Vaga feministaEl ‘10 years challenge’ del futbol femení: de la invisibilitat a assaltar els grans estadis

El futbol femení ha aconseguit treure's la capa d’invisibilitat que sembla que l’amagava fins ara. Tot i que les millores han estat progressives en els darrers tres o quatre anys, enguany s’està registrant una eclosió. La fita històrica d’aplegar 48.000 aficionades a San Mamés, aquest gener en un partit entre l'Athletic i l'Atlètic de Madrid, és el millor exemple de reconeixement social. I 18.000 van seguir un partit de la Reial Societat a Donostia, poques setmanes més tard. Mentre que la victòria de la selecció espanyola de categoria sub-17 al Mundial de Mèxic, el passat desembre, corrobora la millora tècnica. Com si d’un 10 years challenge es tractés (en referència al fenomen viral a les xarxes socials que compara l’evolució d’un fet en el temps), l’estampa que mostra avui dia el futbol jugat per dones és millor en tots els aspectes: surt més als mitjans de comunicació, ha augmentat l’assistència als estadis, alguns equips de la Lliga Iberdrola han professionalitzat la plantilla i ha augmentat la massa social de l’esport base.

Segons la periodista, exjugadora i actual entrenadora de la Selecció Catalana de Futbol, Natàlia Arroyo, els patrocinis publicitaris (com Iberdrola, que posa cognom a la Lliga), així com la retransmissió dels partits per televisió, són vies de visibilitat i ingressos que expliquen aquesta eclosió: "Està clar que la televisió és el gran referent, de manera que entrar a la finestra mediàtica ha impulsat millores a tot els nivells". També l’atenció de la premsa és major. "Abans ni se’n parlava, mancava la informació. Ara se’n parla, sigui més o menys".

Així mateix, la jugadora del Barça Pamela Tajonar apunta que "els mitjans de comunicació tenen molt de pes i ara treuen més notícies d’esport femení, però moltes vegades se centren en aspectes extrafutbolístics". Però davant la dictadura de la premsa, van sorgir les xarxes socials. "Per a mi, aquest és el gran punt d’inflexió; perquè abans era molt difícil tenir el teu espai mediàtic i ara no costa res", afegeix Tajonar, des de l’experiència personal.

I en poques setmanes es juga a Catalunya un partit amb moltes probabilitats d’obrir pàgines de diaris. I és que l’Espanyol rep a casa l’Atlètic de Madrid (ara mateix ferm candidat a guanyar la Lliga Iberdrola), fet pel qual han decidit jugar el matx a l’estadi de Cornellà (en comptes de l’habitual camp de Sant Adrià, on s’han arribat a congregar fins a 2.000 aficionats). Les centenars o milers de persones que aconsegueixi arrossegar el partit seran un petit termòmetre per valorar si el futbol femení ha eixamplat la base social a Catalunya, més enllà de la progressió tècnica. És possible, a hores d’ara, que l’esport femení faci "un San Mamés" a Barcelona?

Jugaran les dones regularment a San Mamés?

Sense dubte les 48.121 assistents a La Catedral del passat 30 de gener marquen un punt d’inflexió. Segons la seleccionadora catalana, "a Bilbao tenen una vinculació intensa, per un tema cultural", que explica aquesta elevada xifra. "Però de fet, ja havien tingut molts bones entrades de públic a principis de la dècada del 2000, així que tampoc és un fet nou". Arroyo es refereix així, entre d’altres, al partit en què les bilbaïnes es proclamaven campiones de la Superlliga davant el CD Hispalis. I ho feien a casa (a l’antic San Mamés, abans de la reconversió urbanística de la zona), davant de 35.000 aficionats. I que havia estat, des de llavors, el màxim registre d’assistència un partit femení a l’Estat espanyol.

La gesta dels 48.000 ha estat tan valorada a Bilbao que el braçalet que va lluir Ainhoa, capitana de l’Athletic, ja ha estat dipositat al Museu del club, en un simbòlic acte al qual van assistir diferents jugadores i el flamant nou president, Aitor Elizegi. La vicesecretaria María José Tato ha manifestat que la idea a partir d’ara és que es jugui al camp principal "amb certa freqüència". Però, quina?

