amb quins mitjans es cuida de les persones. L’enfortiment de la xarxa pública pot ser cabdal a l’hora de generar un accés igualitari a aquestes cures, assumides majoritàriament per dones, sense que hi hagi un greuge econòmic, ja que són feines poc o gens remunerades: "Necessitem residències públiques, centres de dia i escoles bressol", explica Sílvia Alberich, membre de l’assemblea de la Vaga Feminista d’enguany. La Generalitat ha hagut d’intervenir diverses residències per presumptes negligències a l’hora de gestionar brots de coronavirus: "Quan hi ha rèdit econòmic, incrementar el benefici passa per reduir la prestació", afegeix.

Però Alberich assenyala que aquesta aposta també ha de passar per permetre les cures a casa: "Per això es necessita suport domiciliari i econòmic". L’actual Departament de Treball ha avalat la necessitat d’augmentar l’atenció domiciliària a persones dependents perquè les residències deixin de ser "l’eix central", però s’haurà de veure si aquesta mirada es correspon amb un pressupost que ho permeti.

Hostilitat masclista al mercat laboral

Si bé la Generalitat no té competències en matèria de legislació laboral, les fonts consultades coincideixen que hi ha altres eines per trencar dinàmiques d’exclusió envers les dones. Una d’elles és la inspecció de treball, la qual la sindicalista Mireia Redondo creu que ha d’aprofundir en la perspectiva de gènere: "Igual que al sistema judicial, cal la formació dels inspectors. Si hi ha biaix de gènere, quan arriba un cas d’una malaltia laboral en una feina feminitzada, la denúncia no tira endavant". L’activista feminista decolonial Sara Cuentas coincideix en el cas de les treballadores de la llar o les netejadores, dos sectors molt feminitzats i racialitzats que han tingut un paper destacat en les lluites laborals dels darrers anys: "La Generalitat podria intervenir contra les empreses que subcontracten dones migrades, les fan treballar sense contracte i amb salaris irrisoris".

Redondo, a més, assenyala la campanya de vacunació, que ara arriba als treballadors essencials, com a exemple de la invisibilitat dels treballs feminitzats: "Es prioritza un tipus de feina masculinitzada, com la policia o uns bombers, però les cuidadores o les caixeres, no. El que veiem és que els discursos sobre les cures i sobre que ‘ningú quedi enrere’ es queda en no-res".

Habitatge i pobresa energètica

El manifest de la pròxima vaga feminista del 8 de març recalca la necessitat de complir amb la llei de mesures urgents per l’habitatge, la 24/2015, i de reprendre el decret recentment anul·lat per exigir als grans tenidors lloguers socials. I no és d’estranyar que aquesta sigui una reivindicació central de les dones, en tant que són elles les que pateixen en major grau la crisi habitacional i la pobresa energètica. "La pobresa està feminitzada. Precisament, les famílies més empobrides són les monomarentals. I l’accés a l’habitatge té molt a veure amb qui té accés a préstecs o crèdits hipotecaris. Moltes d’aquestes dones no poden fer-ho perquè formen part de l’economia informal", explica Alberich.

Tant ERC com JxCat tenen als seus programes el desplegament de la llei 24/2015, així com la CUP, que tindrà un paper decisori en la formació de Govern, o els Comuns, a qui els republicans volen incloure en els acords. Més ambigus són els de Laura Borràs a l’hora de concretar una confrontació més directa amb els grans tenidors.

Renda garantida

Una altra demanda d’aquest 8-M és el desplegament de la Renda Garantida Mínima, una ajuda per a les famílies més vulnerables. La plataforma que la va promoure fa temps que lamenta que la seva aplicació queda molt limitada i que hi ha grans retards en el seu cobrament, un fet que suposa un greuge envers les dones, tal com apunta Redondo: "Encapçalem l’índex de pobresa, tenim treballs més precaris, patim la bretxa salarial, també a les pensions, tenim un impacte impositiu major, més atur i més temporalitat. No se’ns pot negar la renda, hem de menjar!".

La DGAIA, un debat de fons

Un altre dels fronts als quals s’haurà d’afrontar el nou Executiu és la polèmica entorn la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), molt criticada pel moviment feminista amb organitzacions de mares i dones racialitzades al capdavant. "Cal canviar l’enfocament de treball de la DGAIA. Es jutja la precarietat de les dones", considera Sara Cuentas, qui critica que, segons ella, s’abordi la pobresa infantil amb lleves de custòdia. Per altra banda, ERC històricament ha defensat el model d’aquesta institució, que ha estat en mans dels republicans en els darrers anys, en defensa i protecció dels infants.

La legitimació de la ultradreta

L’entrada de Vox al Parlament també posa un altre repte al Govern, què es fa amb la ultradreta? "Per a nosaltres la legitimació del feixisme suposa més violència física, més violència masclista i més violència racista", apunta Cuentas, qui lamenta l’estratègia d’ignorar-los: "No es poden ignorar, perquè hi són. Se’ls ha de denunciar".