El viatge de Ramon Tamames des del PCE a Vox, un dirigent que "mai no va ser marxista"

El nom de Ramón Tamames ha irromput amb força a la vida política espanyola. Ho fa tot i que l'economista i historiador, de 89 anys, està retirat de la primera línia des de fa diverses dècades. Ell és la persona que ha elegit Vox per presentar la seva moció de censura contra Pedro Sánchez. Després d'unes setmanes de decisió, va acceptar finalment aquest dimarts la proposta del partit de Santiago Abascal. La formació ultradretana va confirmar poc després la moció, que es registrarà dilluns que ve, dia 27. L'elecció de Tamames crida l'atenció especialment pels seus començaments a la política. Durant el franquisme va militar al PCE a la clandestinitat.

Tamames, encara al PCE, va ser a més diputat al Congrés, després regidor i primer tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Madrid amb Enrique Tierno Galván. El partit el va abandonar el 1981 per fundar la Federació Progressista, una formació que participaria en la creació d'Esquerra Unida (IU) l'any 1986. Va durar poc, ja que l'any següent la Federació Progressista va abandonar la coalició d'esquerres. La seva etapa política a nivell partidista culminaria amb un breu període al Centre Democràtic i Social (CDS).

"Tamames no sap on es fica però tampoc Vox sap on es fica", adverteix Cristina Almeida. La històrica advocada va compartir grup polític amb ell a l'Ajuntament de Madrid entre els anys 1979 i 1981, abans de la sortida de tots dos, per diferents motius, del PCE. En conversa amb Público, Almeida ressalta el caràcter "indomable" de Tamames durant tota la seva vida política. També en aquests moments. Per això l'advertència cap a Vox si continua endavant amb la moció de censura.

El candidat per a la moció de censura de Vox va ser membre destacat de l'oposició al franquisme. Va ser detingut i empresonat el 1956. Després de la seva sortida de la presó va ingressar al PCE, del qual va arribar a ser membre del Comitè Executiu el 1976. Aquest mateix any també va passar algunes setmanes detingut a la presó de Carabanchel.

A Almeida no li costa reconèixer els mèrits de Tamames en l'etapa en què van compartir activitat política. "Ell era una persona amb molta iniciativa i capacitat de treball. Era una persona amb una activitat gairebé tan important com la de l'alcalde Tierno Galván. Jo li tenia molt de respecte, igual que quan era al PCE era una persona amb molta consciència antifranquista. És una cosa que he reconegut sempre", afirma l'advocada.

La seva excompanya assenyala que quan se'n va anar del PCE, tot i participar en la formació d'IU, "es va començar a desdibuixar". "Tothom té dret a canviar d'ideologia però no em sento identificada ja amb ell ni de bon tros. El que més fastigueja és que el portin gairebé com un mèrit per aquesta etapa quan el porten al contrari i el que volen a Vox és aprofitar aquesta etapa. No es deixarà dominar per ningú. Pot ser terrible", conclou Almeida.

Una altra persona que també va tenir relació amb Tamames és Manolo Monereo. Un altre històric dirigent del PCE, l'última etapa política del qual va tenir lloc a Unidas Podemos i a prop de Pablo Iglesias. "En general la meva impressió d'aquella època no és dolenta, més aviat és contradictòria", afirma en conversa amb aquest mitjà. "Ell no era marxista sota cap punt de vista", afegeix. Tot i això, Monereo "el va llegir molt" en aquella època. "Era un regeneracionista antioligàrquic", afirma.

Monereo recorda que Tamames vaig fer ser marxista, però durant el franquisme era un "regeneracionista antioligàrquic"

Les postures de Tamames, segons Monereo, tenien a veure amb una oposició a tota la història dels Borbons i la significació que hi va tenir l'oligarquia. "Vam aprendre un missatge que tenia molt més a veure amb Joaquín Costa que Dolores Ibarruri", afirma l'exdiputat d'UP. "Algunes vegades els ho vaig comentar, que em semblava contradictori i poc útil que estigués ell al PCE perquè podia haver ajudat molt millor el PCE si hagués muntat un partit polític perquè gent que no era marxista però que eren demòcrates radicals com ell poguessin estar-hi i no acabessin al PSOE", recorda també Monereo.

Per a l'exintegrant d'IU i d'UP, "en aquella època Tamames va complir el paper amb dignitat". I destaca per exemple com considera que va ser "pioner" en assumptes com l'ecologisme. Així com un "paper interessant" en la lluita contra l'OTAN i en la creació d'IU, "sempre amb el seu estil peculiar i com un economista competent". Per exemple, destaca alguns llibres seus com La Oligarquía financiera en España, publicat l'any 1977. "Un llibre fantàstic que denuncia tots els grups de poder econòmics i la seva immensa transcendència a Espanya", afirma Monereo.

Però el viatge polític de Tamames ha acabat, de moment, a Vox. La deriva, en tot cas, va començar abans de manera progressiva. Apropant-se a mitjans de comunicació conservadors, per exemple. "Ha tingut una deriva, més que una deriva simple d'esquerra a dreta, contra si mateix en allò que ell va ser. Va ser una persona que va reclamar una Espanya contra aquesta mateixa oligarquia, contra l'enorme pes dels poders econòmics tradicionals, contra la monarquia. Ell va ser un intel·lectual regeneracionista democràtic. I un economista competent. El que veig és una contradicció amb ell mateix, no tant amb la seva posició polític ideològica sinó com la seva posició intel·lectual i com a pensador social", conclou Monereo.