TRAPERO, PROCESSAT PER SEDICIÓGuàrdies civils, igual que Mossos, no van utilitzar la força l'1-O "per evitar mals majors"

Per si hi havia algun dubte sobre la doble vara de mesurar de la Justícia espanyola davant el repte sobiranista a Catalunya, resulta que la Guardia Civil ha afirmat per escrit que va renunciar a la utilització de la força per impedir les votacions del referèndum d'autodeterminació de l'1-0, igual que van fer els Mossos d'Esquadra en una actuació per la qual la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha processat a l'ex-cap i a l'ex-director dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero i Pere Soler, pels suposats delictes de sedició i organització criminal.

Tal com s'admet en el Resumen de Actuaciones de la Direcció General de la Guardia Civil sobre el seu compliment de les ordres judicials per impedir el referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya, al que ha tingut accés Público:

"En 11 casos que es confirma l'obertura del punt de votació, però la Força va optar per no acudir-hi en existir tal nombre de persones concentrades a la porta que hagués requerit un ús tal de la força que s'haurien produït pitjors conseqüències per a les persones allí presents. En un altre cas la Força va arribar fins el punt de votació però va desistir de la seva intenció d'entrar per evitar així la possibilitat d'originar mals majors –si bé es va elaborar acta d'intervenció– i, finalment, la Força va actuar, va entrar i va desactivar 17 punts de votació (un d'ells dues vegades). En total es van elaborar 19 actes d'intervenció", es diu a l'esmentat resum.

És a dir, alguns guàrdies civils enviats als llocs on s'havien congregat molts ciutadans per protegir els col·legis electorals i les urnes es van comportar igual que els Mossos, sense entrar violentament a les instal·lacions a cops contra els civils com sí apareix ben clar –en vídeos i altres imatges– que van fer en nombroses ocasions els policies antiavalots enviats especialment per Interior per impedir les votacions a qualsevol preu.

L'informe de la Policia Nacional acusa els Mossos de "col·laboració" amb el referèndum per no fer ús de la força

De fet, l'informe de la Policia Nacional sobre aquesta mateixa jornada és duríssim amb els Mossos, acusant-los de "col·laboració" amb els organitzadors del referèndum per no fer ús de la força per impedir-ho. Un informe en el qual s'ha recolzat la jutgessa Lamela per imputar gravíssims delictes a Trapero, Soler i l'ex secretari general d'Interior de la Generalitat, César Puig. La intendent Teresa Laplana també ha estat processada, però en el seu cas per un delicte de sedició en relació amb le manifestacions dels dies 20 i 21 de setembre davant el Departament d'Economia de la Generalitat, a Barcelona.

No obstant això, en determinats punts, la forma d'actuar dels guàrdies civils –igual que la dels Mossos d'Esquadra– complia estrictament la legalitat i les instruccions específiques del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre com calia comportar-se en el cas que una actuació violenta de les forces de seguretat pogués tenir conseqüències negatives per a la ciutadania.

En un acte de la Sala Civil i Penal del TSJC emès el 27 de setembre de 2017 –quatre dies abans del referèndum de l'1-O–, al que també ha tingut accés Público, s'exposen els "fonaments de dret" per actuar contra la celebració de la consulta popular i, en el seu segon punt, se subratlla:

El TSJC va demanar respecte per la "normal convivència ciutadana"

"I, com no pot ser d'una altra manera, això passa, necessàriament, per adoptar totes aquelles mesures que impedeixin la consecució del referèndum, sense afectar la normal convivència ciutadana, a més de garantir que la resta d'Administracions amb seu a Catalunya no es vegin afectades per les decisions o actes dels querellats del Govern, en el seu clar afany per la celebració d'un referèndum, suspès per decisió del Tribunal Constitucional".

És a dir, la magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al càrrec de les Diligències Prèvies 3/2017 havia ordenat que no es duguessin a terme accions que poguessin afectar "la normal convivència ciutadana", instrucció que no van complir en absolut els agents que van agredir entre altres persones grans que tractaven de votar o de protegir les urnes, com es demostra a les nombroses imatges i denúncies sobre la seva actuació violenta.

La Secretaria d'Estat de Seguretat també va ordenar mantenir "la convivència ciutadana i el lliure exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques"

Més encara, el propi Ministeri de l'Interior va entendre perfectament el mandat de la magistrada, per la qual cosa la Instrucció 4/2017 que la Secretaria d'Estat de Seguretat va dictar el 29 de setembre –a la qual també ha tingut accés Público– va disposar unes "normes per al compliment de les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb la suspensió de la convocatòria de referèndum del proper 1 d'octubre a Catalunya". Aquestes "Instruccions" recullen en la seva primera part ("Objectius") com a punt número 2, el següent imperatiu per a les forces i cossos de seguretat de l'Estat:

"Garantir el manteniment de la convivència ciutadana i el lliure exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i, si escau, el restabliment de la seguretat ciutadana i l'ordre públic".

No es pot dir que els antidisturbis enviats pel ministre Juan Ignacio Zoido a bord del vaixell del Piolín complissin rigorosament aquesta instrucció del seu secretari d'Estat, José Antonio Nieto Ballesteros, qui va rubricar i va enviar aquestes ordres internes inequívoques al delegat del Govern a Catalunya, al director general de la Policia, al director general de la Guardia Civil i al director del Gabinet de Coordinació i Estudis d'Interior.

Dastis va afirmar que els vídeos de violència policial eren falsos i la BBC li va preguntar: "Els nostres també?"

No obstant això, Zoido va proclamar que l'actuació de les forces de l'ordre va ser impecable en aquella jornada del referèndum i el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, va arribar a afirmar en televisió que els vídeos de la violència policial contra ciutadans pacífics que només volien votar eren muntatges falsos... per ser tallat fulminantment per l'entrevistador de la BBC britànica amb un: "Els nostres també?"

No només la prestigiosa BBC sinó també moltes altres grans cadenes de televisió europees i dels EUA van filmar escenes de clares accions violentes dels antiavalots de la policia espanyola contra civils indefensos que es limitaven a exercir una resistència pacífica a ser desallotjats. La Fiscalia, però, addueix que aquesta violència no és atribuïble als policies que donaven cops, sinó als ciutadans que els rebien, perquè suposadament els havien provocat les víctimes. Una argumentació jurídica insostenible davant qualsevol tribunal de la Unió Europea.

Però aquesta no és, ni molt menys, l'única incoherència manifesta del processament de Trapero i dels altres responsables dels Mossos d'Esquadra... com publicarem més endavant.