Noranta anys de la victòria del Front Popular: quan les urnes es van plantar enfront del feixisme
En els inicis de 1936, l'amenaça reaccionària va empènyer a les esquerres a una gran aliança. Historiadors rememoren per a 'Público' una fita històrica on va primar el diàleg, les cessions i una forta mobilització social davant l'avanç dels feixismes a tot Europa
-Actualitzat a
Perquè una coalició tiri endavant s'han de complir diversos factors: un objectiu comú que justifiqui la necessitat de governar, un programa de mínims realista i concret, un repartiment de poder equilibrat i líders capaços de negociar. És un joc en el qual tots han de sentir-se guanyadors havent cedit en molt.
Tot això, i una mica de sort, conflueix perquè tiri endavant el Front Popular, la gran coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions el 16 de febrer de 1936, les últimes abans de la Guerra Civil. D'això han passat ja 90 anys i intents com els moviments d'aquesta setmana a l'esquerra alternativa.
"No m'estranya que tot això vagi sorgint. La conjuntura en 1936 és la situació europea i mundial, amb el creixement del feixisme. Avui no és gaire diferent. Està creixent un feixisme o neofeixisme?", argumenta en converses amb Público Carmelo Romero Salvador, doctor en Història Contemporània i professor titular jubilat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.
Ainhoa Campos, doctora en Història i Arqueologia per la Universitat Complutense de Madrid, troba similituds entre els discursos actuals i els dels fronts populars europeus. "El discurs de Rufián aquests dies ha girat sobre el perill d'un govern de PP i Vox; i aquest perill fa 90 anys era la CEDA", i afegeix: "Allò de no estem d'acord en tot, però sí en què cal parar als ultres és el mateix que es va dir en els anys trenta a França, Itàlia o Espanya".
L'esquerra es presentava a aquests comicis amb dos objectius clars. El primer era, precisament, salvaguardar la democràcia de l'onada reaccionària. "En el 31 unia la il·lusió, en el 36 va ser la por", sentencia Romero en el seu acabat de publicar assaig El Frente Popular de Izquierdas (gener-juliol 1936). Però el segon, en el pla nacional, era alliberar els presos polítics del 34." L'amnistia era transversal. Famílies obreres que fins aleshores no estaven especialment polititzades tenien algú a la presó", explica Campos. En la revolució asturiana havien mort centenars d'obrers i mai en la història d'Espanya s'havia acumulat tal quantitat de presos polítics: Companys, Azaña o Largo Caballero, entre ells.
La conjuntura en 1936 és la situació europea i mundial, amb el creixement del feixisme. Avui no és gaire diferent
Enfront de la tesi del perill, Anna Pastor Roldán, col·laboradora d'EUROM i coordinadora de Ruta a l'Exili, proposa un enfocament diferent: l'auge de moviments d'extrema dreta va provocar, sobretot, organització. "Les xarxes del moviment polític popular, l'acció sindical i els projectes de millorament social que es van posar en marxa ho demostren", subratlla.
Qüestió de números
Quan es perden uns comicis, l'habitual és tirar pilotes fora. En 1933 (bienni negre) la diana es va posar en l'abstenció anarquista i l'aprovació del sufragi femení. "És un mite de l'època que alguns historiadors encara reprodueixen. Les dones ni fan que guanyi la dreta ni són determinants aquí", sentencia Ana Martínez Rus, professora titular d'Història Contemporània a la Universitat Complutense de Madrid. El daltabaix va ser més aviat un error d'estratègia política.
El primer que cal entendre és com funcionava el model electoral de la República, molt similar al que avui regeix al Senat. Es tractava d'un sistema majoritari de llistes obertes que exigia que, almenys, un dels candidats aconseguís el 40% dels vots per evitar la segona volta. "Es sobredimensiona el vot dels partits grans", explica Carmelo Romero. Com totes les lleis, aquella tenia unes regles amb què s'havia de jugar i que beneficiaven els acords preelectorals.
El 1931, les formacions progressistes van anar unides, però el poder els va abocar a la divisió i les dissidències, la qual cosa, en paraules de l'historiador, expert en sistemes electorals, no només els va perjudicar en vots, sinó que va acabar per "fulminar-los en escons". "Fins i tot avui dia estem veient que hi ha zones on la fractura fa molt de mal a les formacions petites o amb vot dispers, com IU o Podem", apunta, recordant que paradoxalment tant en el 36 com en els debats actuals les iniciatives sorgeixen des d'ERC.
Relacionat amb aquest tema
Per a Miguel Ángel del Arco Blanco, doctor en Història per la Universitat de Granada i professor titular d'Història Contemporània, la clau no va estar només als despatxos, sinó al carrer: el determinant va ser la mobilització. Al febrer de 1936, la participació va escalar fins al 71,3%, quatre punts més que en les anteriors eleccions. "Molts anarquistes van acudir a les urnes, cosa que no és habitual", apunta l'historiador. Va ser un duel entre dos on l'esquerra es va imposar per la mínima —un 47,2% enfront del 45,6% de les dretes—, deixant un centre polític pràcticament esborrat del mapa.
