Organitzadors amb voluntat de "desestabilitzar" i difícils de rastrejar: les claus dels aldarulls a Barcelona que la dreta instrumentalitza

Els greus aldarulls de dissabte al centre de Barcelona que van comportar saquejos d'una trentena de comerços marquen bona part de l'actualitat política. Més enllà de la denúncia generalitzada de la violència desfermada en una protesta convocada per TikTok i organitzada per canals privats de Whatsapp i Telegram que va arribar a congregar mig miler de joves, tant el PP com les dues formacions d'extrema dreta amb pes a Catalunya (Vox i Aliança) han coincidit en intentar treure rèdit polític dels disturbis. També Junts els ha aprofitat per atacar el Partit Socialista. Uns incidents dels quals se'n desconeixen els impulsors inicials, a l'espera de la conclusió de la investigació ja en marxa dels Mossos d'Esquadra per aclarir-los, per bé que el Govern ja parla de voluntat de "desestibilització", inferint que els incidents van ser induïts per interès.

Això sí, hi ha matisos diferents en l'ús que fan dels fets els diversos partits de dretes, sigui per atacar Pedro Sánchez o el PSC de Salvador Illa i Jaume Collboni amb el focus posat en les eleccions generals del 29 de novembre o en les municipals del maig vinent; o sigui per mantenir el discurs contra la immigració entre les qüestions que marquen el debat polític i mediàtic. En el rerefons, la coincidència en alimentar un relat de caos i desordre del qual responsabilitzen els actuals governs -estatal, autonòmic i local- i en autoerigir-se en l'alternativa que aportaria "ordre" per resoldre la situació. En aquest sentit, la ministra portaveu del Govern espanyol, Elma Saiz, ha recordat en una entrevista a la Cadena SER que "quan cal buscar culpables [sobre els aldarulls], jo em faria la pregunta de qui surt guanyant amb aquests episodis, perquè qui surt guanyant amb el caos i l'odi és l'extrema dreta".

Segons el darrer balanç dels Mossos d'Esquadra, els aldarulls s'han saldat fins ara amb 130 detinguts, dels quals gairebé tots -123- són homes i més de la meitat -74- menors d'edat. En total una trentena d'establiments comercials van patir danys o saquejos i hi ha una quinzena d'agents policials amb lesions, 14 del cos autonòmic i un de la Guàrdia Urbana de Barcelona. En una entrevista a Rac 1, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha manifestat aquest dilluns que instaran judicialment el tancament dels grups de missatgeria mòbil que es van utilitzar per convocar els aldarulls de dissabte, perquè "inciten a la violència".

Relacionat amb aquest tema

Convocats per TikTok i organitzats per WhatsApp i Telegram: què hi ha darrere els aldarulls de Barcelona que s'han saldat amb 128 detinguts

Oriol Daviu

Segons la consellera Parlon, la convocatòria "buscava generar desordre, caos i por"

La consellera també ha recordat que els Mossos tenen en marxa una investigació per aclarir els fets i identificar tant les persones que hi ha darrere de les convocatòries com les que hi van participar presencialment. Una investigació que també hauria d'ajudar a prevenir la repetició d'uns fets similars, tenint en compte la previsió de noves convocatòries per al proper dissabte. Així mateix, Parlon ha posat el focus en què la mobilització no tenia com a objectiu "reivindicar drets o més polítiques públiques", sinó que era "simplement una convocatòria de persones que actuaven de manera disseminada en grups petits que anaven a saquejar botigues i a generar desordre, caos i por a les persones que estaven una tarda de dissabte gaudint del seu temps lliure".

En tot cas, la consellera ha admès que no serà fàcil identificar qui hi ha darrere de les crides als disturbis, atès que en molts casos actuen a través de noms falsos, el que dificulta rastrejar-los fins al final. El gruix dels detinguts, de fet, són joves que fins avui estaven fora dels focus policials, ja que únicament dos tenen antecedents per desordes públics i n'hi ha 25 més amb antecedents per furts, robatoris o delictes contra la salut pública (drogues). La titular d'Interior sí que ha apuntat que "probablement hi ha algú al darrere que vol desestabilitzar i generar inseguretat".

