El tercer sector a Catalunya: de motor laboral a reclamar un marc jurídic per frenar el sensellarisme

La tasca del col·lectiu del tercer sector, sovint invisibilitzada, també és una gran desconeguda des del punt de vist de la seva fortalesa laboral. Més enllà del seu caràcter essencial, les dades presentades recentment a l'Anuari de l'Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2025, un estudi elaborat per la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, mostren que en aquest àmbit hi estan ocupades més de 120.000 persones, el que representa més del 3% dels llocs de treball globals. 

Coincidint amb la difusió de l'anuari, la Confederació aprofita per demanar "un marc regulador just i estable" per poder continuar exercint la seva activitat. A l'altra banda, les entitats del tercer sector reclamen solucions ràpides davant l'increment de casos de sensellarisme, especialment durant l'any 2026. Tot i que ja s'ha trobat un model per afrontar aquesta situació, la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya insta a un desplegament àgil de la llei, acompanyada d'un marc normatiu.

L'Anuari de l'Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2025 reflecteix que el col·lectiu s'ha consolidat com a motor d'ocupació i com a actor estratègic en l'atenció d'un ampli ventall de col·lectius en situació de vulnerabilitat i àmbits d'intervenció. Entre els reptes que es plantegen, s'hi troben la dificultat de les entitats per la captació i retenció de talent, la inestabilitat financera derivada del deute de l'administració o la pressió exercida per l'excés de càrrega burocràtica.

El president de la Confederació, Jordi Roman, explica que "ens cal un finançament just i estable, un marc regulador que ens reconegui i una col·laboració més estreta amb l'administració". De fet, afegeix que aquesta inseguretat financera té conseqüències en les condicions laborals de les plantilles, per la qual cosa insta a "avançar en la dignificació salarial de les professionals i poder correspondre econòmicament el seu indispensable valor d'aportació".

Les diverses cares del sensellarisme  

Mentrestant, des de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya se sol·licita una "resposta política urgent, contundent i coordinada davant l'augment del sensellarisme". En una compareixença recent, la Taula, juntament amb les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), l'Associació Sant Joan de Déu Catalunya, Càritas Catalunya i Creu Roja Catalunya, va recordar que el sensellarisme, a més de viure al carrer, també significa fer-ho en habitatges insegurs, inadequats o en situacions de relloguer i amuntegament, formes d'exclusió residencial sovint invisibles. A part, els diversos ponents van destacar que "l'habitatge s'ha convertit en el principal factor d'empobriment i exclusió, amb un impacte directe en l'increment de situacions de sensellarisme".

La Taula al·ludeix a les xifres de l'Idescat, en les quals es constata que la taxa de pobresa i exclusió social a Catalunya frega el 25% i prop d'un 15% de la població té retards en els pagaments relacionats amb l'habitatge. Paral·lelament, fins al 30% de les llars amb ingressos baixos pateixen sobrecàrrega del cost de l'habitatge. Tot i que està delimitat el col·lectiu que acostuma a utilitzar els recursos d'atenció social, les organitzacions alerten de l'extensió de noves formes d'exclusió residencial no visible.

En l'apartat del finançament, la Taula planteja destinar, com a mínim, 100 milions d'euros aquest 2026 per garantir una resposta d'emergència, amb el compromís de quadruplicar aquesta inversió fins a l'any 2030. Aquesta petició es produeix en resposta al pla de xoc que proposen els pressupostos de la Generalitat, que tenen previst destinar-hi uns 30 milions d'euros anuals, una quantitat insuficient per a les entitats. Uns comptes, però, que ara mateix no tenen garantida l'aprovació, després que ERC mantingui la seva negativa a negociar-los.

A més de la partida econòmica, la Taula exigeix "transparència en l'execució dels recursos, personal suficient per desplegar els programes amb eficàcia i un finançament adequat als ajuntaments, que són a la primera línia de l'atenció social". Des de l'òptica política, les entitats volen que el Parlament de Catalunya aprovi la proposició de llei de sensellarisme, impulsada per les organitzacions socials i el món acadèmic, i el seu posterior desplegament reglamentari per dotar el país d'un marc jurídic estable que garanteixi drets, recursos i coordinació institucional.

La situació és compartida pel mateix Govern de la Generalitat, que a mitjan febrer va presentar l'Informe Social de Catalunya 2025: Diagnòstic d'un país en transformació. Aquest document, elaborat pel Departament de Drets Socials i Inclusió, constata que entre els anys 2008 i 2023, els salaris van pujar un 28,2% en termes nominals, però el cost de productes bàsics com l'alimentació ho va fer un 32% el transport un 16% i l'habitatge s'ha encarit un 33% en el mateix període. Fruit d'aquesta dinàmica, el 40% de la població que viu de lloguer ha de destinar almenys el 40% del seu sou a pagar l'arrendament.

La desigualtat també està present en l'ascensor social, ja que mentre que el 75% dels joves de famílies benestants arriben a la universitat, només el 28% dels qui provenen de rendes baixes ho aconsegueixen. Aquesta radiografia pot esdevenir un punt de partida per abordar les reformes jurídiques, laborals i polítiques que requereix i demanda el tercer sector social per guanyar fortalesa empresarial, alhora que s'intenta acabar amb el sensellarisme.