La vida en suspens: quines alternatives habitacionals tenen els 400 migrants sense recursos que Albiol vol desallotjar?

Més de 4.000 quilòmetres separen a en Jack, de 47 anys, de la seva família. D'origen camerunès, va viatjar fins a Badalona l'any 2006 havent passat prèviament per Algèria, Melilla i Almeria. Una llarga i dura travessia que, amb tot, no li ha garantit un sostre i una vida fàcil a Catalunya. Actualment, dorm en un matalàs al porxo de la Capella de Sant Joan Baptista, al barri de la Salut Alta, però en pocs dies haurà de marxar i buscar-se, per enèsima vegada, un altre aixopluc on passar les nits. La seva vida torna a estar en suspens, després d'haver passat per un assentament al barri del Gorg i per un pis tutelat, entre altres espais en diversos anys.

Ell és un dels centenars de migrats que van arribar —i continuen arribant— a la ciutat a la recerca d'un futur millor. Tanmateix, es va trobar amb unes institucions que persegueixen la pobresa i una realitat que aboca els nouvinguts sense recursos a la incertesa i a l'exclusió social. Es desconeix amb seguretat quanta gent malviu en assentaments a Badalona, però el més gran es troba ara per ara a l'antic institut B9, a tocar de Sant Adrià del Besòs. Es calcula que hi dormen més de 400 persones, la majoria migrants, alguns dels quals pateixen malalties cròniques i tuberculosi. 

Es calcula que més de 400 persones malviuen en l'antic institut B9 de Badalona

Què passarà quan l'alcalde Xavier Garcia Albiol forci finalment el desallotjament que fa dos anys que intenta? On es desplaçaran aquestes persones? Diverses entitats, com Badalona Acull, el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, la Fundació Cepaim i el Centre Irídia han anunciat aquest dilluns la presentació d'una denúncia davant l'Oficina per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació per intentar frenar el desnonament. La mesura s'ha anunciat en una roda de premsa. Les persones afectades han explicat els motius estructurals que les han portat a viure en aquesta situació: el racisme, l'especulació amb l'habitatge i una llei d'estrangeria que els impedeix treballar i tirar endavant, com li ha passat a en Jack.

"Hem de buscar habitatge"

En Jack no parla massa bé el castellà, però es fa entendre. Es troba amb Públic al garatge-magatzem d'en Jaume Ventura, membre de Justícia i Pau, una de les entitats que integren la plataforma Badalona Acull. És en aquest espai on Ventura guarda menjar i productes de primera necessitat per repartir en lots a persones en situació de vulnerabilitat a la ciutat.

Quan entra al magatzem, en Jack no empeny, com fa habitualment, el carro on acumula la ferralla que després ven. Arriba amb les mans nues i un somriure. En Jaume i en Jack mantenen una relació amable. Tot va començar quan el primer va iniciar una conversa amb el segon, que aquell dia demanava almoina a les portes del supermercat Condis del mateix carrer. "No volia que se sentís diferent. Li vaig preguntar com es deia i què feia aquí. Tres o quatre frases i vaig marxar. L'endemà, el vaig saludar de nou. Així fins a generar una confiança. Ningú ho fa. És una persona amb problemes i procuro sensibilitzar a la gent perquè faci el mateix que jo. Si no, són invisibles", recorda Ventura.

En la trobada amb Públic, Jack va recol·lectant productes de les estanteries mentre contesta, amb brevetat, les preguntes sobre la seva història. Es nota que no s'acaba de sentir còmode responent, però, tot i això, es queda una estona mentre col·loca els aliments en una vella màquina dispensadora de xiclets que té rodes. En Jaume li ha trucat perquè, de pas, se l'endugui com a ferralla i guanyi uns calés. Segons explica, en Jack pot guanyar entre cinc i quinze euros al dia, uns ingressos que no li permeten pagar un lloguer a Badalona. "És molt difícil", diu, mentre ensenya les mans tallades de treballar amb el ferro.

Està preocupat. Sap que aviat haurà de marxar del porxo on dorm. Els seus suports són en Jaume i l'Isidre, el capellà de l'església. "Hem de buscar habitatge", insisteix en Jack. Ventura assenteix, però no sap com pot ajudar-lo. Només s'ha assabentat d'una habitació lliure per 400 euros, una xifra inassumible per al camerunès. Li proposa que es posi en contacte amb Càritas, que té un programa d'acollida amb diversos pisos tutelats repartits per Badalona. El problema és que en Jack ja va estar-hi durant dos anys, en un habitatge d'aquests, i no creu que el tornin a acceptar.

Relacionat amb aquest tema

Com s'aborda (o no) la crisi de l'habitatge a les veïnes ciutats metropolitanes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet?

Ona Falcó

"Abans també vaig viure amb altres persones en un local al Gorg, però no m'agradava estar allà", admet. En Jack no dona més detalls al respecte, però assegura que no vol tornar a viure en cap dels assentaments il·legals que hi ha a Badalona. L'any 2020, es va produir un greu incendi en una nau industrial abandonada al barri del Gorg, que va acabar amb cinc morts i més d'una trentena de ferits. Es calcula que en aquella nau hi malvivien al voltant de 200 persones, la majoria provinents de l'Àfrica Subsahariana.