La convocatòria es va articular a través d'una vintena de comptes de TikTok, que van cridar a mobilitzar-se dissabte a ciutats com la capital catalana, Madrid, València, Alacant o Bilbao replicant les protestes que hi havia convocades el mateix dia a França. Ho van fer a través de l'etiqueta Blocus, que és com els estudiants francesos anomenen el bloqueig dels centres escolars on van arrencar les protestes franceses. Els perfils de Tiktok redirigeixen als joves cap a grups tancats de Whatsapp i Telegram on rebrien directrius sobre la forma de vestir, amb roba negra i elements per cobrir-se la cara i amb missatges expressos per vandalitzar grans comerços. El canal de whatsapp de Barcelona comptava amb unes 700 persones abans de la convocatòria de dissabte.

Reclamen explicacions al Govern

En una roda de premsa, ERC ha anunciat que ha reclamat la compareixença al Parlament de Parlon per aclarir uns incidents, en els quals considera que "els governs de la Generalitat i de Barcelona no van estar a l'alçada", en paraules del seu portaveu, Isaac Albert. El dirigent republicà ha admès que han passat coses "estranyes" i que aquesta mena d'actes "beneficien l’extrema dreta, sense cap dubte".

Relacionat amb aquest tema

La generació que es rebel·la contra la fi del benestar europeu: radiografia de les protestes que sacsegen el continent

Víctor López

També Junts reclama explicacions. La seva líder al Congrés i cap de llista pel 29-N, Míriam Nogueras, ha donat 48 hores al Govern per donar-les abans de "demanar cessaments". Nogueras ha retret als socialistes que "tenien totes les eines" per frenar el "vandalisme greu" viscut als carrers de Barcelona, atès que governen a la ciutat, a Catalunya i a l'Estat. "Si amb aquestes condicions, aquesta gent és incapaç de donar resposta als problemes (...), ha de donar moltes explicacions i és obvi que hi ha d'haver cessaments", ha rematat.

L'Ajuntament de Barcelona ha creat un fons d'urgència de 500.000 euros per ajudar els comerços afectats

En la línia del que ja va manifestar durant el cap de setmana el president del Govern, Salvador Illa, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reiterat la "tolerància zero" amb aquestes "algarades", que ha qualificat de "fenomen desconegut", i ha mostrat suport total a comerciants i policia. De fet, l'alcalde s'ha reunit aquest dilluns amb representants dels comerços saquejats, que li han demanat ajudes urgents i mesures "efectives" de prevenció per evitar que es repeteixin els aldarulls. Després de la trobada, el consistori ha anunciat la creació d'un fons d'emergència de 500.000 euros per ajudar els establiments afectats.        

Relacionat amb aquest tema

Els Mossos carreguen contra la protesta pel desembarcament a Catalunya del grup feixista Núcleo Nacional

Públic

En declaracions a diversos mitjans, Collboni ha afegit que els convocants segurament són del "submón de les xarxes socials, amb influenciadors que promouen discursos d'odi i extremistes" i tenen "interessos espuris". Per això, ha considerat que "ningú es pot creure" que aquestes mobilitzacions fossin promogudes per les esquerres, com va apuntar diumenge el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en un intent de vincular-les al Govern de Pedro Sánchez. Una idea, per cert, que ja havia trasllat Vox el mateix dissabte.

PP, Vox i Aliança vinculen immigració i delinqüència

El propi cap de llista del PP a Catalunya per a les generals del 29-N, Xavier García Albiol, no ha alimentat el relat de Feijóo. En aquest sentit, el també alcalde de Badalona s'ha limitat a través d'un post a X a condemnar els aldarulls i a afegir que "la violència i el vandalisme són intolerables i no poden quedar impunes. Tot el meu suport als comerciants, als veïns i als Mossos". Per, això sí, receptar llei i ordre: "Cal actuar amb tota la contundència que permet la llei. La seguretat dels ciutadans no es negocia!".

