L'Audiència Nacional rebutja investigar el militar israelià denunciat per crims de guerra que estiuejava a Barcelona
És la segona vegada que la Fiscalia de l'Audiència Nacional rebutja admetre a tràmit una querella contra un militar israelià. Argumenta que la competència per analitzar i jutjar aquestes proves la té el Tribunal Penal Internacional

Madrid-
L'Audiència Nacional (AN) ha rebutjat investigar el militar israelià Tameer Mulla, exsergent del 101è Batalló de Paracaigudistes de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), per genocidi i crims de guerra. El motiu esgrimit en la resolució del jutge Santiago Pedraz ha estat la "manca de competències" d'Espanya per investigar els fets. En el seu escrit, el titular del Jutjat d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional ha fet referència als arguments presentats pel Ministeri Fiscal en un informe en què concloïa que no era la justícia espanyola qui havia d'investigar-ho, sinó el Tribunal Penal Internacional (TPI).
La querella contra Mulla va arribar al despatx de Pedraz a principis de setembre, quan la Fundació Hind Rajab va denunciar públicament i judicialment que l'exmilitar es trobava estiuejant a Barcelona. Tal com va explicar aleshores Público, l'organització belga feia mesos que recopilava informació sobre els presumptes crims comesos per Tameer Mulla a la Franja de Gaza. Entre ells, segons l'organització, hi figuraven la destrucció injustificada de construccions palestines i el desallotjament de civils de l'Hospital Nasser, alguns malalts o greument ferits. Segons va explicar al diari la Fundació, van adjuntar a la querella presentada davant l'Audiència Nacional totes les proves contra Mulla, incloses gravacions en què, presumptament, apareixia l'exmilitar reduint a pols construccions a la Franja de Gaza.
Segons els articles 7 i 8 de l'Estatut de Roma —document que va establir el Tribunal Penal Internacional (TPI) i la seva jurisdicció—, la destrucció d'infraestructures civils i el trasllat forçós de població civil constitueixen crims de guerra i de lesa humanitat. Espanya és un dels 125 països que han ratificat l'Estatut de Roma i que, per tant, està obligada a sotmetre's al seu marc legal. Aquesta va ser la raó per la qual la Fundació Hind Rajab va presentar davant la justícia espanyola el recull de proves contra Mulla.
Tanmateix, el Ministeri Fiscal ha rebatut aquesta suposada obligatorietat. Segons recull l'informe del 18 de setembre, a la justificació del qual ha tingut accés Público, l'Audiència Nacional no tindria competències per investigar o jutjar els fets en virtut de l'article 23 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). Aquest article incideix que "l'extensió de la jurisdicció nacional fora de les pròpies fronteres (...) ha de quedar circumscrita als àmbits que, previstos pel Dret Internacional, hagin de ser assumits per Espanya en compliment dels compromisos internacionals adquirits". En concret, els compromisos assumits per Espanya en relació amb la jurisdicció universal i amb el Tribunal Penal Internacional estan recollits a la Llei Orgànica 18/2003, de 10 de desembre, on s'estableixen les bases de la cooperació de la justícia espanyola amb el Tribunal Penal Internacional.
Segons l'article 7 d'aquesta llei, "quan es presenti una denúncia o querella en relació amb fets ocorreguts en altres Estats, els presumptes autors dels quals no siguin nacionals espanyols i per al judici dels quals pugui ser competent el Tribunal, els òrgans judicials espanyols s'abstindran de qualsevol procediment, informant de la possibilitat d'acudir al Tribunal Penal Internacional". D'altra banda, explica la fiscalia, no es compleix ni el principi de territorialitat —que el delicte s'hagi comès a Espanya— ni el de personalitat activa —que l'autor sigui espanyol o que hagi adquirit posteriorment la nacionalitat—, tots dos recollits a la LOPJ.
De moment, es desconeix si aquests arguments són els mateixos que va utilitzar la fiscalia el febrer de 2024, quan va rebutjar admetre a tràmit la querella presentada per la Fundació Hind Rajab contra un altre militar israelià que es trobava de vacances a la ciutat comtal. Aleshores, la denúncia es va dirigir contra el sergent del batalló 435 de la Brigada Givati, Mori Keiser. Segons va anunciar l'organització belga, van remetre a l'Audiència Nacional nombroses proves del militar cometent crims com ara la destrucció d'escoles de l'ONU a la Franja de Gaza i d'habitatges civils. En altres ocasions, Keiser hauria utilitzat aquestes infraestructures per a fins militars. A més, sempre segons el que va anunciar la Fundació, hi hauria proves que Keiser hauria disparat indiscriminadament contra habitatges palestins, a més d'haver participat en el desplaçament forçós de la població de Khan Yunis i en l'assalt de l'Hospital Nasser, on se l'hauria vist humiliant els detinguts palestins. Aquest diari no ha pogut comprovar de manera independent aquestes acusacions.
