El repunt dels feminicidis al juliol interpel·la a una societat cada vegada menys commocionada davant la violència masclista

"La violència masclista no desperta la mateixa sensibilitat social que altres formes de violència. Si haguessin assassinat a deu futbolistes o segrestat a deu persones en l'últim mes, estaríem parlant d'una situació escandalosa i ocuparia la portada de tots els diaris", ha retret Graciela Atencio, directora de Feminicidio.net. L'especialista en violències contra les dones ha lamentat en una conversa amb Público la repercussió "cada vegada menor" que generen els feminicidis. Ho ha fet la mateixa setmana en què s'ha conegut l'assassinat de tres dones en tot just 24 hores. A aquests crims se suma el d'una dona de 30 anys que va morir dissabte passat després d'estar hospitalitzada des del febrer, quan va ser ruixada amb un líquid inflamable i calada foc per dos sicaris contractats pel seu marit.

La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que ha convocat un comitè de crisi la setmana que ve, parla d'"onada de terrorisme masclista", però es tracta d'una acumulació que té poc d'excepcional. El balanç oficial de la Delegació del Govern espanyol contra la Violència de Gènere va arribar aquest dimarts a 31 dones assassinades el 2026 per les seves parelles o exparelles, davant de les 22 registrades les mateixes dates però de l'any anterior.

Els últims assassinats confirmats són el d'una dona de 45 anys a Alameda de la Sagra, a Toledo, i d'una altra de 30 anys a Antequera, a Màlaga. En el primer cas, la dona va ser atacada amb una arma blanca per la seva parella en un habitatge en el qual es trobaven tres dels seus fills, un d'ells menor d'edat. A Antequera, l'agressor es va suïcidar després del crim. A elles se suma la investigació per la mort violenta d'una altra dona de 45 anys a Benahavís, també a Màlaga, el cas havia format part del sistema VioGén, encara que ja no es trobava actiu. El presumpte autor de l'assassinat, a qui busquen, seria un home que coneixia la víctima però no era ni la seva parella ni la seva exparella. Només al juny i juliol han estat assassinades nou dones per les seves parelles o exparelles a l'Estat. Són els tres mesos que concentren el major nombre de feminicidis, més del 30% del conjunt de tot l'any.

El recompte que porten a l'organització Feminicidio.net retrata, però, una realitat encara més perversa. La plataforma havia documentat al tancament d'aquest dimarts 57 dones assassinades per homes des de començaments d'any, 10 d'elles durant el mes de juliol. La seva classificació és més àmplia que la que es pot veure a la pàgina de la Delegació, encara que des de gener de 2022 aquí s'incloguin també els feminicidis familiars, sexuals, vicaris i socials, a part dels circumscrits en l'àmbit de la parella o exparella.

El comptador de juliol de Feminicidio.net comença el dia 2, amb una dona de 55 anys i la seua filla, de 20, que van ser assassinades amb una arma blanca al xalet familiar del Fenollar, a Alacant, pel marit i pare d'ambdues. Una altra de les filles, de 26 anys, també va resultar greument ferida, però va aconseguir refugiar-se en una cambra de bany i avisar els serveis d'emergència. No constaven denúncies prèvies ni antecedents en el sistema VioGén.

Un segon assassinat doble es va produir sis dies després a Mijas, on una dona de 61 anys i la seva filla, de 31, van ser trobades mortes amb nombroses ferides d'arma blanca en un habitatge en la qual també s'havia declarat un incendi, que els investigadors sospiten que va poder ser provocat per ocultar el crim o destruir proves. La Guàrdia Civil va detenir com a autor a la parella de la mare, un home amb antecedents per violència de gènere relacionats amb relacions anteriors. Cap de les dues dones figurava a VioGén.

S'incorporen, a més, els casos d'una dona de 75 anys assassinada per un home amb el qual no mantenia una relació de parella mentre passejava al seu gos i d'una altra de 86 assassinada durant un robatori. Encara que aquest últim cas no es classifica com feminicidi, l'organització ho documenta com un assassinat de dona comès per un home perquè considera necessari analitzar si factors com l'edat, la soledat o l'especial vulnerabilitat de moltes dones grans poden estar influint en la selecció de les víctimes.

Graciela Atencio considera que les campanyes de sensibilització, les estadístiques i les mesures preventives no poden abastar únicament els feminicidis íntims: "Estem tenint una pintura, un marc i un context molt parcial". Atencio esmenta, per exemple, els assassinats de dues dones després de ser atacades per homes amb els quals no mantenien cap relació coneguda. Una d'elles era una dona gran assassinada a Lleida; l'altra, una dona d'origen xinès apunyalada al maig per un home que passava pel carrer." Per què es manifesta aquest tipus de violència quan no hi ha cap vincle?", es pregunta. L'absència d'una relació prèvia "no descarta per si sola un component feminicida". Precisament per això, sosté, "aquests casos s'han de documentar i estudiar per identificar possibles patrons i pensar com prevenir-los".

Se sap que les vacances poden incrementar el temps de convivència, alterar les rutines i reduir la relació quotidiana de les víctimes amb altres espais de socialització més enllà dels compartits amb els seus agressors. Són sens dubte circumstàncies que poden agreujar situacions de violència ja existents. Però també se sap que no constitueixen per si mateixes la causa d'aquestes atrocitats misògines.

