La indústria de defensa espanyola es dispara gràcies a la despesa pública: el rearmament europeu impulsa les armes 'made in Spain'

Corren bons temps per a la indústria armamentística a Espanya. El passat 6 d'octubre la patronal del sector, l'Associació Espanyola d'Empreses Tecnològiques de Defensa, Seguretat, Aeronàutica i Espai (Tedae), va presentar juntament amb la consultora PwC un informe (PDF) sobre les seves xifres de negoci del 2024: la facturació va arribar als 16.153 milions d'euros, un 16,2% més que l'any anterior. Aquesta xifra supera per primera vegada el volum de negoci que hi havia abans de la pandèmia de la covid.  

L'informe auditat per PwC també certifica que la indústria de defensa va contribuir a l'economia espanyola amb 21.919 milions d'euros de Producte Interior Brut (PIB) —l'1,27%—, i va exportar gairebé 10.000 milions. L'activitat econòmica en defensa i altres sectors va suposar el 2,3% de la xifra de negoci total de la indústria espanyola el 2024.

Altres xifres són igualment encoratjadores, entre elles l'impacte del negoci de la venda d'armes en el mercat laboral: 260.049 llocs de treball generats, l'equivalent a l'1,2% de l'ocupació nacional i al 10% de l'ocupació industrial d'Espanya el 2024.

Relacionat amb aquest tema

D'esperar cinc anys a només dos mesos: la UE agilitza els permisos de projectes de la indústria bèl·lica per facilitar el rearmament

Gerard Fageda

El creixement del sector de la defensa és més que evident en l'última dècada. El 2014 les empreses del ram van facturar 9.400 milions d'euros, un 42% menys. L'auge que viu el sector —el seu millor moment en sis anys— s'explica en bona part per l'augment de la despesa en defensa que, empesos per un entorn geopolític marcat per la necessitat de rearmar-se, estan duent a terme tots els governs europeus sota les directrius de la Unió Europea.

Tanmateix, finançar aquest rearmament pot beneficiar la indústria armamentística però té altres repercussions no tan positives. Augmentar la despesa en defensa sense afectar la despesa social és com intentar tapar-se el cap i els peus amb una manta massa curta: no arriba per a tot. Si els governs europeus gasten més en defensa, hauran de retallar en altres partides.

El cas d'Alemanya és paradigmàtic. Per raons històriques evidents, l'Estat alemany sempre s'ha caracteritzat —fins i tot des del punt de vista normatiu— per la contenció en la despesa militar, però el nou Executiu encapçalat per Friedrich Merz ja ha anunciat retallades a l'Estat del benestar i a les pensions mentre aposta per incrementar significativament la despesa en defensa. A més, el Govern alemany vol arribar al 3,5% del PIB el 2029 davant del 2% actual. En xifres absolutes, això suposa que el pressupost militar alemany passarà d'uns 95.000 milions d'euros a 160.000 milions el 2029. Els números no enganyen: són 65.000 milions d'euros més cada any. I això s'haurà de pagar.

L'economista Fernando Luengo fa temps que analitza aquest augment de la despesa en armament. Davant d'aquells que argumenten que el creixement de la despesa militar és compatible amb la despesa social i productiva, Luengo assegura just el contrari: que més diners per a armes resten part dels que es destinen a la despesa social. "Pretendre fer compatible l'augment de la despesa militar amb la social és una gran mentida que, com tantes altres, es vol colar entre la ciutadania amb molta propaganda i poc debat", matisava fa uns dies en una xerrada.

Relacionat amb aquest tema

El moviment per la pau denuncia l'increment de despesa militar a les portes de la cimera de l'OTAN

Ona Falcó

Per a Luengo és impossible fer una valoració de l'impacte econòmic de la despesa militar "si no es fa una anàlisi prèvia de les necessitats i urgències socials, productives i climàtiques". El veterà economista creu que s'ha furtat aquest debat a la ciutadania.

