La pressió demogràfica agreuja la crisi educativa a l'Hospitalet, que registra un 33% de fracàs escolar

El sector educatiu català ha dit prou. Des de fa mesos, milers de professionals —docents, vetlladors, educadors, etc.— s'estan mobilitzant arreu de Catalunya per exigir millores en les seves condicions laborals: menys burocràcia, més recursos humans i econòmics i una reducció de les ràtios d'alumnes per aula. Aquestes protestes, de caràcter històric, estan evidenciant que el sistema educatiu ha arribat a una situació límit, especialment greu en municipis com l'Hospitalet de Llobregat, on la problemàtica s'accentua encara més.

Amb gairebé 300.000 habitants, l'Hospitalet de Llobregat és la segona ciutat més gran de Catalunya i la més densament poblada i registra nivells elevats de pobresa i vulnerabilitat social. Aquesta situació de forta pressió demogràfica i desigualtats socioeconòmiques augmenta el risc de fracàs escolar, sobretot en determinades zones més marginals. De fet, segons va denunciar la Federació d'Educació de CCOO al Barcelonès aquest març, el percentatge d'abandonament a la ciutat puja fins al 33%, mentre que la mitjana a Catalunya és del 13,7%.

Aquest fenomen s'intensifica a Samontà (38,9%), la part nord del municipi, on trobem els barris de Sanfeliu, Can Serra, Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i la Torrassa. Només en aquesta zona, segons dades de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de CCOO, hi ha gairebé 8.000 joves que ni estudien ni treballen i un 40% del total "viuen en pisos sobreocupats".

Per tot això, sumat a la creació constant de grups extraordinaris i sobre ràtios, CCOO declara la ciutat en "emergència socioeducativa permanent". "Mentre en altres municipis hi ha una davallada de població, a l'Hospitalet hem registrat un increment de gairebé 10.000 persones entre 2024 i 2025. Hi ha una explosió demogràfica, molts grups bolet i aules sobrepassant les ràtios. On volen que els posem? Tenim un problema molt greu: falten escoles", explica Mònica Bori, delegada d'Educació de CCOO a l'Hospitalet, en una trucada amb Públic.

30 grups extraordinaris i prop de 600 sobre ràtio

La principal reivindicació del sindicat —a banda de la manca de recursos per atendre les necessitats específiques dels alumnes d'Hospitalet en situació de pobresa— és la creació de noves línies a l'escola pública. Segons les seves dades del curs 2025-2026, hi ha un total de 805 alumnes repartits en 30 grups extraordinaris o bolets (cinc a Infantil i 19 a Primària, amb 625 alumnes, i sis a Secundària, amb 180). Alhora, també hi ha 590 estudiants matriculats en grups per sobre de ràtio ordinària, dels quals 401 cursen Infantil i Primària i 189 Secundària.

Amb aquestes xifres sobre la taula, CCOO ha fet un càlcul del nombre de línies que es necessiten. Tenint en compte que la ràtio és de 25 infants a Primària i 20 a Infantil, el total de 1.026 (625+401) alumnes repartits en grups extraordinaris i grups amb sobre ràtios, a l'Hospitalet són necessaris 41 grups, és a dir, cinc escoles d'una línia d'Infantil i Primària.

En relació amb secundària, i sabent que la ràtio és de 28 alumnes per grup, el sindicat reclama 12 nous grups de Secundària pels 369 (180 + 189) alumnes en sobre ràtios i grups bolet. En paral·lel, també denuncia que "la FP pública no creix" i que és "insuficient" per acollir els joves que necessiten una alternativa a l'ESO. "Cal prioritzar l'educació a la ciutat. Hi ha residències d'estudiants, hotels... no paren de fer construccions, però no fan escoles perquè no donen diners. Calen més serveis públics i socials", insisteix Bori.

L'educació inclusiva també es queda enrere. De la mateixa manera que les necessitats educatives especials (NEE) han crescut arreu de Catalunya, CCOO alerta que a l'Hospitalet estan en "màxims històrics". "La dotació de totes les professionals de l'educació com vetlladores, tècniques, educadores, auxiliars, mestres de SIEI, mestres d'aules d'acollida, CREDA, EAP, LIC, fisioterapeutes... són totalment insuficients per garantir el benestar d'alumnat i professionals", apunta el sindicat, alhora que reclama "una solució immediata i contundent".

CCOO va dur a terme una roda de premsa a principis de març per exposar tota la problemàtica i convocar, el 26 d'aquell mes, una manifestació davant l'Ajuntament de l'Hospitalet. L'objectiu principal era reclamar un pacte de ciutat signat per la Generalitat, el consistori i agents socials del municipi per planificar les necessitats educatives concretes en "plena explosió demogràfica". La protesta va ser finalment desconvocada a l'espera d'una nova reunió. Les fonts consultades de CCOO neguen haver-se reunit amb la Generalitat a hores d'ara, que concentra les forces en les negociacions amb els sindicats per abordar el conflicte amb els docents a tot Catalunya.

Relacionat amb aquest tema

Una mobilització massiva culmina una setmana de vaga dels docents per reclamar millores: "El Govern s'aprofita de la nostra vocació"

Albert Aragonès

Aquest diari va contactar amb l'Ajuntament de l'Hospitalet perquè valorés la qüestió, però va passar la pilota al Departament d'Educació. La cartera que encapçala Esther Niubó no ha respost les preguntes enviades en el moment de tancar aquest reportatge.

Mossos a les aules amb "més complexitat"

Una de les mesures més polèmiques que va proposar el Govern a l'abril va ser la incorporació d'agents dels Mossos d'Esquadra a les escoles amb "més complexitat" de Catalunya, en un pla pilot que incloïa dos centres de l'Hospitalet. El pretext era reforçar la seguretat i fer tasques de prevenció i acompanyament als centres educatius.

CCOO va rebutjar la mesura i va atribuir l'increment de dificultats a les aules a "una manca de polítiques públiques decidides". La resta de sindicats també es van negar frontalment a la proposta d'Educació. "El departament respon amb una lògica policial a un problema educatiu i social que fa anys que la comunitat educativa denuncia", va sostenir la USTEC, el sindicat majoritari, en un comunicat. Inicialment previst per a 14 centres, des de l'anunci del pla pilot diversos dels instituts implicats ja han demanat sortir-ne.