Més municipis amb topall del lloguer però menys persones que viuran en zones regulades: quins entren i quins surten de la llista?

El Govern ha decidit prorrogar durant un any la declaració de zona de mercat residencial tensat a la majoria dels municipis que ja tenen un topall dels preus del lloguer. Al mateix temps, ha incorporat 53 municipis que fins ara no complien els requisits però que ara presenten problemes d'accessibilitat a l'habitatge. La revisió també comporta la sortida de 22 localitats que, segons l'Executiu, "han millorat els seus indicadors d'assequibilitat i deixen de ser considerats mercats residencials tensos".

D'aquesta manera, Catalunya passarà de tenir 271 municipis declarats zones de mercat residencial tens a 302. Tot i aquest increment en el nombre de municipis, la població que viu en zones amb el mercat del lloguer regulat es redueix: passa de gairebé 6 milions de persones a 5,5 milions, ja que molts dels municipis que abandonen la llista concentren una població molt superior a la dels que s'hi incorporen.

Concretament, els 22 municipis que surten de la llista tenen una població conjunta de 634.171 habitants. Aquests són: Banyoles, Figueres, Parets del Vallès, Berga, Les Franqueses del Vallès, Reus, Cabrera de Mar, Granollers, Sant Climent de Llobregat, Caldes d'Estrac, Guissona, St. Fruitós de Bages, Calldetenes, Lleida, Sta. Margarida de Montbui, Canovelles, Mollet del Vallès, Tortosa, Cervelló, Montmeló, Cervera i El Papiol.

Relacionat amb aquest tema

Els reptes d'accés a l'habitatge dels municipis catalans que no tenen el topall als preus dels lloguers

Judit Castaño

En canvi, els 53 municipis que s'incorporen a la llista, que sobretot són pobles petits, concentren una població conjunta de 255.751 persones. Aquest són: Agramunt, Montferrer i Castellbò, Sant Iscle de Vallalta, Bàscara, El Montmell, Sant Joan de les Abadesses, Bellvei, Navarcles, Sant Joan les Fonts, Callús, Osor, Sant Martí de Centelles, Camarles, Palau-sator, Sant Vicenç de Castellet, Campdevànol, El Pla de Sta. Maria, Sant Eugènia de Berga, Capellades, La Pobla de Mafumet, Santa Margarida i els Monjos, Cardona, La Pobla de Segur, Torà, Castellbell i el Vilar, El Port de la Selva, Tordera, Constantí, Prats i Sansor, Torrefarrera, Crespià, Les Preses, Ullà, L'Espluga de Francolí, Ribera d'Urgellet, Vallfogona de Balaguer, Figaró-Montmany, Rosselló, Vandellòs i l'Hospitalet de lInfant, Els Hostalets de Pierola, Sallent, Vilalba Sasserra, La Jonquera, Salomó, Vila-seca, Llagostera, Sant Andreu de la Barca, Madremanya, Sant Feliu de Pallerols, Martorell, Sant Gregori, Masllorenç i Sant Hilari Sacalm.

Paneque defensa que el topall funciona

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha atribuït aquests canvis a l'efectivitat de les mesures adoptades per contenir els preus del lloguer. Segons la consellera, el fet que una part dels municipis deixin de complir els criteris de tensió "demostra que el mecanisme del topall de preus del lloguer funciona a l'hora de contenir l'alça de preus i constitueix una eina eficaç per evitar que més persones quedin excloses d'accedir a un pis de mercat".

Paneque ha defensat que la regulació dels lloguers forma part d'una estratègia més àmplia de polítiques d'habitatge que inclou l'impuls de nova promoció pública, els ajuts al pagament del lloguer i les mesures per facilitar l'emancipació dels joves. "Contenció dels preus, impuls a la construcció de més habitatge públic de lloguer, ajudes per continuar pagant el lloguer o perquè els joves es puguin emancipar... tot són eines per assegurar que la ciutadania pugui accedir a un habitatge, que és la porta d'entrada de molts altres drets i pas imprescindible per desenvolupar una història de vida", ha afirmat.

