Trump desenterra la doctrina del pati del darrere per fer fora la Xina de l'Amèrica Llatina

L'intercanvi financer de 20.000 milions de dòlars que ha rescatat el peso argentí i els constants atacs militars a llanxes procedents de Veneçuela són la darrera expressió de la doctrina del pati del darrere que Donald Trump està reeditant a l'Amèrica Llatina. Dimarts passat, el president nord-americà protagonitzava una escena que recordava l'època en què Henry Kissinger caminava pels passadissos de la Casa Blanca: Trump advertia els argentins que, si la coalició de l'actual president Javier Milei no guanya a les legislatives del 26 d'octubre, Washington no "perdrà el temps" a mantenir l'intercanvi financer amb què ha salvat la divisa argentina.  

Trump advertia davant de Milei que l'ajuda econòmica al país estava lligada al fet que el seu aliat continués al poder. En cas contrari, si una figura de "l'extrema esquerra" guanya les presidencials del 2027, "ja no seríem tan generosos amb l'Argentina com fins ara". A més, remarcava que estaria "molt decebut" si el govern de Milei permetia qualsevol "activitat militar xinesa" al seu territori.

Les declaracions apuntaven al centre d'observació espacial que Pequín té a la regió de la Patagònia argentina, i es basen en comentaris previs segons els quals Milei està "compromès a fer fora la Xina" de l'Argentina. Fa uns dies, l'ambaixada xinesa a Buenos Aires va respondre al secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, acusant-lo "d'intimidar" les nacions llatinoamericanes mentre promovia una "mentalitat pròpia de la Guerra Freda".

El cert és que els xinesos s'equivocaven d'època en parlar de Guerra Freda, ja que Trump aborda la geopolítica actual amb una cosmovisió nascuda al segle XIX: la doctrina Monroe. Es tracta del principi segons el qual es considera prioritari que els Estats Units controlin determinades regions del món per garantir la seva seguretat. Trump observa el mapa internacional com un sistema d'àrees d'influència davant la Xina i Rússia, i és aquí on el republicà reedita la idea de l'Amèrica Llatina com una zona que, per naturalesa, ha d'estar sota l'influx nord-americà. El magnat necessita recuperar l'hegemonia sobre el pati del darrere després d'anys veient com la Xina ha anat guanyant terreny amb diversos acords comercials i plans d'infraestructura.

No és la primera vegada que Trump esmenta la Xina mentre té la mirada posada en els països al sud de la seva frontera. Abans de ser investit president, Trump ja havia iniciat la seva campanya contra el govern panameny, acusant-lo de permetre que la Xina guanyés influència sobre el canal de Panamà. Com a conseqüència, el republicà ha amenaçat d'annexionar-se la infraestructura, que considera crítica per a les seves rutes comercials.

Des del 2017, Panamà manté relacions diplomàtiques amb la Xina i s'ha adherit al programa d'inversions de la Nova Ruta de la Seda. Aquest pla de cooperació internacional és la principal eina de Pequín per exercir soft power a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica. En termes d'influència i control a través de la inversió i la cooperació, la Ruta és l'equivalent a l'agència nord-americana USAID, que Trump ha desmantellat.

Fa uns dies, el president de Panamà, José Raúl Mulino, denunciava que una funcionària de l'ambaixada nord-americana "va amenaçant" polítics i advocats panamenys amb retirar-los el visat per les seves relacions amb la Xina. "L'agenda econòmica dels Estats Units passa necessàriament per limitar la creixent presència de la Xina en molts països llatinoamericans. No només en l'àmbit portuari, sinó també en altres sectors com l'automobilístic", explica a Público Manuel Balcázar, investigador del Centre d'Estudis sobre Seguretat, Intel·ligència i Governança.

