La despesa militar de l'Estat espanyol superarà els 40.000 milions d'euros el 2025, un 2,5 % del PIB

La despesa militar real de l’Estat espanyol arribarà als 40.457 milions d’euros el 2025, un 2,48 % del PIB. Així ho conclou el Centre Delàs d’Estudis per la Pau en el seu darrer informe, La despesa militar i el rearmament d’Espanya el 2025. Aquesta xifra supera la que el mateix Govern espanyol ha reconegut com a objectiu per complir amb el compromís del 2 % del PIB (33.123 milions), ja que, segons el centre, en els càlculs oficials s’han deixat fora diverses partides de caràcter militar. L’Estat espanyol s’ha afegit a l’espiral bel·licista que envolta Europa, després d’anunciar el passat 22 d’abril una injecció addicional de 10.471 milions d’euros al pressupost prorrogat.

El coordinador del Centre Delàs i de la Campanya Global sobre la Despesa Militar (GCOMS), Jordi Calvo, i l’investigador del mateix centre Pere Ortega van presentar aquest dilluns l’informe al Col·legi de Periodistes de Catalunya. També va participar-hi per via telemàtica la responsable d’incidència europea de l’ENAAT —la campanya europea contra el comerç d’armes—, Laëtitia Sédou, qui va analitzar, en paral·lel, les dades sobre despesa militar global publicades també aquest dilluns per l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI).

El rearmament de l’Estat implica "retallades" socials

Ortega va explicar que als 10.000 milions anunciats cal sumar-hi 4.000 milions més que ja han augmentat entre el gener i l’abril del 2025. Per fer possible aquest increment, segons l’expert, el Govern duu a terme una operació de transferències de crèdit. "Espanya utilitza els romanents de crèdit, és a dir, allò que no s’ha gastat en altres ministeris, i ho transfereix al Ministeri de Defensa", ha afegit.

Aquest moviment, en la pràctica, es tradueix en "retallades" en altres serveis socials, perquè normalment aquests romanents de crèdit es reincorporen als pressupostos de cada ministeri l’any següent. Aquesta decisió va en la línia del discurs del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, qui va afirmar que Europa s’ha de rearmar i ha de sacrificar l’estat del benestar per millorar la seguretat militar armada.

"Europa ha abandonat les polítiques del racionalisme que van néixer amb la Il·lustració per fer realitat allò que va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen: que per aconseguir la pau, cal estar preparats per a la guerra", va afegir Ortega. En aquest sentit, l’investigador va assegurar que el militarisme només és el "preludi de noves guerres" i que l’Estat espanyol "ha cedit davant les demandes de l’OTAN i la UE".

Segons el Centre Delàs, dues empreses israelianes es beneficiaran de la injecció econòmica en defensa. D’una banda, es contemplen 350 milions per a un Sistema Conjunt de Ràdio Tàctica (SCRT) fabricat per un consorci en què Elbit Systems és el soci tecnològic. I, de l’altra, també s’hi invertiran milions en un “POD designador làser per a avions de combat”, produït per l’empresa Rafael.

Relacionat amb aquest tema

El Govern espanyol rescindeix el contracte per adquirir bales a Israel després de la crisi a la coalició

Alexis Romero

La UE va incrementar un 17 % la despesa militar el 2024

Paral·lelament a l’informe del Centre Delàs, l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat dades sobre la despesa militar global del 2024. Segons els seus càlculs, en el conjunt dels estats membres de la Unió Europea va arribar als 369.962 milions de dòlars l’any passat, una xifra superior a la registrada al final de la Guerra Freda i un 17 % més elevada respecte del 2023. Segons Sédou, Europa fa servir la narrativa de "l’amenaça militar russa" per justificar l’increment de la despesa. Tanmateix, i malgrat que les dades sobre Rússia no són del tot fiables a causa de la dificultat d’accés a la informació, la UE "gasta 2,5 punts més" que Putin en defensa armada.

Segons les dades del SIPRI, Alemanya es va convertir en el principal inversor en despesa militar d’Europa Central i Occidental per primer cop des de la reunificació. Només el 2024, el país governat pel canceller Olaf Scholz va augmentar la seva inversió en un 28 %. Espanya, per la seva banda, la va incrementar en un 0,4 % respecte del 2023. "Estem arribant a un escenari en què cal reflexionar", va alertar Calvo.

A escala mundial, la despesa militar va assolir els 2,7 bilions el 2024, fet que representa un increment del 9,4 % en termes reals respecte de l’any anterior. Això suposa el creixement més gran de la història recent, amb gairebé un 20 % acumulat en només tres anys. El lideratge internacional el mantenen els 32 estats membres de l’OTAN, que sumen el 55 % del total de la despesa militar mundial (1.506 milions de dòlars).