El camp habitual de les dones de l’Athletic és Lezama (les instal·lacions d’entrenament tant del primer equip com de tot el planter), amb un mini estadi acabat d’ampliar i que pot acollir fins a 3.250 espectadors. En el cas del Barça femení, fins ara juga al Mini Estadi (amb un aforament de 15.275 espectadors) o a la Ciutat Esportiva. Les dades d’assistència voregen el miler de persones, fet pel qual el salt al Camp Nou encara es visualitza molt lluny. "Cal anar per parts, perquè des que estic aquí, no l’hem omplert", explica la culé Pamela Tajonar. "Però no és que cregui que el club no està preparat per aquest salt, sinó que cal consolidar el que tenim i explotar-ho molt més".

Una visió que comparteix la seleccionadora catalana Natàlia Arroyo: "Potser encara no és tan multitudinari, així que el pas ha de ser regularitzar les xifres habituals: que la gent que ja ve, hi repeteixi; i els que no han vingut mai, que debutin". Arroyo no descarta buscar dates ambicioses per portar el futbol femení a estadis més grans, però tot deixant clar que l’objectiu és el dia a dia: augmentar l’assistència a cada jornada de competició. El rècord al Mini Estadi està situat en les prop de 12.000 persones que van acudir al partit de Champions davant l’Olympique de Lió. La majoria de partits són gratuïts pels socis i sòcies, mentre que les entrades de venda són sensiblement més barates que les de la secció masculina.

L’escletxa salarial, fins i tot en l’'star system'

El Barça té un patrocini amb l’empresa d’eines Stanley (propietària de Black and Decker), a raó de 3,5 milions d’euros anuals per a les properes tres temporades. I si bé és cert que Rakuten paga 55 milions d’euros anuals pel masculí, els 3,5 milions de la secció femenina la fan rendible per se en termes d’ingressos econòmics. A més a més, l’estructura de jugadores és del tot professional i salaritzada des de l’any 2015. En destaca el fitxatge de l'holandesa Lieke Martens, sent l’única jugadora que cobra més de 100.000 euros de tota la plantilla del Barça.

"A nivell general, i no només en el futbol, cal acabar amb l’escletxa salarial. Ara mateix és el més primordial, juntament amb tenir els mateixos drets"

Però alguns equips de la Lliga Iberdrola encara mantenen les seves jugadores en condicions precàries. La jugadora Pamela Tajonar denuncia: "A nivell general, i no només en el futbol, cal acabar amb l’escletxa salarial. Ara mateix és el més primordial, juntament amb tenir els mateixos drets". A nivell legal, la diferència salarial entre homes i dones a l’Estat espanyol és aquesta: guanyar un mínim de 155.000 euros a 1ª divisió masculina, o percebre el salari Mínim Interprofessional a 1ª divisió femenina.

Les jugadores que no cobren ni un euro

Però també n’hi ha que no pateixen la bretxa salarial perquè, directament, no cobren. Judit Domene, capitana del Terrassa FC, equip que milita a la categoria Preferent, explica: "Nosaltres juguem, perquè ens agrada, però no per guanyar-nos la vida mínimament, perquè és impossible". En el cas del Terrassa FC, per exemple, es tracta d’un equip femení de jove de creació, "on algunes jugadores tenen salari, però que la majoria no", explica Domene. "Jo, per exemple, treballo de monitora a un menjador escolar, perquè haig de guanyar diners a part del futbol", explica la capitana de l’equip. "I també hi ha gent que deixa el futbol, perquè troba una feina i llavors és incompatible". Per això, entre els reptes que apunta Domene, el primer és la millora de les condicions econòmiques (seguit de l’augment de l’assistència als estadis i una major cobertura dels periodistes).

