La verema arrenca a Catalunya amb un impacte menor de la sequera i una collita més tardana

Les zones primerenques del Penedès i la Denominació d'Origen Costers del Segre, amb el seu celler Raïmat, que subministra raïm pel cava de Codorníu, han sigut les primeres a iniciar la verema d'enguany a Catalunya. Algunes de les conclusions extretes en aquestes dues àrees es podrien extrapolar a les previsions per a l'actual campanya. Així, després de diversos anys marcats per la sequera, enguany, les pluges primaverals han donat un respir a la vinya i la producció superarà la del 2023, tot i que aquesta va ser una de les més baixes de la darrera dècada.

Per altra banda, la recol·lecció serà més tardana, una mitjana d'entre quatre i vuit dies. En aquest cas, la de la campanya va ser una de les més primerenques dels últims anys. Respecte a la quantitat, s'espera una collita superior als 277 milions de kilograms del 2023, però encara molt lluny de xifres com la del 2018, quan se'n van recollir més de 435 milions.

En relació amb la qualitat, el president de la DO Cava, Javier Pagés, augura que serà bona, encara que "la verema és llarga i ens queda un llarg camí per recórrer". Precisament al Penedès, els productors de la comarca ja han iniciat la verema, que un any més ha estat prematura, però amb certa esperança per l'increment de les precipitacions. De fet, la previsió a la zona és una campanya millor pel menor efecte de la sequera, però més primerenca.

Tot i això, els darrers anys de sequera han impulsat canvis en les tècniques i les pràctiques dels viticultors. Entre elles, es troben no cansar tant el cep i conservar a la terra la màxima humitat possible. En el cas d'un celler històric del Penedès, com és Gramona, en els darrers anys estan apostant per la recollida del raïm parcel·la a parcel·la per evitar l'espera de la maduració total d'una finca o de les diferents varietats.

En altres zones, com a la Terra Alta, la situació és més dramàtica pel dèficit hídric. En aquest aspecte, el sindicat Unió de Pagesos (UP) reclama a l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) que elabori i publiqui un estudi dels costos de producció de raïm a les zones compreses dins de la Denominació d'Origen Terra Alta. Destaca, a més a més, que aquest estudi hauria de tenir especialment en compte el cost de l'aigua per a l'obtenció d'aquest producte, així com l'amortització al llarg del temps de les instal·lacions de reg a les finques.

Costos per afrontar la sequera

El sindicat ha formulat aquesta petició després de la publicació dels estudis dels costos de producció de raïm de vi base cava. Un estudi que, d'acord amb la Llei de la Cadena Alimentària, Unió de Pagesos assenyala que hauria de tenir com a punt de referència per establir el preu de cost del quilo de raïm, sense tenir en compte el marge de benefici necessari per garantir la supervivència de les explotacions. A aquest valor, segons expliquen, cal sumar-hi els sobrecostos derivats d'adversitats climàtiques com ara la sequera d'enguany, que ha obligat a reforçar el sistema de reg.

Per la seva banda, en el raïm destinat a cava, els primers pronòstics de la DO Cava indiquen un "raïm amb bona acidesa i una composició fenòlica adequada per a la producció de vi base cava amb potencial per a llargues criances". A part, atès el grau de maduració adient, les previsions mostren una collita òptima des de l'òptica de la qualitat. Igualment, esperen que la verema sigui més tardana que la de les dues últimes campanyes.

Segons l'estudi presentat pel Departament d'Acció Climàtica, el cost de produir un quilo de raïm per fer cava és d'entre 0,45 i 0,50 euros. La xifra, que és similar a la de 2023, també contempla un increment del rendiment per hectàrea de prop del 25%. L'anàlisi quantifica les despeses de conrear un quilo de raïm de xarel·lo, parellada i macabeu, que són les varietats més utilitzades per elaborar el vi base cava, tenint en compte els costos de producció generals, els específics i la mà d'obra familiar.

Una vegada publicat l'estudi, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha demanat una revisió a l'alça dels preus després de constatar que "la xifra s'allunya de la realitat del sector, on tant l'increment de costos generals com el preu de l'energia estaven a màxims".

Plus 'climàtic'

Justament per aquest increment dels costos de producció derivats de la sequera, fa unes setmanes, Codorníu va anunciar als viticultors del Penedès que aquest any tornarà a aplicar un plus climàtic als preus de verema i que comprarà el raïm a una mitjana de 0,80 euros el quilo. Amb la mesura, el celler tracta d'esmorteir la situació excepcional que viu la comarca després de tres anys de sequera continuada i una clara caiguda de la producció.

Tot i que enguany no impactarà tant en la verema, la manca de pluges i els seus efectes en la supervivència dels ceps seran una de les constants de les collites dels pròxims anys. Per garantir una producció vitivinícola de qualitat i sostenible, els productors aspiren a fer un ús cada vegada més eficient de l'aigua, emprant tècniques com el reg soterrat o de precisió. Des del punt de vista del mercat, aquesta aposta sostenible es tradueix en una oferta de vins saludables, ecològics, amb una gamma àmplia de sabors i varietats prèmium.