Un greu incendi l'any 2020 va acabar amb la vida de cinc migrants que vivien en una nau a Badalona

La nau de Gorg va quedar reduïda a cendres i bona part dels migrants que hi havia dins van fugir de pressa amb por de ser dentinguts. L'alcalde d'aquell moment, Xavier Garcia Albiol (PP) ―el mateix que governa ara, vaja―, no va tardar a titllar-los d'"okupes" i a lamentar que la llei no li havia permès actuar abans. Cinc anys més tard, la narrativa d'Albiol no ha canviat. De fet, s'ha endurit i ha convertit "la lluita contra l'okupació" en un dels seus grans cavalls de batalla, per sobre d'unes polítiques efectives d'habitatge.

Relacionat amb aquest tema

Cinc reallotjaments en sis mesos: el periple d'una família vulnerable desnonada a Barcelona

Ona Falcó

Els assentaments a Badalona

Abans de la trobada amb en Jack, Ventura es reuneix amb Públic en una cafeteria propera a casa seva. Explica quina és la seva tasca en el teixit associatiu de la ciutat i es queixa que a Badalona, en lloc d'haver-hi una regidoria d'habitatge, n'hi ha una d'antiocupacions. "Justícia i Pau fa una campanya de malbaratament alimentari i ajuda a les famílies vulnerables que han estat desnonades. Cada setmana ajudem unes 25 o 30 famílies amb aliments bàsics com l'oli, el sucre o la llet, per exemple. A més, també ens ocupem dels assentaments", explica.

Ventura no sap quantificar quants assentaments hi ha actius en l'actualitat, però sí que enumera els que han tancat des de l'incendi de la nau de Gorg. "Han tancat un que estava al carrer Alfons XIII, on vivien unes 30 persones; un altre al carrer Progrés, on n'hi havia unes 200. I l'últim va ser aquest juny, al carrer Antoni Bori. En aquest antic magatzem frigorífic de carn hi vivien unes 40 persones", explica. Actualment, l'assentament més important es troba a l'institut B9, al barri de Sant Roc.

Preguntat pel perfil de persones que habiten aquests espais, Ventura afirma que hi ha més homes que dones i que l'alcohol i les drogues són habituals. "Hi ha algunes dones i criatures en edat escolar, però no massa. Elles es busquen la vida o són capaces de malviure abans d'anar a un lloc d'aquests. Moltes estan sotmeses a l'escarni, a l'esclavitud... Aquesta setmana han descobert en un carrer proper un centre de prostitució amb 18 dones", lamenta.

Algunes de les persones que hi ha al B9 pateixen malalties cròniques, càncers o sarna. Salut va informar d'una desena de casos de tuberculosi aquest setembre. "Jo ja n'era conscient, d'aquesta situació. No es feia públic per no alertar la ciutadania. Ja han avisat que no són contagioses, però això no implica que les puguis deixar al carrer", diu Ventura. Fa un parell d'anys que Albiol vol desocupar l'institut i que denuncia els "problemes d'inseguretat i incivisme" que "pateixen" els veïns de l'entorn.

Què passa quan es tanca un assentament?

"L'estratègia de tancar assentaments per part de l'Ajuntament només aconsegueix desplaçar els migrants cap a altres espais. Ells es comuniquen a través de les seves xarxes amb el telèfon i s'avisen d'on poden anar. No és el mateix fer un tancament d'un local amb 30 persones, que el B9. Aquest assentament tan gros, que està tocant a Sant Adrià del Besòs, és el que acull els desplaçats d'altres llocs. S'han posat d'acord els dos alcaldes ―Albiol i Filo Cañete (PSC)― perquè desapareguin, perquè no els volen ni a un municipi, ni a l'altre. Què faran, els tiraran al mar?", es pregunta Ventura. 

L'únic alberg municipal disponible per a persones sense llar de Badalona, Can Bofí Vell, va ser tancat l'abril de 2024. Des de llavors, no se n'ha obert cap altre i, segons Ventura, l'Ajuntament només fa que "donar allargues". "Hi ha uns set o vuit pisos tutelats de la Fundació Roca i Pi amb Càritas. Són pisos buits de fons voltor, que es rehabiliten i es posen a disposició dels més vulnerables. S'hauria de fer més perquè a Badalona n'hi ha milers", continua.

És una bona iniciativa privada, però que en cap cas dona resposta a les necessitats de la ciutat, especialment si Albiol forcés el desallotjament de l'institut B9. "Badalona no té cap infraestructura per donar suport a una quantitat com aquesta", conclou l'activista. Una manca de recursos i polítiques públiques que afecten directament la vida de les persones més vulnerables, com en Jack, que després de tants anys a Badalona i d'haver passat per diversos espais, encara no ha pogut trobar una alternativa habitacional digna.