El foc deixa centenars de migrants sense refugi al Tarajal en una setmana de màxima tensió per a Ceuta

Plàstics, fustes, cartrons i unes poques pertinences. Amb això, al voltant de 200 persones migrants havien anat aixecant a poc a poc un lloc on dormir després de quedar-se fora dels recursos d'acollida de Ceuta. Eren refugis improvisats per passar els dies mentre esperaven una resposta i l'únic sostre que tenien. Ara, de moltes d'aquestes botigues i barraques només en queden cendres.

Unes 42 barraques de l'assentament de les Naus del Tarajal van cremar durant la matinada d'aquest divendres, deixant als migrants de nou a la intempèrie, entre els quals hi ha famílies amb xiquets. Els serveis d'emergències van desallotjar totes les persones que dormien als voltants i van aconseguir controlar el foc sense haver de lamentar ferits.

Aquest incendi va ser el més greu dels tres que es van registrar aquella nit en diferents punts de Ceuta. També van cremar diversos vehicles al Polígon Verge d'Àfrica i alguns contenidors als voltants del poliesportiu Díaz-Flor. En el primer d'aquests punts, la Policia Local va detenir un treballador de l'empresa pública de neteja Servilimpce per presumptament haver cremat un dels vehicles.

Per ara, no ha transcendit que hi hagi una connexió entre els tres incendis, però aquests es produeixen en un moment en què la manca de recursos per a l'acollida de les persones migrants es creua amb una tensió social que es fa cada vegada més visible a la ciutat autònoma.

La Federación Sur Acoge, que porta set anys a Ceuta i també treballa en els assentaments informals a Huelva i Almeria, explica a Público que, mancant informació oficial, hi ha tres possibles escenaris que podrien explicar l'ocorregut en els assentaments del Tarajal.

El primer seria un accident provocat per les pròpies condicions en les quals viuen aquestes persones. "Ha pogut ocórrer un accident quan algú ha cuinat o algú ha volgut escalfar-se", assenyala el director general de la federació, José Miguel Morales. La segona possibilitat seria que el foc hagués estat provocat per algú aliè a l'assentament, una hipòtesi que, segons Morales, no pot descartar-se en una ciutat on "la situació és molt tensa socialment i on en els últims dies s'han produït episodis d'agressions". I, finalment, la tercera tindria a veure amb algun conflicte de convivència dins del propi campament. "La causa de fons és sempre la mateixa, la precarietat", assegura.

L'incendi arriba, a més, en un moment especialment delicat a El Tarajal. Només uns dies abans, un grup d'encaputxats va acudir de matinada a l'assentament i va disparar a les tendes on dormien els migrants, deixant ferit un nen de vuit anys per trets d'una pistola de perdigons. Segons va publicar El País, després d'accedir a la denúncia que va presentar la seva família, els atacants van arribar a cridar en dariya, la varietat col·loquial de l'àrab utilitzada al Marroc: "Us cremarem". Encara que, per ara, no hi ha cap prova que relacioni aquests fets amb l'incendi.

"Si no volem que tots els dies ens aixequem amb una notícia d'aquest tipus, bé sigui que s'incendiïn les barraques o bé que s'incendiïn vehicles, el que cal fer és resoldre la situació social", sosté el director general de Sur Acoge. Per a l'entitat, aquesta resposta passa per ampliar els recursos d'emergència a Ceuta i agilitzar els trasllats a la península. "Mentre les persones migrants segueixin en situació de carrer, en una ciutat que no té volum per acollir tantes persones, se seguirà deteriorant la convivència", denuncia.

Una petició a la qual aquest divendres s'han sumat 140 organitzacions socials de tota Espanya, mitjançant la signatura d'una carta oberta impulsada per la pròpia Federació Sur Acoge, l'Associació Elín, CEAR, Red Acoge i el Servicio Jesuita a Migrantes per reclamar una resposta coordinada després de les arribades de migrants del passat 30 de juliol.

Les entitats demanen recursos d'acollida humanitària, que s'agilitin els trasllats a la península i una protecció específica per als que es troben en situacions especialment vulnerables com menors no acompanyats, famílies amb nens, dones i nenes víctimes de violència o abusos, possibles víctimes de tracta i sol·licitants de protecció internacional.

Així, consideren que mantenir durant setmanes milers de persones en recursos provisionals, espais informals o directament al carrer no només agreuja la vulnerabilitat dels que han arribat a Ceuta, sinó que també incrementa la pressió sobre la ciutat. "Resulta urgent i imprescindible que les diferents administracions responsables accelerin les solucions humanitàries per a aquestes persones. Només així els veïns i veïnes de Ceuta podran reprendre la normalitat de les seves vides i la societat espanyola podrà respondre a aquesta crisi internacional de manera coherent amb els drets humans", manifesta la carta.

Al mateix temps, les ONG signants criden a "protegir la convivència" i evitar que la situació sigui instrumentalitzada per alimentar el racisme o la islamofòbia.