La seguretat veïnal, el pretext d'Albiol per perseguir la pobresa a Badalona

"Netejant Badalona". Un eslògan que, al costat d'una foto en primer pla de Xavier García Albiol, va omplir cartells arreu de la ciutat durant la campanya per a les eleccions municipals de 2015. Es tractava d'una declaració d'intencions desacomplexada, que dibuixava l'aporofòbica línia d'actuació política que prendria el candidat del PP si tornava a guanyar aleshores i que, malauradament, no ha canviat amb el temps. 

El 2015 va assegurar que una de les seves prioritats al càrrec seria "continuar netejant Badalona de tot allò que no agrada i que causa problemes als veïns", afegint un, "suposo que ja m'heu entès", a les seves explicacions. Albiol va guanyar els comicis amb un 34% dels vots ara fa nou anys, però no va ser investit arran d'un pacte entre les forces de l'esquerra. Principal referent polític a la ciutat, acumula quatre triomfs seguits a les municipals i tornaria a l'alcaldia entre 2020 i 2021 i, posteriorment, arrasaria als comicis locals de l'any passat, amb majoria absoluta, el que li permet governar ara mateix. 

L'alberg de Can Bofí Vell tenia un deute d'1,7 milions que l'Ajuntament de Badalona havia de pagar

En la legislatura en curs, els propòsits d'Albiol no han canviat, amb tota una sèrie d'accions que ho demostren. Aquest abril passat va tancar l'únic alberg per a persones sense llar de Badalona, Can Bofí Vell, perquè la cooperativa que el gestionava, Suara, no podia assumir els costos de manteniment. El deute era d'1,7 milions, però era l'Ajuntament qui els havia de finançar. L'acumulació d'impagaments va ser tan gran que el centre van haver de tancar portes i una cinquantena d'usuaris van quedar-se al carrer.

Jaume Ventura, portaveu de la plataforma d'entitats socials Badalona Acull, explica a Públic que moltes d'aquelles persones sense llar arrossegaven "patologies greus" i cròniques que "requerien assistència". Segons diu, no se'ls va oferir cap alternativa, i els expulsats es van organitzar dies més tard del tancament per fer una protesta i passar la nit a la plaça de la Vila, on es troba el consistori. Malauradament, l'Ajuntament no va reobrir l'alberg i les entitats continuen lluitant avui dia per exigir un equipament per cobrir les necessitats residencials.

"Albiol vol que desapareguin de Badalona, que marxin a altres municipis, a Sant Adrià del Besòs. És el mateix que vol Collboni. Per a ells, és gent que destorba", afirma Ventura. En aquesta línia, l'activista també posa en relleu el cas de l'edifici B9, on es calcula que hi malviuen entre 150 i 200 persones. Després de múltiples intents de buidar l'antic institut, un jutjat contenciós administratiu de Barcelona va autoritzar el desallotjament aquest juny. L'alcalde del PP va celebrar la notícia a través d'un missatge a la xarxa social X on treia pit de la seva lluita contra la "desokupació il·legal i conflictiva". 

Albiol tampoc ofereix cap solució habitacional per a aquestes persones perquè al·lega que són "okupes conflictius". Ventura assegura que aquest no és l'únic assentament irregular a Badalona, sinó que en té controlats fins a nou. En la majoria hi malviu menys gent, però destaca l'edifici al carrer d'Antoni Bori, número 35, on, segons diu, s'hi apleguen una setantena de persones.

Regidoria antiocupacions

En la línia de criminalitzar les ocupacions, Albiol ha creat aquest mandat una regidoria antiocupacions, l'objectiu de la qual és frenar l'entrada il·legal a habitatges buits. Així mateix, al març d'enguany va entrar en vigor un protocol per a la Guàrdia Urbana que dona "seguretat jurídica a les intervencions policials" i que serveix per "unificar criteris" a l'hora d'actuar en aquest tipus d'accions, segons un comunicat del consistori.

"Tenir cada pas previst davant cada eventualitat ens ha de portar a una major eficàcia en la lluita contra aquest delicte i, per tant, millorar el servei que donem als veïns de Badalona. [...] El meu Govern continuarà lluitant contra l'ocupació il·legal conflictiva. Hem estat sempre compromesos amb la lluita i així ho hem demostrat, tant amb la creació de la regidoria de Polítiques contra l'Ocupació il·legal com amb el recent conveni amb el Col·legi d'Administradors de Finques", deia Albiol en el mateix comunicat.

Segons les dades que el Departament d'Interior va facilitar a Nació Digital, el 97,2% de les ocupacions a Badalona durant l'any 2023 van ser a pisos buits. Una xifra que desmonta la narrativa que l'alcalde predica per difondre la por entre el veïnat.

L'imaginari que ha alimentat el culte a Albiol

Xavier García Albiol té una peculiaritat, i és que, malgrat que, per a ell, "tot allò que no agrada" són les persones més vulnerables, les migrades i les sense llar, obté un suport majoritari a tota la ciutat. Segons dades del consistori, en les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 va tenyir de blau el mapa per complet, assolint la victòria en els 34 barris badalonins, fins i tot a les zones amb rendes econòmiques més baixes i que han estat criminalitzades sense escrúpols per la dreta i l'extrema dreta. A les darreres municipals el PP va obtenir el 55,7% dels vots i 18 regidors, mentre que la segona força més votada, el PSC, només en va aconseguir 4.

