El Govern espanyol impulsa una regularització de migrants històrica mentre la dreta intenta imposar el debat sobre el vel

Un dels principals focus polítics d'aquest dimarts ha apuntat directament a les persones migrants. Les diferents posicions entre esquerra i dreta s'han visibilitzat de manera evident a causa de dues iniciatives que han coincidit en la jornada. Primer, el Consell de Ministres ha aprovat la regularització extraordinària de migrants, que rebutgen PP o Vox. A la tarda, el Congrés ha abordat un debat sobre la prohibició del vel per a les dones a l'espai públic. La iniciativa, presentada per Junts, ha estat rebutjada per la negativa de PP i Vox de cedir més competències a Catalunya.

L'Executiu de Pedro Sánchez s'ha bolcat amb una regularització qualificada com "una de les grans fites de la legislatura" per la ministra portaveu del Govern espanyol Elma Saiz, que a més té la cartera de Migracions. El mateix president del Govern ha enviat una "carta a la ciutadania" publicada a la xarxa social X per defensar la iniciativa. "Avui, de nou, sento orgull de ser espanyol. Perquè avui demostrem, una vegada més, que Espanya avança quan la seva societat s'implica", va assenyalar Sánchez en aquest text.

En aquesta carta, el president del Govern deixa clara la seva posició política en contraposició a la dreta i l'ultradreta. "Tenim dos camins: el dels que volen sembrar la por, enfrontar els uns amb els altres i condemnar milers de persones a l'exclusió. O el dels qui entenem que la migració és una realitat que ha de gestionar-se amb responsabilitat, integrar-se amb justícia i convertir-se en prosperitat compartida", va apuntar.

Poc abans de publicar la missiva, el líder de l'Executiu havia fet una roda de premsa des de Pequín en què també es va pronunciar en termes similars. A Sánchez se li va preguntar de manera expressa pel rebuig del PP i Vox. "El senyor Aznar va regularitzar mig milió d'immigrants sense drets, sense papers al nostre país", va recordar en primer lloc.

Sánchez va dir que del partit de Santiago Abascal no esperen res "perquè fa de la migració un element de polarització i de confrontació política". Però sí que li va demanar al PP que escolti la patronal o l'Església catòlica, que s'han mostrat a favor de la regularització. Des del Govern, i així ho va remarcar també Saiz, defensen que la regularització té "legitimitat social, política i econòmica". Això últim, pel suport dels agents socials i els sectors de l'agricultura, la ramaderia o el transport.

La legitimitat social pel suport de gairebé 1.000 organitzacions que van impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va arribar al Congrés. La legitimitat política, perquè va ser admesa a tràmit amb 310 vots a favor, tots menys Vox. La regularització finalment es va accelerar per via reglamentària després d'un pacte del PSOE amb Podem a canvi d'un possible vot favorable dels morats a la cessió de competències migratòries a Catalunya acordada entre els socialistes i Junts.

"Estem fent una cosa que és bona per al nostre país, perquè reconèixer drets és bo, sobretot, perquè la migració està contribuint de manera molt decisiva al creixement econòmic del nostre país, a la creació d'ocupació i també a tenir uns comptes de la Seguretat Social el més sanejats possibles", va afegir Sánchez davant els mitjans a Pequín.

Mentrestant, malgrat les crides del Govern al fet que el partit d'Alberto Núñez Feijóo escolti la patronal o l'Esglèsia, el PP es manté ferm en el seu rebuig. La mesura, no obstant, no ha de passar per les Corts en ser una modificació reglamentària. El líder dels populars va reiterar aquest dimarts que la proposta de Sánchez és "inhumana, injusta, insegura i insostenible". També considera Feijóo que aquesta reforma "encoratja les màfies" i va demanar més controls a la frontera.

Per al Govern, aquest posicionament "és incomprensible" i consideren que "és el PP més desubicat de la història", segons va manifestar Saiz. "Havien de triar si estar de la banda de l'Església, dels sectors productius o al costat de Vox. A això atribueixo aquest canvi en la política del PP, que va donar llum verda a la ILP. Aquests canvis es deuen a aquests pactes amb la ultradreta", ha afegit.

Junts es queda sol al Congrés

Però el debat és fins i tot més ampli. A ningú se li escapa que les dretes tenen en les migracions una de les seves principals trinxeres polítiques i electorals. Així ho evidencia la quantitat d'iniciatives sobre aquesta matèria que presenten, sobretot, PP, Vox i Junts al Congrés. De fet, les tres formacions per separat han registrat, en els últims mesos, tres proposicions de llei diferents per prohibir l'ús del vel integral —el nicab i el burca— en els espais públics.