Balcázar assenyala que els grans temes de la campanya de Trump —la seguretat, les drogues i la Xina— són rellevants a l'Amèrica Llatina, i que les operacions militars contra Veneçuela just en aquest moment no són casuals. "Per fer realitat la seva agenda, si parlem d'aturar la immigració, Trump necessita recuperar l'hegemonia sobre les capacitats econòmiques, polítiques i socials de l'hemisferi. Dins dels Estats Units ja no pot anar gaire més enllà: ha desplegat la Guàrdia Nacional en algunes ciutats i està intensificant les batudes contra la immigració."

En aquesta triangulació de tres prioritats, Veneçuela cau just al mig de l'eix. A més, es tracta d'un govern a les antípodes ideològiques de Trump i amb estrets lligams amb la Xina. El règim de Nicolás Maduro té uns 600 projectes de cooperació amb Pequín per al 2025, encara que actualment les relacions no passen pel millor moment. El president veneçolà no va formar part de la llista d'invitats de Xi Jinping durant la desfilada militar per commemorar el 80è aniversari de la victòria de la Segona Guerra Mundial.

El mes i mig de pressió militar, amb caces sobrevolant prop de l'espai aeri veneçolà, els constants atacs a les suposades narcollanxes i els tres vaixells de guerra nord-americans als límits de les aigües veneçolanes no fan més que augmentar la tensió amb el règim de Maduro. Diversos analistes apunten que tota aquesta pressió podria estar dirigida a afavorir un canvi de govern a Veneçuela. Fa uns dies es va saber que Trump ha autoritzat en secret la CIA perquè pugui dur a terme operacions encobertes contra Maduro i altres membres del govern veneçolà.

Recentment, en una entrevista amb el fill del president dels EUA, Donald Trump júnior, la líder de l'oposició veneçolana, María Corina Machado —guardonada amb el Premi Nobel de la Pau—, prometia que, un cop hi hagués un canvi de règim, es privatitzarien totes les petrolieres i es lliuraria el cru a les corporacions. "Privatitzarem tota la nostra indústria", deia Corina Machado al fill del president, insistint que les empreses nord-americanes "guanyaran molts diners".

Paral·lelament, la pressió militar sobre Veneçuela vol servir d'avís a Mèxic, que des de finals de gener conviu amb centenars de militars nord-americans desplegats a la frontera per suposadament donar suport als agents fronterers en la seva tasca de frenar els creuaments.

L'altra cara de la guerra contra el narcotràfic amb què Trump vol disfressar la pressió militar és la campanya d'inversions econòmiques i tractes preferencials que el republicà ofereix als seus aliats per mantenir-los al poder. Milei no és l'únic que s'ha beneficiat dels dòlars de Washington; el president d'El Salvador, Nayib Bukele, ha rebut milions de dòlars per posar les seves presons al servei del sistema de deportacions de Trump, i a més ha aconseguit que ara els Estats Units hagin catalogat el país com a destí segur per al turisme.

En canvi, el Brasil i Colòmbia també estan sent víctimes de les pressions de Trump amb l'objectiu de castigar els seus governs per no alinear-se amb la seva agenda. El Brasil, que forma part dels BRICS —on també s'inclou la Xina—, afronta aranzels del 50%, que en part també són un càstig per la sentència que ha condemnat Jair Bolsonaro —aliat de Trump— a 27 anys de presó pel seu intent de cop d'estat contra Luiz Inácio Lula da Silva després de la seva victòria electoral.

Al president colombià Gustavo Petro —amb qui Trump ha tingut nombrosos enfrontaments—, els Estats Units li han retirat recentment el visat per "accions imprudents i incendiàries" durant una manifestació propalestina celebrada prop de la seu de l'ONU en el marc de l'inici del 80è període de sessions de l'Assemblea General. El maig d'aquest any, la Xina i Colòmbia van signar un pla de cooperació conjunt sobre la Nova Ruta de la Seda que implicarà una major importació de productes colombians per part de Pequín, alhora que les empreses xineses participaran en la construcció d'infraestructura. De fet, la Xina és el segon soci comercial més important de Colòmbia després dels Estats Units, a qui recentment ha desplaçat com a principal font d'importacions del país.