Tedae sosté, com era previsible, un discurs absolutament contrari. Per a la patronal del sector de defensa, les bones xifres del seu negoci repercuteixen positivament en l'economia, l'ocupació, les exportacions, el comerç i la inversió en I+D+i (Investigació, Desenvolupament i Innovació).

Relacionat amb aquest tema

La despesa militar de l'Estat espanyol superarà els 40.000 milions d'euros el 2025, un 2,5 % del PIB

Ona Falcó

La fam i les ganes de menjar  

En qualsevol cas, les empreses espanyoles van on hi ha els diners. I ara mateix el gruix del negoci és a Europa, el principal mercat de la indústria armamentística: és allà on acaben el 72,2% de les exportacions. De fet, Europa gastarà enguany 381.000 milions d'euros en defensa.

Tampoc no cal oblidar el mercat interior. Espanya també ha disparat la inversió destinada a defensa en 10.471 milions aquest 2025 i ha assolit el 2% del PIB en despesa militar —enguany gastarà uns 33.000 milions d'euros—, una dada que va certificar la mateixa OTAN a finals del passat mes d'agost. En termes absoluts, Espanya ha triplicat la seva despesa en defensa entre 2019 i 2025, i això ha esperonat clarament el sector.

 Europa gastarà enguany 381.000 milions d'euros en defensa  

"Estem en un moment excepcional en el sector de la defensa. Assistim sens dubte a un nou ordre geopolític mundial on la UE vol i necessita també establir-se com un referent mundial", explica Carlos Benjumea, director general i responsable de la Divisió de Defensa de Catenon, empresa especialitzada en recursos humans.

Aquest bon diagnòstic de la situació era compartit dilluns passat per Jordi García Brustenga, secretari d'Estat d'Indústria, que va ser present en la presentació de l'informe anual de Tedae. "Ens hem trobat la fam amb les ganes de menjar. D'una banda, les necessitats de defensa i, de l'altra, la reindustrialització i la necessitat de posar la competitivitat al centre de les nostres iniciatives", va resumir de manera gràfica García Brustenga.

Les perspectives de cara al futur són encara millors. Tot i que Espanya ja acumula un 3% de les exportacions mundials d'armes i la despesa en armament no ha deixat de créixer en els últims 40 anys, la indústria de defensa es prepara per viure anys encara millors impulsada pels diners públics dels països europeus, disposats en la seva majoria a arribar a la cota del 5% del PIB marcada per Donald Trump als seus socis de l'OTAN abans del 2025. La UE també ha anunciat que mobilitzarà 800.000 milions d'euros per rearmar-se. El Govern espanyol no és tan ambiciós i pretén mantenir-se en el 2,1% del PIB i gastar uns 36.000 milions l'any de mitjana.

En qualsevol cas, hi ha molt pastís per repartir. Des de Tedae destaquen que el creixement futur del sector es basa en una demanda interna "puixant" i una d'externa "encara més potent". "Són indústries de futur, avançades, tecnològiques, innovadores i treballen amb visió a llarg termini", va dir el president de Tedae, Ricardo Martí Fluxá, dilluns passat.

En el seu discurs, el president de Tedae va aportar —potser sense voler-ho— una clau: el suport que el sector està rebent per part de les institucions públiques i dels Ministeris de Defensa i Indústria. Perquè el principal actor del sector armamentístic espanyol és el mateix Estat, que d'una banda és un potencial client, però que també és propietari o soci de referència de tres de les principals empreses del ram: l'aeronàutica Airbus, la naval Navantia i la tecnològica Indra. Aviació, Marina i Infanteria. Fa poc més d'una setmana, aquestes tres empreses van rebre 7.334 milions d'euros en préstecs per part del Govern per a la prefinançament de 13 projectes per a la modernització militar del país aprovada per l'Executiu de Pedro Sánchez i de la qual la indústria espanyola ja n'està recollint els fruits.