La primera que es va debatre i votar va ser la de Vox. Va decaure perquè els postconvergents la van rebutjar en haver-la proposat una formació "espanyolista" i "anticatalanista". La segona ha estat la de Junts. Aquest dimarts, els de Míriam Nogueras s'han quedat sols en perdre els vots de PP i Vox —per presentar la prohibició del vel al costat d'una cessió competencial— i els vots de les esquerres sobiranistes —i qui sap si els d'altres grups parlamentaris— precisament per no haver portat només la cessió competencial. En altres paraules, haver unit en una mateixa llei les dues iniciatives ha fet que perdessin tots els potencials suports que podien tenir l'una i l'altra.

Però més enllà d'aquesta llei en concret, el que hi ha ara mateix a la taula política és un intent per part de les dretes d'establir un debat permanent sobre les migracions vinculant-les a la inseguretat als carrers. Sense anar més lluny, les lleis que han arribat al Congrés de la mà de PP, Vox o Junts es fonamenten sobre la base que les dones migrants que porten un vel integral són un problema en si mateixes per a la seguretat. "Queda prohibida la utilització en l'espai públic de peces o elements que cobreixin total o substancialment el rostre i impedeixin o dificultin de forma rellevant la identificació de la persona", diu la llei dels postconvergents. No obstant això, l'objecte de la norma —tal com han emfatitzat en les seves intervencions en el Ple les esquerres i com deixa clar el propi títol de la llei— no són les persones amb el rostre cobert en general, sinó les dones migrants amb vel integral.

Les tesis que defensen Vox i Junts en les lleis que ja han decaigut al Congrés són les mateixes que defensa el PP. En el cas dels de Feijóo, la seva iniciativa arribarà al Congrés en les pròximes setmanes. Són dues idees: la que té a veure amb la seguretat i la que té a veure amb la “dignitat” de les dones.

Però les esquerres rebutgen el debat en aquests termes. Tant Bel Pozueta (EH Bildu) com Pilar Vallugera (ERC) —ambdues han intervingut en el Ple d'aquest dimarts— i representants d'altres partits d'esquerres deixen clar que no estan a favor del burca. Els diferents partits que componen Sumar al Congrés, ERC, EH Bildu i la resta de les esquerres es neguen a donar per bo que les dretes obren el debat sobre el burca per "donar dignitat a les dones". Més aviat consideren que usen el cos de les dones com un "camp de batalla".

La postura del PSOE i els partits a la seva esquerra és clara: si les dretes haguessin volgut lluitar pels drets de les dones migrants haurien facilitat la regularització que el Govern, finalment, ha hagut de tirar endavant sense recolzar-se en la Cambra baixa. A ERC lamenten, a més, que els postulats ultradretans d'Aliança Catalana estiguin escorant més i més a la dreta de Junts. "Els fa por que la societat es converteixi en un gresol de cultures", va asseverar Vallugera des de la tribuna.

Per part del PSOE va intervenir en el debat Andrea Fernández, portaveu parlamentària d'Igualtat. En les seves argumentacions va retreure a la dreta la seva manera d'abordar el debat sobre el burca. "Els preocupa l'espai públic però obliden l'espai privat. La violència masclista s'estén a l'espai privat. La solució en cap cas passa per expulsar-les de l'espai públic", va dir.

A més, també va fer una referència precisament a la regularització aprovada pel Govern, encara que no hagi de votar-se. "Si volen vostès defensar aquestes dones en aquestes situacions, per favor votin tots vostès a favor de la regularització. Donem a aquestes persones drets, oportunitats, serveis públics i capacitat per viure de forma autònoma i digna", ha defensat.

Amb tot, les formacions d'esquerres no renuncien a la discussió, però sí a un debat que consideren malintencionat, xenòfob i electoralista. Creuen que una mesura com la que proposen PP, Vox i Junts "estigmatitzaria" les dones migrants —en paraules de Gerardo Pisarello (Comuns)— i aniria en contra d'un dels principis bàsics del feminisme: que les institucions no exerceixin control sobre elles. Aquesta última idea l'ha llançat Noemí Santana, diputada de Podem. En qualsevol cas, el debat no s'acaba aquest dimarts. Es prolongarà perquè forma part de l'agenda de les dretes situar-lo al centre de la conversa.