L'impacte de la regularització i la falta "d'allotjament digne" per als temporers marquen l'inici de la campanya de la fruita a Lleida

Cada any, l'inici de la campanya de la fruita a Ponent torna a posar el focus sobre la situació dels temporers. A les habituals dificultats per accedir a un allotjament digne i les precàries condicions laborals, enguany s'hi suma la incògnita de com afectarà el procés extraordinari de regularització, que podria atraure nous treballadors amb l'esperança d'aconseguir un contracte i consolidar la seva situació legal. 

Gràcies a aquesta circumstància es preveu que hi hagi menys persones amb una situació irregular, però pot incrementar encara més la pressió sobre els dispositius d'acollida. Mentre les organitzacions agràries defensen que bona part dels pagesos ja proporcionen allotjament als seus treballadors, les entitats socials denuncien que continuen detectant empleats amb contracte o en situacions de vulnerabilitat que acaben depenent dels allotjaments municipals i d'acollida ciutadana.

La manca de fiscalització dels incompliments, la precarietat laboral i les dificultats d'accés a l'habitatge mantenen oberta una problemàtica que, malgrat repetir-se cada estiu, continua sense una solució definitiva. En parlem amb Carol Aixut, responsable de temporers d'Unió de Pagesos, i Llibert Reixach, portaveu de l'entitat Fruita amb Justícia Social. 

Entre 30.000 i 35.000 treballadors cada estiu

Cada any es comptabilitzen que unes 40.000 persones, entre les que treballen en càmeres de fruita i les que cullen la fruita al camp, treballen en el marc de la campanya a Catalunya. A Lleida,  segons dades aportades per Fruita amb Justícia Social, cada estiu es mobilitzen entre 30.000 i 35.000 treballadors. Alguns són contractacions en origen, és a dir, persones que venen a treballar per la campanya i que després tornen al seu país. "Hi ha unes 2.200 persones que han vingut des de Colòmbia per treballar durant la campanya", explica Aixut.

La responsable sindical també destaca que l'extensió dels contractes fixos discontinus ha contribuït a estabilitzar part de la mà d'obra. Segons explica, molts dels treballadors que participen en la campanya són les mateixes persones que tornen cada any i que ja formen part de les plantilles habituals de les explotacions. 

La representant sindical també valora positivament les mesures impulsades aquest any per l'Ajuntament de Lleida. Entre aquestes destaca la creació d'una oficina d'intermediació laboral destinada a connectar les persones allotjades als recursos municipals amb les ofertes de feina disponibles al sector agrari. L'objectiu és facilitar que les persones en situació regular que arriben a la ciutat puguin accedir ràpidament a una ocupació.

Les ETT i el problema de l'allotjament 

Com cada any, la principal problemàtica és l'allotjament. Alguns dormen en allotjaments particulars dels pagesos, mentre uns altres ho fan en albergs municipals que contracta l'ocupador. Però també hi ha sensellarisme i infrahabitatges. Segons denuncia l'entitat Fruita amb Justícia Social, molts treballadors arriben amb contractes laborals o els obtenen als pocs dies d'arribar però no disposen d'un lloc on viure, i molts acaben recorrent als dispositius públics o, en els casos més extrems, dormint al carrer.

Aquesta problemàtica es dona sobretot quan el treballador depèn d'empreses de treball temporal (ETT), responsables de gran part de la contractació de temporers de grans empreses agroindustrials, que concentren un volum més elevat de contractacions. Reixach recorda que no donar allotjament incompleix el conveni, segons el qual cal donar un lloc on dormir als treballadors empadronats a més de 75 quilòmetres, i reclama que l'administració identifiqui i sancioni les empreses que l'incompleixen.

Fruita amb Justícia Social considera preocupant que els dispositius municipals d'acollida acabin assumint una funció que correspondria al sector empresarial. Reixach argumenta que els recursos finançats amb diners públics haurien d'estar destinats principalment a les persones que es troben en recerca de feina o en períodes de transició entre contractes, una situació habitual en una activitat marcada per la temporalitat.

Les comarques de Lleida -principalment al Baix Segre, Segrià, Pla d'Urgell, l'Urgell, la Noguera i les Garrigues- disposen d'un sistema d'11 allotjaments municipals i d'acollida ciutadana que ofereixen 712 places destinades a les persones temporeres que busquen feina. Coincidint amb l'entrada del mes de juny, ha entrat en funcionament el dispositiu habilitat per la Paeria de Lleida en diferents equipaments de la capital del Segrià, amb el pavelló 3 de Fira de Lleida com a centre neuràlgic. Espais com l'alberg de Seròs, en canvi, ja estan actius des del mes de maig. 

Una de les novetats d'enguany és la posada en marxa del CATemporers 1, situat a la partida de la Caparrella de Lleida, amb 32 places d'allotjament, dutxes, bugaderia, menjador, consigna i suport laboral. Aixut valora positivament el dispositiu d'acollida, tot i que recorda que, en general, molts agricultors -sobretot de petites i mitjanes explotacions- ja resolen les necessitats d'allotjament dels seus treballadors. 

Reixach és més crític i qüestiona que els pavellons esportius continuïn sent la principal resposta institucional davant l'arribada de temporers. L'entitat considera que aquests espais poden ser útils davant d'una emergència puntual, però no poden convertir-se en una solució estructural. "Allotjar desenes o centenars de persones en un mateix espai sense intimitat ni condicions residencials adequades està molt lluny del que hauria de considerar-se un habitatge digne". 

Malgrat els esforços realitzats els darrers anys per ampliar places d'acollida, Fruita amb Justícia Social assegura que continuen produint-se situacions de persones dormint al carrer, especialment durant les primeres setmanes de la campanya. L'entitat atribueix part del problema al fet que els calendaris d'obertura i tancament dels dispositius es decideixen administrativament sense tenir prou en compte l'evolució real de la campanya agrària, condicionada per la climatologia. 

Bones perspectives

Pel que fa a la campanya de la fruita, la responsable de temporers d'Unió de Pagesos explica que la fruita de pinyol presenta unes previsions de producció favorables. De fet, segons les previsions d'Afrucat i el departament d'Agricultura enguany es preveu collir a Catalunya un 13,5% més de fruita de pinyol que l'any passat.

Concretament, en el cas de Lleida es calculen collir prop de 404.000 tones, un 14% més que al 2025. Destaquen els increments en la producció de nectarina (+15'4%) de nectarina plana (+17,7%) i de préssec pla (+14,8%).

En canvi, la situació és menys positiva en el cas de la fruita de llavor, especialment la pera, on els agricultors han detectat una disminució dels rendiments. El sector atribueix aquesta situació als efectes del canvi climàtic.