Per què la fiscalia sí que investigarà els crims de guerra a Gaza?
La decisió de l'Audiència Nacional de no admetre a tràmit les denúncies contra els dos militars israelians —Tameer Mulla i Mori Keiser— pot semblar incongruent amb el que va anunciar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en les mateixes dates. El 18 de setembre, Ortiz va explicar que el Ministeri Fiscal havia autoritzat la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica a obrir diligències per investigar els crims comesos a la Franja de Gaza. Aquestes s'emmarquen en la incursió militar d'Israel iniciada dos anys enrere i que diversos organismes internacionals estudien com a possible genocidi.
Segons han aclarit fonts fiscals a Público, la diferència fonamental entre un cas i l'altre és en el paper que hi desenvoluparia Espanya en cadascuna de les investigacions. "Es tracta de dues qüestions diferents", apunten des de fiscalia. "Les diligències sobre Gaza, com ja ha explicat Dolores Delgado [fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica], són, per dir-ho així, un recull de proves per coadjuvar al Tribunal Penal Internacional i és diferent de les querelles que es presenten davant l'Audiència Nacional, perquè l'argumentació jurídica és comuna, tal com exposa l'informe".
Tot i això, tal com va explicar aquest diari, les diligències obertes per Espanya neixen limitades com a resultat de les reformes judicials portades a terme el 2009, pel Govern del PSOE, i el 2014, pel del PP. Ambdues van retallar l'abast de la jurisdicció universal a Espanya fins a reduir les seves competències a les que han esgrimit els fiscals de l'Audiència Nacional en el cas de Tameer Mulla: principi de territorialitat i de personalitat activa. Això va impedir en el seu moment investigar el cas Couso —en què un periodista espanyol va ser assassinat pels EUA durant la guerra de l'Iraq— o el genocidi al Tibet comès per la Xina.
Querelles contra la impunitat
La Fundació Hind Rajab va néixer el 2024 a Bèlgica amb l'objectiu de recollir proves de l'assassinat de Hind Rajab, una nena palestina de 12 anys que va ser acribillada a trets per soldats israelians juntament amb la seva família mentre es desplaçaven en cotxe a la recerca d'un lloc segur. Diverses investigacions independents van demostrar que, a causa de la distància a què es trobava el vehicle del tanc que els va atacar, era molt probable que els soldats sabessin que dins del vehicle hi havia criatures. El passat mes de maig, l'organització va anunciar que havia identificat el responsable de l'assassinat, el tinent coronel de la 401a Brigada Blindada, Beni Aharon, i va presentar les proves davant el Tribunal Penal Internacional.
En paral·lel a la investigació d'aquest cas, la Fundació ha recopilat proves contra desenes de militars —des de soldats rasos fins a alts comandaments— que presumptament haurien comès crims de guerra a la Franja de Gaza. També han investigat en qualitat de còmplices aquells que van permetre aquests crims i els que no van fer res per evitar-los. Moltes d'aquestes proves han estat enviades al TPI, que des del 2024 investiga el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, i el seu exministre de Defensa, Yoav Gallant —tots dos del Likud— per la possible comissió de diversos crims de guerra i de lesa humanitat. A finals d'aquell mateix any, el tribunal internacional va emetre ordres de detenció contra tots dos.
De totes les querelles presentades davant tribunals nacionals, només han prosperat les presentades contra dos soldats israelians a Bèlgica. Els dos militars van ser detinguts el juliol passat mentre assistien al festival de música electrònica Tomorrowland, que se celebra a la localitat de Boom, a Flandes. Bèlgica va admetre a tràmit la denúncia presentada per la Fundació i l'ONG Global Legal Action Network, la qual cosa va autoritzar la policia belga a prendre declaració als militars. Hores després, van ser alliberats i van tornar a Israel. En el cas concret de Tameer Mulla, és la segona vegada que és denunciat en territori europeu. La primera va ser al juliol de l'any passat, a Xipre. Aleshores, igual que ara, les autoritats judicials competents no van admetre a tràmit la querella. Público s'ha posat en contacte amb la Fundació Hind Rajab per conèixer la seva opinió sobre la decisió de l'Audiència Nacional, però de moment ha preferit no fer declaracions.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.