El TC tomba parcialment el pla d'Acció Exterior de la Generalitat i posa en dubte el Diplocat​

El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat aquest dimarts parts del Pla Estratègic d'Acció Exterior i Relacions amb la Unió Europea 2019-2020 aprovat pel Govern català perquè considera que "vulnera competències estatals" i va més enllà de les competències establertes per l'Estatut. La relació entre el Constitucional i el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència arrossega diversos conflictes relacionats amb la suposada vulneració de competències. El més recent va tenir lloc aquest juny, quan el tribunal espanyol va mantenir la suspensió del pla que aquest dimarts ha esmenat. 

En la sentència, el tribunal anul·la els punts 9 i 10 del pla, que parlen de la "consolidació i enfortiment de vincles amb el cos diplomàtic i consular", el "manteniment de relacions estretes, regulars i fluïdes amb el conjunt del cos consular establert a Barcelona", i la "participació proactiva en fòrums multilaterals de màxim interès". A més, tomba el redactat sobre la posada en marxa del Diplocat i assegura que genera "confusió" en les relacions internacionals.

El Constitucional també detecta punts del pla que "infringeixen determinades competències sectorials atribuïdes en exclusiva a l'Estat" com per exemple les que fan referència al corredor mediterrani, els serveis regionals ferroviaris d'alta prestació per viatgers a Catalunya i Occitània (punt 49), o la referència a la xarxa transeuropea de transport (punt 52). En aquests dos casos, es considera que el pla del Govern envaeix les competències estatals en transport i obres públiques d'interès general. També discuteix els punts 50, el 51, el 86, i el 18.

Rebutja que Catalunya sigui un subjecte internacional

El Constitucional avala parts del Pla d'Acció Exterior, però destaca com s'han d'interpretar per evitar la inconstitucionalitat. Així, diu que la frase "posicionar Catalunya com a actor reconegut en el món" s'ha d'adequar a una sentència del 2016 que fixa que "en cap cas es pot entendre com una atribució de subjectivitat internacional a aquesta comunitat autònoma".

El TC avala que el Govern pugui mantenir una "interlocució directa i continuada amb institucions, òrgans i agències de la Unió Europea" però sempre que s'entengui que "aquestes activitats només són admissibles en el marc de la necessària coordinació amb l'Estat, a efectes d'assegurar la unitat d'acció davant de les institucions de la UE i la resta d'estats membres".

El tribunal també considera vàlid que la Generalitat faci un Pla Europa o participi d'iniciatives de reforma de la UE o defensi la integració europea respectuosa amb la diversitat lingüística i cultural sempre que, al fer-ho, es pressuposi que es "traslladarà la posició del govern de Catalunya sobre aquestes qüestions a les institucions de l'Estat".