Dos anys de topall: els preus en mantenen, però no baixen

La primera declaració de zones tensionades, aprovada l'any 2024, expira el març del 2027, ja que la Llei estatal pel dret a l'habitatge estableix una vigència inicial de tres anys. A partir d'aquest moment, la normativa obliga les administracions a revisar anualment si els municipis continuen complint les condicions per mantenir aquesta consideració abans de poder-ne prorrogar la vigència.

Relacionat amb aquest tema

Els municipis reclamen més recursos i seguretat jurídica per assumir el control de la compra especulativa d'habitatge

Judit Castaño

Catalunya va ser pionera a posar un topall als preus del lloguer. Per obtenir aquesta consideració, un municipi ha de complir almenys un dels dos requisits previstos per la normativa. El primer és que les famílies destinin més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer o de la hipoteca, incloses les despeses i els subministraments bàsics. El segon és que el preu de compra o de lloguer dels habitatges hagi augmentat, durant els darrers cinc anys, almenys tres punts percentuals per sobre de l'increment acumulat de l’IPC.

La declaració comporta l'aplicació automàtica de les mesures de contenció dels preus del lloguer previstes a la legislació estatal. En els nous contractes, el preu no pot superar el de l'últim contracte vigent dels darrers cinc anys, una vegada aplicada l'actualització anual corresponent. A més, quan el propietari és un gran tenidor —és a dir, una persona física o jurídica propietària de cinc o més immobles urbans situats en zones declarades tensionades—, el preu del lloguer tampoc pot superar l'Índex de referència del preu del lloguer.

Relacionat amb aquest tema

Feta la llei, feta la trampa: com intenten saltar-se la regulació de preus dels lloguers els fons d'inversió?

Judit Castaño

Segons els diferents informes del Govern i del Sindicat de Llogateres, el topall ha frenat l'escalada de preus per sota de la inflació, però no ha aconseguit abaixar-los. En els 18 primers mesos de regulació -entre el primer trimestre de 2024 i el tercer de 2025, l'últim amb dades disponibles a l'Incasòl-, els lloguers han pujat un 0,9% al conjunt de Catalunya, un augment acumulat que se situa per sota de la inflació. Una dada que contrasta amb la del darrer període comparable abans de la regulació -entre el primer trimestre de 2022 i el tercer trimestre de 2023-, quan l'augment acumulat de preus va ser del 14,9%.

Des de l'entrada en vigor del topall, el sector immobiliari se les ha enginyat per trobar la manera d'esquivar-lo. El Sindicat de Llogateres ha denunciat en diverses ocasions "d'un desviament" del parc d'habitatge cap al lloguer de temporada, que es va començar a regular a principis d'aquest any. Per això demana al Govern que sancioni els incompliments de la norma.

Relacionat amb aquest tema

"Barcelona no ha de controlar el nombre de turistes sinó el tipus i com usen la ciutat"

Mar Bermúdez i Jiménez

El Sindicat de Llogateres rebutja els canvis

El Sindicat de Llogateres considera que és "absurd" que aquests 22 municipis perdin la regulació de preus del lloguer. "El missatge per als llogaters de Reus o Lleida és que ja no necessiten regulació de preus? Que a ells l’amo del pis els pot posar el preu que vulguin? Que ja no tenen un problema d’habitatge?", ha declarat Enric Aragonès, portaveu del Sindicat, en una roda de premsa celebrada aquest dimarts.

"Si la regulació comença a donar fruits, això no pot ser motiu per aixecar el peu de l'accelerador, sinó tot el contrari", ha insistit Aragonès. Els preus, de fet, segueixen alts malgrat la contenció. A Granollers, el preu mitjà segons les darreres dades disponibles és de 826 euros. Per això, el Sindicat fa una crida a totes les persones que viuen en aquests 22 municipis a "no acceptar cap pujada de preu".

Al mateix temps, el Sindicat de Llogateres considera que hi ha marge per a millorar aquesta regulació de preus, fent-la més estricta per evitar efectes indesitjats. "És necessària una regulació de lloguers que abaixi els preus, no només una regulació que estabilitzi uns preus ja prèviament desorbitats", conclou. Per això, el Sindicat demana acabar amb les actualitzacions anuals del preu del lloguer, una revisió del disseny de l'índex de referència i establir nous mecanismes de control d’ofici dels nous contractes de lloguer habitual.