L'Amical de Mauthausen rep el Premi Guillem Agulló per la seva tasca de preservació memorialística i "prevenció pedagògica" contra el feixisme

En un acte solemne al Palau del Parlament, el Govern de la Generalitat ha entregat aquest divendres el Premi Guillem Agulló a l'Amical de Mauthausen, l'entitat que defensa i honora la memòria dels milers de republicans catalans i espanyols que van ser deportats i assassinats en camps nazis durant el segle XX. La consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i els pares de l'activista antifeixista assassinat, Guillem Agulló i Carme Salvador, han estat els encarregats d'atorgar el guardó al president de l'entitat, Juan Manuel Calvo, per la seva "tasca imprescindible" de preservació memorialística i "prevenció pedagògica de qualsevol forma de feixisme".

Després d'agrair el reconeixement i d'enviar una salutació "sincera" als pares de Guillem Agulló, Calvo ha reclamat la "complicitat" i el "compromís" dels agents polítics per implementar mesures per "solucionar els problemes reals de les persones" i, d'aquesta manera, combatre la "principal carta" que juga l'extrema dreta, la "desafecció" política. "Hem de mantenir el compromís de la família de Guillem Agulló, el mateix compromís dels supervivents de camps nazis ara fa 80 anys", ha instat.

Durant el seu discurs, Calvo també ha apuntat que són "tots els Guillems d'arreu i de totes les èpoques" els que ensenyen que "no es pot baixar la veu" davant l'auge dels discursos d'odi. "Ara que fa 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, cal mantenir l'alerta perquè l'extrema dreta es mou impune entre la població, sobretot entre els joves", ha afegit. Calvo, igual que Rull i Menor, han fet referència a la importància de la lluita juvenil com a mur de contenció a l'odi, la xenofòbia i el racisme.

Per la seva banda, la consellera Menor ha reivindicat la figura d'Agulló com un "símbol necessari" i una representació de "dignitat i compromís" de les persones "que continuen lluitant per un món més just". Menor també ha destacat el futur Pacte Nacional contra els discursos d'odi, com una eina en construcció, i la comissió d'estudi contra el feixisme i el racisme. "A Catalunya no hi ha espai per a la deshumanització ni per la por", ha advertit.

Josep Rull, encarregat de cloure l'acte, ha recordat com l'assassinat d'Agulló va ser un "punt d'inflexió" per a la família, però també per a la societat del moment. Des del seu punt de vista, la "indiferència" és la "porta d'entrada" a la "deshumanització més profunda". "Ens hi hem de rebelar i l'Amical i Guillem Agulló són els fars", ha conclòs.

El Govern català entrega el premi

El premi Guillem Agulló es va començar a entregar al País Valencià l'any 2016, per iniciativa del Govern del Botànic -integrat per PSPV, Compromís i Podem-, però el Govern del PP, pressionat per Vox, va deixar de concedir-lo el març de 2024. Va ser aleshores quan la Generalitat, amb el president Pere Aragonès en funcions, va assumir-ne la gestió. El jurat d'aquella primera edició a Catalunya va reconèixer, per unanimitat, la feina antiracista de la Xarxa d’Estructures Populars I Comunitàries (XEPC) de Manresa. 

La polèmica va sorgir aquest any quan els familiars de Guillem Agulló van denunciar que s'havien assabentat a través de la premsa que no s'entregaria. Segons van dir, la voluntat del Govern, ara ja sí sota presidència de Salvador Illa, era introduir-lo dins dels premis LAYA, que reconeixen projectes cinematogràfics i audiovisuals que reflexionen sobre els drets humans. Davant el presumpte intent de "silenciament", la família de l'activista assassinat va defensar que fos la societat civil qui el gestionés. L'executiu català va rectificar ràpidament i va assegurar que es tractava d’un "malentès" i que el guardó es mantindria.

En l'acte d'aquest divendres, els pares de Guillem Agulló han agraït a la Generalitat de Catalunya la seva voluntat d'agafar "la flama contra el feixisme" i de no permetre que el premi quedés "congelat" durant els propers anys. "El motiu pel qual llevaren el premi al Parlament valencià era que Guillem era un catalanista i un rojo peligroso. Aragonès el recupera de forma provisional fins que la màxima institució del País Valencià torni a ser normal. Ara no ho és. Tenim la violència franquista molt arrelada", ha apuntat el pare, que també ha admès que ara ja se senten en "pau" i "reconciliats" amb la tràgica mort del seu fill. 

Relacionat amb aquest tema

El Govern assegura que entregarà el Premi Guillem Agulló el segon semestre d'aquest 2025

Públic

Qui va ser Guillem Agulló?

Guillem Agulló i Salvador va ser un jove activista natural de Burjassot (València) que va morir assassinat la matinada de l'11 d’abril de 1993. Un grup de militants de l'extrema dreta va atacar-lo a Montanejos (Alt Millars) i un dels neonazis va clavar-li la ganivetada al coll que va acabar amb la seva vida. El culpable de crim va ser condemnat per un tribunal.

L'exdiputat de la CUP i membre del jurat del premi, David Fernández, ha recordat que Agulló fou assassinat "per ser com era, antiracista, d'esquerres i independentista". "Encara som allà i d'allà vam renéixer", ha dit, amb la voluntat d'homenatjar la seva memòria i d'agrair la força dels pares per mantenir el compromís antifeixista en lloc de pair la mort del fill en la intimitat familiar. També ha intervingut en l'acte una altre membre del jurat, Özgür Güneş.