El Govern espanyol aprova aquest dimarts la regularització de persones migrants amb termini fins al 30 de juny

El Govern espanyol aprovarà aquest dimarts en el Consell de Ministres el reial decret que engegarà el procés de regularització extraordinària de migrants, una mesura que obre la porta al fet que milers de persones que ja viuen a Espanya deixin enrere la irregularitat i accedeixin per fi a drets bàsics com la residència i el treball. El pla arriba amb una data ja fixada en vermell al calendari: el 30 de juny. Totes les sol·licituds s'hauran de presentar abans d'aquest dia, un termini que les organitzacions socials consideren massa ajustat i que l'Executiu ha decidit no ampliar, malgrat setmanes de pressió.

Diferents col·lectius de suport a persones migrants havien reclamat més temps per a un procés que pot afectar centenars de milers de persones i que, en molts casos, depèn de documentació que han de sol·licitar en ambaixades o en administracions del país d'origen, les quals no sempre responen amb la mateixa rapidesa.

El decret, al qual ha tingut accés Público, s'articula a través d'una modificació del reglament d'estrangeria que introdueix dues noves vies d'arrelament extraordinari. La primera està dirigida a sol·licitants d'asil que hagin presentat la seva petició abans de l'1 de gener de 2026 i que encara no hagin rebut una resolució. Per a aquest grup, el text obre la possibilitat d'accedir a una autorització de residència per arrelament sempre que acreditin almenys cinc mesos de permanència continuada al país. Aquests hauran de desistir de la protecció internacional quan ja tinguin el permís de residència concedit, un canvi enfront d'anteriors esborranys on l'accés a aquesta via obligava a renunciar a la sol·licitud d'asil. La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) havia criticat que obligar a renunciar a aquesta protecció internacional per poder accedir a la regularització suposava forçar-los a triar entre drets, ja que l'asil és una garantia enfront de la persecució.

La segona via, coneguda com a arrelament extraordinari, amplia l'abast del procés. Està dirigida també a persones que es trobaven a Espanya cinc mesos abans de l'1 de gener de 2026, encara que no hagin sol·licitat asil. Podran acollir-s'hi els qui acreditin vincles laborals o intenció de treballar, els qui convisquin amb familiars dependents, menors o ascendents de primer grau, o els qui puguin demostrar una situació de vulnerabilitat. En definitiva, aquells que demostrin un arrelament efectiu al país.

La iniciativa —pactada entre el PSOE i Podem i impulsada pel moviment Regularización Ya—, presenta una gran novetat respecte a altres processos de regularització anteriors ja que, des del moment en què la sol·licitud sigui admesa a tràmit, la persona quedarà autoritzada a residir o treballar, tant per compte d'altri com propi. Així, el Govern compleix una demanda històrica dels col·lectius de migrants en evitar que l'espera administrativa empenyi els sol·licitants a treballar en l'economia submergida.

Un dels requisits per poder accedir a la regularització, a més de justificar cinc mesos d'estada al país, és acreditar l'absència d'antecedents penals, una condició que s'endureix després de les observacions del Consell d'Estat. Encara que l'Executiu ajudarà al fet que els sol·licitants aconsegueixin aquests informes, el Ministeri de la Presidència ho reclamarà directament per via diplomàtica si no ho aconsegueixen en un mes i, si segueix sense arribar després de tres mesos, es dona un marge de 15 dies perquè el sol·licitant ho intenti de nou. El document també explica que l'existència d'antecedents no implicarà automàticament la denegació de l'autorització. En aquests casos, l'administració avaluarà cada sol·licitud de forma individual per determinar si la persona suposa o no una "amenaça per a l'ordre públic, la seguretat, la salut pública o les relacions internacionals de cap dels països membres de la Unió Europea". Aquesta és una reivindicació que venien fent els col·lectius, ja que al·legaven que moltes persones en situació irregular havien estat sancionades per activitats de supervivència com la venda ambulant.

On presentar i terminis

Les sol·licituds podran presentar-se des del 16 d'abril de manera online i el 20 de forma presencial. La gestió es podrà fer tant de manera telemàtica com presencial, en oficines de registre, amb el suport del grup TRAGSA, així com a través de Correus. El Govern sosté que l'àmplia xarxa d'oficines de la qual disposa Correus en tot el territori nacional, incloses zones rurals i municipis petits, permetrà que totes les persones puguin accedir al procediment en condicions d'igualtat, amb independència del seu lloc de residència.

L'administració disposarà d'un termini màxim de tres mesos —que pot pausar-se en alguns casos legals— per resoldre cada expedient. En cas de no rebre cap resposta en aquest temps, la sol·licitud es considerarà denegada per silenci administratiu.

Resolucions favorables

En cas de resolució favorable, la persona obtindrà un permís de residència i treball d'un any. Es tracta d'una autorització inicial que podrà transformar-se posteriorment en una residència ordinària o renovar-se si es compleixen encara els requisits. El text també contempla pròrrogues en situacions excepcionals, com malaltia, discapacitat o edat que dificultin l'accés al mercat laboral.

Relacionat amb aquest tema

Cop d'efecte del jutge Peinado per acostar Begoña Gómez al banc dels acusats després de dos anys de polèmica instrucció

Ana María Pascual

En el cas dels menors que són fills i filles de sol·licitants, podran accedir a la regularització amb requisits més flexibles, sense necessitat d'acreditar llargs períodes de permanència. A més, es regularitzarà de forma automàtica la situació dels menors que estiguin sota tutela d'una administració pública o d'una altra entitat per resolució judicial.

Un altre punt rellevant és que l'aprovació d'aquest permís deixarà sense efecte a les ordres d'expulsió en curs.

L'Executiu justifica la regularització assenyalant que la incorporació d'aquestes persones al sistema formal reforçarà la Seguretat Social, augmentarà la recaptació i reduirà l'economia submergida. El 2025 hi havia més de 3,1 milions de treballadors estrangers cotitzant —el 14,1% del total de 2025—, cosa que segons diferents informes del Banc d'Espanya, el BCE i el Defensor del Poble ha impulsat el PIB, el consum i l'ocupació després de la pandèmia, amb un "impacte fiscal net favorable".

A més, en un país envellit i on cada vegada hi ha menys naixements, la regularització també es planteja com una eina per "sostenir el sistema de benestar, equilibrar la relació entre cotitzants" i pensionistes i cobrir vacants en sectors amb falta de mà d'obra. El Govern afegeix, a més, que la regularització reconeix l'aportació cultural i social d'aquestes persones que "enriqueix la vida comunitària, reforça la cohesió social i projecta una imatge de país plural i dinàmic".