Un líder que entusiasmi
"Curiosament Azaña mai va voler anomenar-lo Front Popular, perquè ell no creia en els partits obrers, encara que és el que va acabar passant a la història, per al seu disgust", postil·la Campos. És el gran protagonista d'aquestes negociacions i l'impulsor del programa electoral, una figura clau que podia actuar de mediador entre l'àrea més conservadora i el bloc obrer.
Azaña era, en paraules de Paul Preston, "la República personificada". La seva detenció en la revolució del 34 havia disparat encara més la seva popularitat. "Era capaç d'omplir mítings amb milers de persones", diu Campos. La del 36 va ser una de les primeres campanyes electorals en què s'apel·la a la mobilització massiva i s'utilitzen tècniques de propaganda modernes: "Es va col·locar a la Puerta del Sol un cartell gegant de Gil Robles amb tancs de fons, copiant l'estil de les camises marrons".
El líder de la CEDA també va aconseguir formar una coalició antirevolucionària, amb una diferència clau: era un acord artificial per pur càlcul electoral, sense cap preacord. "Mentre l'esquerra s'unia al voltant dels presos i l'amnistia, a la dreta només la cohesionava el temor al comunisme. Els falta aquesta argamassa", explica Romero.
Relacionat amb aquest tema
Entre socialistes i republicans tampoc van faltar moments de tensió en els mesos que van durar les converses. Hi havia profundes diferències ideològiques i la inclusió del PCE va ser el que més butllofes va aixecar. "Largo Caballero va pressionar perquè no anessin en solitari i ho va aconseguir, però l'ala moderada era molt reticent", recorda Romero.
La clau per arribar a bon terme va ser un programa de mínims, moderat, que es va armar com "un matrimoni en separació de béns". "Eren forces molt heterogènies amb punts de vista diferents, però van ser coherents, sincers i clars. El Partit Socialista i la UGT, per exemple, van explicitar quins punts donaven suport i quins no", sosté Martínez Rus.
El manifest no va incloure mesures revolucionàries i enfortia les idees burgeses
Pastor ressalta que, lluny del que s'ha vingut a signar, "el manifest no va incloure mesures revolucionàries i enfortia les idees burgeses". El que sí és cert és que en els mesos previs a l'esclat de la Guerra Civil les demandes socials augmenten i "el Front va acompanyar parcialment aquestes reivindicacions", com l'acceleració de la implantació de la Reforma Agrària o el projecte de rescat i restitució de bens comunals.
Unes eleccions es qüestionen i unes altres no
En les desenes de conteses electorals que s'havien celebrat abans de 1936, només en una ocasió el guanyador no era el convocant: les d'abril de 1931. La mateixa excepció es va donar cinc anys després, deixant en xoc els derrotats, que donaven la victòria per feta. En tots dos casos són sectors de la dreta els qui abandonen el poder i, en tots dos casos també, continua posant-se en dubte el resultat de les urnes.
"Aquest debat ha de llegir-se en clau nacional i es deu, en gran part, als mites que ens va llegar el franquisme per autolegitimar-se", apunta Del Arco, recordant que la narrativa del suposat frau ha estat qüestionada recentment per la historiografia. En aquesta tesi coincideixen els historiadors, sense negar que es van registrar irregularitats locals per part dels dos partits, com havia passat en l'anterior bienni, sense afectar un nombre rellevant d'escons.
Relacionat amb aquest tema
¿Quin és l'origen de la teoria de la tupinada? El 1938, quan la guerra ja es donava per guanyada, Serrano Suñer encarrega una comissió de 29 membres, entre exministres i antics cacics, per dictaminar "la il·legalitat de les eleccions del 1936 i el 1931". "El relat dels franquistes llavors i avui és el mateix: intentar justificar el cop d'Estat", sentencia Campos, una idea a la qual Pastor se suma: "Els que argumenten que aquestes eleccions van crear conflictivitat i van desencadenar la guerra, compren el relat del franquisme, que va buscar responsabilitzar l'esquerra política espanyola i els moviments socials".
El relat dels franquistes llavors i avui és el mateix: intentar justificar el cop d'Estat
El cert és que aquell 16 de febrer el bloc antirevolucionari va quedar encara més desconcertat, fracturat i allunyat de la via democràtica. Les afiliacions a Falange es van disparar i els discursos polítics es van radicalitzar en sintonia amb l'ambient de violència generalitzada. "A la República no la deixen en pau en cap moment", sosté Martínez Rus, recordant la Sanjurjada. "Ja hi havia una idea d'acabar amb aquest règim des de la violència de carrer i des de l'elit econòmica, entre altres vies", explica.
Violència, caos, amenaça revolucionària, desmembrament de la pàtria... Els arguments que sobrevolaven les conspiracions prèvies al cop d'Estat es van mantenir dècades després i avui segueixen ressonant. "No cal oblidar que un terç de la població ens vam educar en el franquisme i cada un és fill de la seva infància. Ens hem criat en aquestes enciclopèdies i aquests textos", conclou Carmelo Romero.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.