Per això, Atencio defensa que les campanyes massives de prevenció i sensibilització s'intensifiquin abans i durant els mesos en què històricament s'acumulen més casos. També reclama una ruta de seguiment específica per a aquelles dones que es troben en situacions de major vulnerabilitat o desprotecció."No es tractaria d'activar la resposta únicament després de diversos assassinats consecutius, sinó d'utilitzar les dades disponibles per reforçar els recursos abans que es produeixi el repunt", assenyala. Des del Ministeri d'Igualtat s'ha informat que està previst el llançament a l'agost d'una nova campanya.

Viure en zones rurals, major vulnerabilitat

Un dels elements que travessa bona part dels assassinats documentats aquest mes és la seva localització. Segons l'anàlisi realitzada per Feminicidio.net, cinc dels deu casos que elles han registrat al juliol es van produir en municipis que poden considerar-se rurals. De fet, l'últim informe tancat per l'organització, corresponent a 2024, assenyalava que el 35% de les víctimes eren dones rurals.

Atencio recorda que la Fiscalia General de l'Estat i el propi Ministeri d'Igualtat han advertit sobre la incidència de la violència contra les dones en aquests territoris i sobre obstacles com l'escassetat de recursos, les distàncies, les deficiències estructurals, la falta d'anonimat, el temor a l'estigma o l'aïllament. "En una ciutat, encara que els recursos tampoc garanteixin una resposta adequada, solen existir més punts d'atenció, transport públic, comissaries, jutjats, centres sanitaris i serveis especialitzats. En una pedania o un municipi petit, denunciar pot exigir desplaçar-se diversos quilòmetres, dependre d'un vehicle, acudir a professionals coneguts per l'entorn o exposar-se al fet que la situació deixi ràpidament de ser confidencial", reflexiona Atencio.

"Els demanem que denuncien o que acudisquen als serveis socials per a obtenir algun tipus d'ajuda, i què passa amb aquells municipis, pedanies o llocs on realment no tenen una xarxa com la que existeix en els grans municipis o les grans ciutats?", planteja la directora de Feminicidio.net, al mateix temps que recorda que "en molts municipis amb Policia Local, aquesta no es troba integrada en el sistema VioGén".

Els acords de conformitat

També susciten preocupació els procediments que permeten aconseguir acords de conformitat o modificar mesures de protecció en contextos de violència. En aquest sentit, Atencio es mostra contrària al fet que una situació de risc pugui abordar-se "com si les decisions de la víctima es produïssin en condicions de completa llibertat". La por, les amenaces, la dependència econòmica o emocional, el desgast judicial i el control exercit per l'agressor "poden influir en la retirada d'una denúncia o en la petició d'aixecar una ordre d'allunyament". "Encara que vagi en contra de la víctima, si la víctima està en risc, ha de prevaler la protecció", afirma.

Quan una dona demana reduir les mesures després d'haver estat amenaçada o coaccionada, "el sistema ha de ser capaç d'identificar aquest context i no traslladar-li en exclusiva la responsabilitat sobre la seva seguretat". Si bé Atencio situa aquí un altre problema estructural que té a veure amb "la persistència de biaixos masclistes dins del propi sistema judicial, que poden augmentar la desprotecció en lloc de corregir-la".

Un context de pactes negacionistes

La investigadora Bárbara Tardón ha alertat precisament aquest dijous a Las mañanas de RNE que Espanya no disposa d'una "maquinària institucional prou preparada per a la magnitud de la violència masclista" que afronta. Des de Mujeres Juristas Themis han insistit, així mateix, que no n'hi ha prou amb reaccionar després de cada assassinat i han reclamat prevenció, protecció i una actuació coordinada i eficaç. Igual que la fiscal Susana Gisbert, que ha advertit que tant la societat com les institucions han "abaixat la guàrdia", en un context marcat per pactes polítics que neguen la violència de gènere i per una menor percepció del problema entre part de la joventut.

La magistrada i exdelegada del Govern espanyol contra la Violència de Gènere Victoria Rosell, per la seva banda, ha posat el focus en el paper de l'entorn i en la freqüent absència de testimonis durant els processos judicials. "Cal que la societat demostri tolerància zero", ha reclamat.

El futbol com a context

Aquesta acumulació d'assassinats ha coincidit amb la celebració del Mundial de futbol. Un context que Graciela Atencio considera que "mereix almenys estudiar-se": "Existeixen investigacions realitzades al Regne Unit que han detectat augments de la violència de parella durant grans competicions futbolístiques, fins al punt que les institucions britàniques han impulsat campanyes preventives específiques (...) El rellevant és analitzar si determinats espais d'exaltació, consum d'alcohol, intensificació de la convivència o socialització masculina poden actuar com a escenaris en els quals una violència prèvia s'agreuja o es manifesta amb major intensitat". Atencio destaca el caràcter androcèntric de bona part de la cultura futbolística i de la "fratria" masculina que es construeix al voltant d'algunes celebracions. I recorda que quatre dones van ser assassinades a l'Argentina durant les 24 hores que van envoltar la gran final que es va disputar diumenge passat.