Ara bé, en una visita al centre de Barcelona d'aquest dilluns al matí, el candidat a les espanyoles ha vinculat els incidents amb la migració: "Una part important dels detinguts són persones que venen del Magreb o de segona generació i això posa en evidència que tenim un problema molt seriós d'integració d'una part de la població que ha vingut a viure a Catalunya", ha manifestat Albiol. També ha assenyalat la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona com a responsables de generar un "caldo de cultiu" amb "populisme de baix cost" que hauria fet possible aquesta situació, fent referència explícita a l'ara candidata del Front Ampli i exalcaldessa, Ada Colau. Segons Albiol, els fets de dissabte no són vandalisme sinó una "guerra híbrida".

L'alcaldable del partit a Barcelona, Daniel Sirera, ha intentat aprofitar els aldarulls per atacar Collboni, amb la mirada posada a les eleccions municipals del 23 de maig de l'any vinent. A la mateixa xarxa social, Sirera afirma que "Barcelona li ve gran" a l'actual alcalde i a través d'un vídeo afegeix que "una altra vegada el centre de Barcelona en flames. La impunitat amb la qual actuen els delinqüents a la Barcelona de Collboni i Illa té aquestes conseqüències. Són delinqüents i han de pagar per tot el que estan destrossant".

Vox, en canvi, sí que assenyala Sánchez, amb l'objectiu d'intentar aprofitar els aldarulls en benefici propi a les generals del 29-N. En un missatge clarament de campanya, el seu secretari general i líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga, ja va escriure dissabte a X: "Sánchez vol importar el caos i la violència desfermades a França i Itàlia. O VOX o caos". En d'altres missatges, afegeix que "el 29-N pot ser l'última oportunitat per revertir el caos" i responsabilitza també el president català, Salvador Illa, de la situació a Barcelona. A més a més, diumenge va gravar un vídeo des d'un dels comerços atacats, on directament intenta vincular immigració i delinqüència, un dels mantres habituals de l'extrema dreta. Garriga afirma que els responsables dels saquejos van ser "joves d'origen estranger" i rebla que "aquest és el futur que ens espera si Sánchez segueix obrint les portes de les nostres fronteres a la barbàrie".

Qui també ha aprofitat els incidents per vincular immigració i delinqüència és la presidenta d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols. El mateix dissabte ja va escriure a X que "dimecres demanava al Parlament si estàvem preparats en cas que els disturbis que els immigrants generen a l'estat francès es reproduïssin aquí... La resta de diputats reien per sota el nas, tractant-me de boja. Ni una setmana ha trigat la realitat a donar-me la raó...". En posts posteriors, Orriols segueix en la mateixa línia i assegura que els saquejos van ser provocats per "l'islamoesquerranisme", per "immigrants subsidiats destruint Catalunya" o per "tutelats de la DGAIA".

Finalment, l'alcaldable de la formació xenòfoba i d'extrema dreta a Barcelona, Jordi Aragonès, també comentava el mateix dissabte que "no són manifestants, són delinqüents". "El saqueig no és protesta. Res d’això té a veure amb el cost de la vida", afegia. L'endemà responsabilitzava Collboni de la situació i denunciava la "immigració massiva" i en clau de campanya per a les municipals hi afegia que "Aliança Catalana és l'oportunitat per recuperar la Barcelona catalana, segura, pròspera i occidental". Com Ignacio Garriga, Jordi Aragonès també ha gravat un vídeo davant d'un dels comerços afectats on, tirant de la islamofòbia habitual al seu partit, assegura que "el que Barcelona va viure ahir eren invasors fent d'invasors. L'esquerra parla de Robin Hoods. Que no us expliquin romanços, eren els que porten gorra del PSG i demanen segarros".