De Torre Pacheco a Monforte de Lemos: així amplifiquen les xarxes el discurs d’odi que es converteix en violència

Les "caceres" de Torre Pacheco, les agressions a menors migrants a Alcalá de Henares (Madrid) i, més recentment, l’atac a un centre d’acollida que encara no havia obert a Monforte de Lemos (Lugo) evidencien que els delictes d’odi a Espanya semblen no tenir aturador. Aquests casos, i molts d’altres de similars, comparteixen un denominador comú: les xarxes socials, que funcionen com un altaveu per difondre missatges que alimenten la violència contra els estrangers.

Dissabte passat, un còctel molotov va provocar un incendi a la planta baixa del local de l’entitat social Prodeme a Monforte de Lemos, que acollirà el nou centre de la Xunta de Galícia per a menors migrants. Des que es va fer pública —fa tot just una setmana— la intenció de reconvertir les dependències en un centre d’acollida, les xarxes socials es van omplir de comentaris sobre la iniciativa. Mentre alguns la recolzaven, d’altres la rebutjaven amb missatges carregats de violència verbal, entre ells alguns que afirmaven que “això s’arregla amb gasolina”, anticipant, de manera esfereïdora, el que finalment va passar, segons recull El Progreso. Ara, la Policia investiga aquests missatges per donar amb els responsables de l’atac.

A Espanya, els menors migrants no acompanyats s’han convertit en un dels principals objectius dels discursos d’odi, on són sistemàticament deshumanitzats i presentats com una amenaça per a la societat. El 2024, es van investigar 1.955 delictes i incidents d’odi al país, sent el racisme i la xenofòbia els principals motius, representant el 43,73% dels casos, segons dades del Ministeri de l’Interior.

"Viktor Klemperer, filòleg jueu-alemany que va viure sota el nazisme, va documentar com les paraules del règim impregnaven la vida quotidiana, normalitzant l’exclusió i preparant el terreny per a la violència. Ell deia que 'el llenguatge té un caràcter performatiu': no només descriu la realitat, la crea. Aquest paral·lelisme és molt actual. Avui, quan es repeteix que hi ha una 'invasió migratòria' no és una simple opinió, és un missatge que construeix un marc mental on la discriminació sembla legítima. Si deixem que l’odi es normalitzi en el discurs públic, correm el risc que també es normalitzi als carrers", explica a Público Anna López Ortega, doctora en Ciència Política i autora de La extrema derecha en Europa.

Si deixem que l'odi es normalitzi en el discurs públic, correm el risc que també es normalitzi als carrers

La magnitud del problema s’amplifica en l’entorn digital. Durant el 2024, l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) va notificar a les principals plataformes —Facebook, X, Instagram, TikTok i YouTube— un total de 2.870 continguts considerats discurs d’odi racista, xenòfob, antisemita, antigitanista o islamòfob, dels quals només el 35% va ser retirat.

El 2025 la situació no ha millorat. De gener a agost, el sistema FARO va detectar 614.833 continguts denunciables, amb un pic de 190.000 al juliol, durant els atacs de Torre Pacheco. Malgrat les notificacions, el 66% d’aquests missatges van continuar accessibles a les plataformes, molts d’ells incitant a la violència i l’expulsió de les persones migrants.

La politòloga i sociòloga Cristina Monge adverteix, en conversa amb Público, que les xarxes són grans amplificadores del discurs d’odi. No obstant això, subratlla que “no s’ha de assenyalar només les xarxes”, ja que “si existeix aquest discurs és perquè algú l’ha produït abans”, en molts casos per part de partits polítics com Vox, que afirma obertament voler expulsar tots els migrants, a qui acusa de violadors i delinqüents.

"Les xarxes són l’instrument, el vehicle pel qual el discurs es generalitza, arribant a tal punt que aquestes idees s’incorporen als mitjans de comunicació", apunta Monge. Segons explica, el missatge circula "molt ràpid" i amb "molta violència", i guanya força quan "salta de les xarxes als mitjans convencionals". De fet, apunta que avui dia veiem “expressions, formes de parlar, idees i exemples” que neixen a les xarxes socials, s’hi expandeixen i finalment apareixen en diaris tradicionals, sovint "sense gaire verificació".

