De l'Eixample a Nou Barris: dues cares de l'especulació que força el desplaçament de milers de veïns de Barcelona
Un estudi de l'Observatori DESCA analitza com la pressió immobiliària i els preus dels lloguers expulsa residents i limita la seva capacitat de decidir on viure
Dades de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) apunten que, entre el 2016 i el 2024, fins a 180.000 persones residents a la ciutat es van veure afectades per desplaçaments residencials
Barcelona-
La crisi de l'habitatge té moltes conseqüències. Una d'elles és el desplaçament forçat de milers de persones dels seus barris, la ruptura de les xarxes de suport veïnal i familiar i la pèrdua de l'arrelament comunitari. L'encariment dels lloguers, la dificultat per renovar els contractes o la concepció de l'habitatge com un producte obliguen moltes famílies a marxar sense arribar a patir un procés de desnonament, un dels efectes més visibles de la problemàtica habitacional.
Sovint aquests desplaçaments forçats es produeixen de barris cèntrics, en el punt de mira de moltes inversions immobiliàries per la seva ubicació, cap a les perifèries, que absorbeixen a marxes forçades l'arribada de persones amb un poder adquisitiu més alt, amb els reptes que això comporta en unes zones ja travessades per les desigualtats i tradicionalment receptores de població migrada.
Segons la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), entre el 2016 i el 2024, es van extingir sense continuïtat uns 75.000 contractes de lloguer, amb un impacte estimat de 180.000 persones afectades per processos de desplaçament residencial. Aquestes dades les recull un estudi de l'Observatori DESCA analitza com la pressió immobiliària i els preus dels lloguers limita la capacitat de les famílies de decidir on viure, i mostra com un mateix problema afecta barris i districtes amb realitats socials molt diferents: Nou Barris, perifèric i caracteritzat per una estructura socioeconòmica de rendes més baixes, i l'Eixample, que concentra una de les estructures urbanes més denses i centralitzades de Barcelona.
Relacionat amb aquest tema
L'informe -Qui pot quedar-se? Especulació, desplaçaments residencials forçats i el dret a romandre a Barcelona- recull que, entre el 2015 i el 2025, districtes de l'Eixample i Nou Barris van registrar increments del preu del lloguer superiors al 35 %, mentre que l'augment de renda al primer va ser del 22% (20.741 euros renda familiar mitjana) i del 18% en el segon (11.671 euros renda familiar mitjana). Segons DESCA, "aquesta redistribució desigual de la població contribueix a consolidar formes de segregació urbana cada vegada més marcades".
Compra de finques senceres
A l'Esquerra de l’Eixample, entre 2013 i 2025, el preu del lloguer al districte ha augmentat en 522,22 euros mensuals de mitjana. L'informe identifica una transformació de la propietat dels edificis com un dels principals motors del desplaçament residencial. Finques que durant dècades havien estat en mans de famílies i s'havien destinat al lloguer passen progressivament a societats patrimonials i grans inversors. La fragmentació de les herències, els canvis generacionals i la capacitat inversora dels fons han afavorit aquestes operacions, segons l'estudi.
Segons un estudi publicat a principis d'any encarregat per l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample, gairebé un terç dels edificis de l'Esquerra de l'Eixample tenen un únic propietari i 68 blocs sencers estan en mans de fons immobiliaris, 28 més que fa només un any.
La pressió turística també forma part del context de l'Eixample, on la centralitat urbana i la demanda residencial afegeixen tensió al mercat. Entre 2017 i 2024, les places d'allotjament turístic a Barcelona han augmentat en 8.942, amb un increment significatiu també a l’Eixample (+2.503 places). El resultat, segons la recerca, són actualitzacions de contractes de lloguer amb noves condicions que les famílies no poden assumir. Sovint aquestes situacions les obliguen a desplaçar-se perquè no hi ha alternatives assequibles al mateix barri.
Relacionat amb aquest tema
Menys pressió, però més vulnerabilitat
A Nou Barris, la dinàmica és diferent. La pressió especulativa és menor que a l'Eixample, però el districte arrossega una vulnerabilitat socioeconòmica que s'agreuja amb la crisi de l'habitatge. Amb una renda familiar mitjana de 11.671 euros anuals, les llars tenen menys marge per absorbir pujades del lloguer o afrontar una situació d’inestabilitat residencial.
L'informe vincula part d'aquesta realitat amb la crisi econòmica del 2008. Les execucions van deixar un important parc d'habitatges en mans d'entitats financeres, que posteriorment van transferir actius a societats immobiliàries i fons d'inversió. El document recorda especialment el període entre el 2009 i el 2015, quan barris com Ciutat Meridiana van patir una onada de desnonaments hipotecaris que va comportar el buidatge d'edificis sencers. En aquest context, la precarietat es manifesta en l'augment de formes d'allotjament menys estables, com el lloguer d'habitacions i els allotjaments temporals d'emergència.
Relacionat amb aquest tema
Per tot plegat, l'Observatori DESCA reclama polítiques que actuïn abans que la situació sigui irreversible: reforçar l'habitatge públic i cooperatiu, fer complir les obligacions de reserva d'habitatge protegit, controlar les pràctiques abusives al mercat del lloguer i limitar les operacions especulatives, una de les mesures estrella pactada entre el Govern del PSC i els Comuns que ara penja d’un fil per la falta d’un acord entre els grups.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.