Albiol va vèncer en tots els barris de Badalona a les eleccions del 28-M a pesar de les seves polítiques socials

El polític, activista i membre fundador de la plataforma Sant Roc som Badalona, Carles Sagués, explica a Públic que la seva línia d'actuació no és nova i que, a més, té "els mecanismes necessaris per vendre un imaginari concret" de la pobresa. Segons Sagués, mentre les persones més vulnerables no voten perquè "viuen al marge de tot això", Albiol les estigmatitza i les dibuixa com a delinqüents, okupes i com a "gent bruta que molesta" i que causa problemes al veïnat.

L'element clau que li va permetre obtenir més de 1.600 vots al barri de Sant Roc o gairebé 3.000 a La Salut, és, precisament, aquesta construcció de l'alteritat tan clàssica dels líders populistes, que fan creure a la ciutadania amb un nivell socioeconòmic baix que no és igual que una persona nouvinguda que es busca les garrofes per sobreviure. Sagués fa un paral·lelisme amb Donald Trump o Isabel Díaz Ayuso i apunta que, tot i que "molts dels seus votants es veuen perjudicats per les seves polítiques", els seus discursos "calen per la manca d'una proposta alternativa clara". 

Sagués afirma que Albiol sap com guanyar-se l'electorat, amb una actuació "comparable a la dels anys gloriosos del PP a València", col·locant l'arbre de Nadal més alt de l'Estat ―que, per cert, va costar 250.000 euros― o una gran pantalla a la plaça President Tarradellas per veure jugar la selecció espanyola la final de l'Eurocopa 2024. En altres paraules, "amaga que Badalona és una ciutat amb moltes necessitats socials" mentre s'executen desenes de desnonaments cada mes i existeixen un grapat assentaments irregulars on malviuen centenars de persones, com l'edifici ocupat B9.

Desnonaments i ocupacions

Carles Sagués detalla a Públic que cada mes la plataforma Sant Roc som Badalona afronta entre 50 i 60 desnonaments. En la majoria de casos els aconsegueixen aturar i negociar amb la propietat, però no sempre és possible. "Quan surten d'allà els diuen que han d'anar a Serveis Socials perquè els donin una alternativa. Però els treballadors socials van ofegats i com a molt els ofereixen una o dues nits al CUESP [Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona]", assevera. 

El portaveu de Badalona Acull afegeix que bona part dels pisos que reben ordres de desnonament pertanyen a grans tenidors "com la Sareb, BuildingCenter [societat de CaixaBank] o Coral Homes". I Sagués el complementa: "Hi ha molta gent que malgrat treballar no pot accedir al mercat immobiliari. Hi ha pocs pisos de lloguer social i, com sempre que hi ha manca d'habitatge accessible, apareixen màfies per fer negoci". 

D'acord amb el membre de Sant Roc som Badalona, "les màfies s'especialitzen a ocupar els pisos i a demanar unes condicions que la gent sí que pot pagar. Ara bé, sense cap garantia, perquè una família pot haver pagat un lloguer als mafiosos i al cap d'un mes un jutge els pot desallotjar". Aquesta és una de les situacions que més denuncien des de la seva plataforma d'antidesnonaments.

"Nosaltres intentem negociar amb els grans propietaris per pactar un lloguer o un preu de venda assequible per a les persones que ja hi viuen, perquè si no, sempre hi haurà algú que l'ocuparà i farà negoci amb altres famílies vulnerables", explica Sagués. El remei més efectiu per a ell és l'expropiació dels pisos, però és conscient que no és una opció sobre la taula i que cal lluitar perquè "els habitatges passin a ser de gestió pública" sense haver d'esperar a la construcció de parc públic que proposen les "forces progressistes" i que mai arriba.

Manca de solucions residencials

Al drama de l'accés a l'habitatge s'hi suma el dels edificis en mal estat que acaben esfondrant-se i cobrant vides. Al mes de febrer tres veïns de Badalona van quedar atrapats entre la runa d'un bloc del carrer Canigó, al barri del Raval. En aquell moment Albiol va apuntar que calia "estar al costat de les víctimes" i va mostrar-se preocupat pel greu incident. Tanmateix, les persones que hi vivien podrien haver tingut una solució d'urgència més efectiva si el Govern municipal no hagués tirat enrere l'adquisició de l'hostal Be Dream.

El Govern d'Albiol va cancel·lar la compra de l'hostal Be Dream per a emergències residencials

Segons Sagués, el projecte de compra per a destinar-lo a emergències habitacionals estava molt avançat, només calia canviar la titularitat de privada a pública. No obstant això, amb l'entrada del nou Govern d'Albiol el maig de 2023 "es va tancar tot el procés iniciat". Es tractava d'un hostal completament equipat, amb un ampli ventall de llits i tots els recursos necessaris per acollir gent en cas de necessitat.

La justificació de l'alcalde va ser que seria un "focus de baralles" i que l'ambient que es podria crear allà "molestaria els veïns". Sagués desmenteix aquesta afirmació i conclou, amb contundència, que l'únic que hauria passat si s'hagués completat el procediment d'adquisició és que "la gent no hauria passat tantes penúries".