El contingut que consumeixen els joves

El vot de les noves generacions, sobretot dels homes joves, ha fet un gir considerable cap a la dreta en els últims anys. El 40% dels homes entre 18 i 34 anys té intenció de votar Vox, segons l’última enquesta de 40dB publicada enguany. A més, segons dades del CIS de principis del 2025, els joves menors de 25 anys, especialment els homes, s’han desplaçat més a la dreta que mai.

"L’extrema dreta ha sabut vendre una identitat. I en un moment de perma-crisi com l’actual, on se succeeixen moltes crisis en poc temps, molts joves busquen no un partit, sinó una tribu a la qual pertànyer, amb la qual identificar-se. I, de forma perillosa, l’extrema dreta els està regalant aquesta sensació de pertinença", explica López Ortega.

Molts joves estan buscant no un partit, sinó una tribu a la qual pertànyer

Això passa mentre les xarxes socials han substituït els mitjans tradicionals com a principal font de referència per a la majoria dels joves. TikTok, X, Twitch o YouTube són alguns dels espais on la joventut forma les seues opinions. I allà, l’extrema dreta té un gran caldo de cultiu amb perfils ultres com Vito Quiles, Wall Street Wolverine, Alvise Pérez o Isaac Parejo (InfoVlogger), que s’han convertit en referents digitals per a milers de joves espanyols.

"Els influencers i youtubers, juntament amb Vox, el PP i fins i tot alguns mitjans de comunicació formen part d’aquesta onada reaccionària que construeix discursos d’odi a base de falsedats. Enganxen molts joves que troben en el racisme una suposada manera de rebel·lar-se contra el sistema. L’extrema dreta utilitza aquesta impunitat per seduir una part de la joventut, sobretot els homes, convencent-los que ser racistes, homòfobs o masclistes és una forma de rebel·lia contra un sistema que —segons ells— és feminista, antiracista o d’esquerres, encara que en realitat no ho siga", explica el periodista i conductor del pòdcast Crímenes de odio Miquel Ramos.

El periodista posa d’exemple els fets ocorreguts el juliol passat a Torre Pacheco i assenyala que existeix “tota una massa de gent” que, sobretot a través de les xarxes socials, “inunda d’odi el debat”, mentre que un altre grup “passa a l’acció”, els anomenats “ximplets útils”, que s’exposen a ser arrestats o a aparéixer en fotos, mentre els principals difusors d’odi i desinformació “no solen embrutar-se les mans”.

Responsabilitat de les plataformes

La Unió Europea ha desenvolupat la Llei de Serveis Digitals (DSA, per les seues sigles en anglès), que obliga les plataformes a retirar continguts il·legals i a augmentar la transparència, encara que segons López, la seva efectivitat depén de com s’implementi. “No n’hi ha prou amb imposar multes; també cal educar els usuaris perquè entenguin com funcionen aquests espais i com detectar desinformació o missatges que inciten a l’odi, és a dir, fomentar l’alfabetització digital i mediàtica. Per això, la combinació de regulació, educació digital i mecanismes accessibles de denúncia resulta clau per frenar la propagació de l’odi”, destaca López Ortega.

Precisament per abordar aquesta situació, el Govern espanyol va celebrar aquest dilluns una reunió amb representants de Meta (Facebook i Instagram), YouTube i TikTok —X no hi va poder assistir—, en què les plataformes i el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions s’han compromés a reunir-se trimestralment per avaluar l’evolució del discurs d’odi, alhora que es crearan grups interns de treball sense periodicitat concreta de reunió centrats en qüestions tècniques, com les conseqüències de la implementació de la Llei de Serveis Digitals i la necessitat d’establir una definició homogènia del "discurs d’odi", segons informen fonts de l’Executiu a Público.

"Aturar les notícies falses, la desinformació i el discurs d’odi a les xarxes ha de ser una tasca col·lectiva perquè no es repetisquen imatges com les de Torre Pacheco o les de l’atac al centre de menors no acompanyats de Monforte de Lemos", ha assenyalat la ministra Elma Saiz.

Les companyies han reiterat el seu compromís de frenar aquest tipus de missatges i compartiran amb el Ministeri les seues dades i eines per retirar-los abans que els usuaris puguen visualitzar-los. Segons l’Executiu, es tracta d’un esforç conjunt destinat a frenar la propagació de continguts que fomenten la violència i la intolerància.