L’esport base: bon material, roba adequada i més hores d’entrenament

En tot cas, cal observar d’on venim: l’esport de base. Precisament amb relació al planter, l’exjugadora i actual entrenadora de la Selecció Catalana de Futbol, Natàlia Arroyo, creu que en termes futbolístics s’ha assolit una maduresa. "El equips tàcticament són més ordenats, amb entrenadors formats, bon material, la roba adequada, moltes més hores d’entrenament", explica Arroyo, "cosa que no sempre ha estat així del tot".

Des de la Federació Catalana de Futbol també han tractat de dividir els grups arreu del territori, de forma que cap noia abandoni la pràctica esportiva per problemes en el desplaçament per falta de diners per fer-ho. "Això ha generat partits més entretingut, més gols... Un futbol d’encerts, vaja, no pas d’errades".

L’Ajuntament detecta més pràctica, però menys estudiants d’INEF

Per la seva banda, la comissionada per l’Esport de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Carranza, apunta clarobscurs en la situació de l’esport base: "Segons les dades que tenim amb l’Enquesta d’Hàbits esportius, la pràctica està augmentant en totes les franges d’edat, tant les adultes com les nenes. Tanmateix, en carreres universitàries esportives, com l’INEF, està baixant el percentatge de dones matriculades, amb l’actual 17% del total". Amb aquestes dues dades, Carranza apunta la conclusió: "Es practica més, però està baixant la incorporació de les dones a la professió".

La comissionada de l’Esport de l’Ajuntament de Barcelona també explica algunes de les polítiques que han desenvolupat aquesta legislatura. "Volíem treballar especialment el moment entre els 12 anys i el batxillerat, que és en el que es registra un abandonament de la pràctica esportiva entre les noies". Per això, des de l’Institut Barcelona Esports han valorat especialment que els clubs tinguin equip femení, alhora d’atorgar una subvenció o suport. També han creat una línia d’ajudes per promoure que puguin viatjar a competicions estatals i no quedin a casa per manca de fons. També estan promovent la incorporació de dones a les directives dels clubs.

Dos partits suspesos per insults masclistes aquesta temporada

Tanmateix, el dia a dia a les categories inferiors o en el paper de la dona com a àrbitra s’ha demostrat recentment com a molt dur. Dos incidents ocorreguts en el darrer trimestre, casualment tots dos a Terrassa (Vallès Occidental), han entelat la festa del futbol femení. Per una banda, al novembre es va jugar el primer partit de futbol masculí dirigit íntegrament per dones. Concretament, un enfrontament de Tercera Divisió entre el San Cristóbal local i el Llagostera. Tanmateix, una colla d’aficionats (petita, però sorollosa) van fer crits com "ves-te’n a fregar" i "Qui s’emporta l’àrbitra al llit? Tots els de l’equip?". El club ha retirat el carnet de soci al principal provocador, amb la prohibició d’entrada al camp de Ca n’Anglada sine die.

Com a mostra de reparació, Ainara Acevedo, Ylenia Sánchez i Matilde Esteves van arbitrar poques setmanes després el conegut com ‘Partit per la Igualtat’ a Sant Cugat. A més a més, la Federació Catalana de Futbol té en marxa la campanya Zero insults al futbol. Les àrbitres, a més a més, també estan afectades per la bretxa salarial (en aquest cas, depenent si arbitres futbol masculí o femení, es pot cobrar entre 3.000 i quasi 300.000 euros). Tanmateix, la xifra de dones àrbitres segueix en lleuger augment, malgrat que la xifra encara sigui baixa: unes 90 dones, dins un col·lectiu d’entorn 2.000 àrbitres a tot Catalunya.

El segon cas d’insults masclistes es va produir al febrer, quan es va haver de suspendre el partit de la Segona Divisió Catalana femenina, que jugaven el Terrassa B i el Viladecavalls, a l’estadi Olímpic de Terrassa, a causa dels insults que van realitzar els propis jugadors de l’equip de veterans local (que van increpar les dones de tots dos equips). Les reaccions polítiques i socials van ser immediates: hi va haver pintades feministes a les immediacions, rodes de premsa de partits polítics i una situació angoixant de les Juntes Directives dels Clubs, afanyant-se a desmarcar-se dels incidents i anunciant mesures fulminants.

Ver vídeo