"Tinc por d'Israel però encara en tinc més que perdem la batalla contra la impunitat": així viu Ada Colau la seva travessia a bord de la Flotilla

Somriu, però les ulleres per la falta de son la delaten. "Tinc por perquè sé que Israel és un estat psicòpata, però encara em fa molt més por permetre que en surti impune, d'aquest genocidi". Ada Colau parla amb serenor, es declara "feliç" i "plena" després d'abandonar la política institucional. "Sento que he recuperat la meva vida", confessa des del cor del mar Mediterrani, a tan sols 360 milles nàutiques de Gaza.

L'exalcaldessa es va sumar a la Global Sumud Flotilla, que va salpar el 31 d'agost des de Barcelona. "Estava farta de sentir-me impotent. Quan vaig saber que podia posar-hi el cos i que la Flotilla sortia de la meva ciutat, no m'ho vaig pensar gens", assegura. Per a ella, la decisió va ser natural: "Si tens un càrrec o un nom públic que pot ser més escoltat o tenir més incidència, l'has de posar al servei de les causes més urgents". "Un món que permet tanta crueltat no val la pena, i per això l'hem de canviar", diu l'exalcaldessa de Barcelona.

El que havia de ser una travessia de dues setmanes pel Mediterrani s'ha convertit en una odissea de més d'un mes. Un mes que ha inclòs atacs contra el vaixell on viatjava i, sobretot, un mes lluny dels seus dos fills i de la seva família. "No ho vaig dubtar gens, però no va ser fàcil", admet. Té dos fills de 8 i 14 anys, custòdia compartida i el suport diari de la seva mare. "Llavors li vaig plantejar: que volia anar a la Flotilla després de dos anys de sentir-nos impotents veient com massacren criatures a les xarxes socials… necessitava posar-hi el cos".

Però aquesta vegada la seva mare li va dir que no. "Ella ja em coneix i sap com soc des que tinc ús de raó, però aquesta vegada em va dir: 'Ada, no. Estic farta de patir i em fa massa por perquè Israel és un psicòpata'". Aquella frase la va deixar tocada. "En un primer moment vaig pensar a fer-li cas perquè ella m'ha sostingut i ha estat un pilar fonamental per a la meva salut mental", recorda. Tot i així, ho va parlar amb els seus fills i amb el pare d'aquests: "Ells em van dir que hi anés. I com que em van donar el vistiplau, m'hi vaig llançar de cap".

El seu compromís amb Palestina no va néixer a la coberta d'aquesta Flotilla. Colau recorda que en el seu darrer any com a alcaldessa de Barcelona —abans que comencés l'actual fase del genocidi— va decidir trencar relacions amb Israel i l'agermanament que la ciutat mantenia amb Tel Aviv. "Vam intentar que fos una decisió de tots els grups d'esquerres, però ERC i el PSC no ho van voler, i vaig assumir la decisió com a alcaldessa", explica. Aquell gest la va convertir en pionera: "Vam ser la primera institució de tot Europa a trencar relacions amb Tel Aviv". Defensa aquesta fórmula de "boicot institucional, cultural i polític" com una eina necessària per "acabar amb la impunitat d'Israel".

Colau ja s'havia volgut sumar a la Flotilla que havia de salpar des d'Istanbul a l'abril de 2024, però la iniciativa va quedar encallada per pressions diplomàtiques. Mesos abans, a l'octubre d'aquell mateix any, havia viatjat a Cisjordània amb una delegació internacional. Allà, diu, va poder "veure l'apartheid amb els meus propis ulls".

Colau no amaga la seva decepció amb els governs, als quals acusa de mirar cap a una altra banda. Però recorda que, històricament, els canvis no han vingut mai de dalt. "La humanitat s'ha salvat a si mateixa en diverses ocasions, i els grans canvis venen de transformacions culturals impulsades pel poble", subratlla.

Hi veu un exemple clar en Palestina. "Israel té tota la tecnologia, els diners, el suport dels EUA i de la UE, ho té tot; i al davant, Palestina només té l'amor per la seva terra i la seva resiliència. I és espectacular com resisteixen, com continuen defensant la cultura de la vida, i no cauen en la cultura de l'odi i del ressentiment que Israel vol imposar". Per a ella, aquesta població sotmesa a condicions extremes de vulnerabilitat i assetjament, sense gairebé cap suport, representa el millor de la condició humana. "Són capaços de defensar cada dia la cultura de la vida. Aquest és l'exemple d'humanitat pel qual val la pena lluitar".

"Palestina és això, no és només un poble amb dret a existir, és un poble que ens ha d'ensenyar molt, especialment a nosaltres, a Occident, que estem perduts en l'individualisme i el consumisme", sosté.

"Aquesta Flotilla està plena d'incerteses", admet Colau, "és una cosa que hem fet de manera autoorganitzada, amb tot tipus de mancances". Però lluny de veure-ho com una feblesa, ho reivindica. "A mi això m'enamora: que sense diners ni poders fàctics al darrere haguem fet aquest miracle d'ajuntar 40 vaixells per navegar cap a Gaza i fer el que no fan els governs".

Per a ella, el dilema de fons és clar: "Què volen els senyors de la guerra, aquests grans rics que cada vegada són més rics? Volen que ens sentim impotents i ens quedem a casa. I som una majoria els que volem la pau, i la majoria ens hem d'ajuntar".

Tot i així, Colau es defineix com a "optimista". "Encara que arribem molt tard, no ens hem rendit i hem trobat la manera de convertir aquella impotència en esperança, de fer que el que abans era un vaixell ara siguin 40", explica. Creu que alguna cosa està canviant: "Sento dins meu que estem en un punt d'inflexió. Per desgràcia arribem tard, però arribem a temps de no permetre la impunitat i encara salvar moltes vides".

Confessa que la travessia és dura: "És una prova psicològica i moral", i cada nit, quan sobrevolen drons o quan els assenyalen com a "terroristes", la por es fa present. "Tinc diverses pors —diu—, no som herois, som persones de carn i ossos i aquesta és la fortalesa d'aquesta acció".

La Global Sumud Flotilla entra en la seva etapa final. Tres dies separen els vaixells de les costes de Gaza, i tan sols un dia de la zona de possible intercepció israeliana. El govern de Netanyahu ha anunciat un protocol antiterrorista contra els tripulants, però per a Colau el més decisiu continua sent "la correlació de forces". Augmentar la visibilitat de la Flotilla, diu, redueix el risc d'una intercepció violenta. "Com a mínim —afirma— els governs han de protegir la missió".

L'exalcaldessa manté contacte directe amb el Ministeri d'Afers Exteriors i ha pressionat fonts governamentals perquè Espanya emetés un comunicat de suport, que s'ha traduït en l'enviament d'una corbeta militar destinada a tasques de suport. "L'aprenentatge principal que vaig forjar com a activista i vaig confirmar com a alcaldessa és que les coses només canvien quan hi ha pressió social, fins i tot si governen els teus. I si el govern d'Espanya s'ha posicionat és perquè hi ha mobilització al darrere. Sense aquesta pressió, el PSOE no s'hauria mogut, no en tinc cap dubte", afirma amb contundència.

"Vull pensar que veurem acabar el genocidi, que arribarà tard, i que hi ha tota una generació de palestins que viurà en una situació de trauma permanent. Però crec que ho aconseguirem. I només serà possible amb una mobilització revolucionària, perquè el genocidi està vinculat a una política colonial, neoliberal, d'acaparament de riquesa i de terres", sosté. "Cada vegada hi ha més gent que ho té clar: o ells o nosaltres. O els senyors de la guerra, o la humanitat salvant la humanitat".